Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
basidi
Anatomia vegetal
Esporocist propi dels basidiomicets (i basidiolíquens), productor d’espores exògenes.
S'origina a partir d’una cèllula basidiògena, els dos nuclis de la qual s’uneixen i per meiosi simple acaben donant-ne quatre d’haploides, que emigren a quatre evaginacions de la superfície, per a donar lloc a quatre basidiòspores individualitzades Possiblement el basidi procedeix de l’asc per formació exògena de les espores Els basidis primitius són encara septats fragmobasidis transversalment o longitudinalment els basidis típics, però, són aseptats, amb les espores situades al pol distal, sostingudes per uns petits apicles els esterigmes
ustilaginals
Micologia
Ordre de basidiomicets de la subclasse de les fragmobasidiomicètides, constituït per fongs paràsits d’angiospermes.
Són autoics, i llur cicle biològic comença a la primavera, quan una clamidòspora, dicariòtica, forma un zigot per fusió dels seus dos nuclis, el qual sofreix la meiosi i origina un basidi septat, productor de les basidiòspores esporidis Les basidiòspores o els micelis resultants s’uneixen i formen un miceli diploide, en el qual s’originen les clamidòspores ustilaginòspores , que són espores de resistència Algunes ustilaginals ataquen plantes de conreu, com les que produeixen el carbó
basidiòspora
Botànica
Espora formada sobre un basidi.
Les basidiòspores tenen simetria bilateral i acaben en un petit apicle o hílum , resta de llur unió amb l’esterigma, en posició inferior dorsal Poden ésser llises o presentar ornamentacions diverses Llur coloració és un caràcter taxonòmic de primera importància
uredinals
Micologia
Ordre de basidiomicets del grup dels probasidiomicets, integrat per fongs paràsits d’angiospermes, caracteritzats perquè tenen cicles biològics complexos, els quals transcorren en un sol hoste (espècies autoiques) o en més d’un (espècies heteroiques).
El cicle, que no sempre és tan complicat, comença a la primavera, quan una teleutòspora forma un zigot per fusió dels seus dos nuclis, el qual sofreix la meiosi i origina un basidi septat Les basidiòspores formades germinen en l’hoste secundari, i en el miceli monocariòtic resultant apareixen els picnidis, formadors de picnidiòspores, espores de tipus conídic Dues hifes monocariòtiques poden unir-se i formar un miceli dicariòtic, en el qual apareixen els ecidis, productors d’ecidiòspores, les quals ataquen l’hoste primari En el miceli dicariòtic resultant de la germinació de les ecidiòspores…
Les heterobasidiomicètides gelatinoses o fragmobasidiomicètides
Les septobasidials Les septobasidials s’han adaptat a captar saba dels arbres i arbusts vius utilitzant com a intermediaris un grup d’hemípters còccids o cotxinilles, representats en groc en el dibuix, els quals recobreixen i parasiten El dibuix representa el cas de Septobasidium A Secció d’una part d’una colònia de Septobasidium sobre l’escorça d’un arbust viu Al centre, recobert pel fong, hi ha un còccid parasitat 1 , que té clavat el seu estilet 1a fins als teixits del floema de l’arbust Les hifes del fong penetren el còccid A" La superfície del fong és fèrtil A’ Hi veiem un…
Els basidiomicets
Entre les característiques principals que separen els basidiomicets dels altres grans grups miceli dicariòtic vegetatiu, presència de basidis, esterigmes i basidiòspores hi ha la presència de porus dolípors als septes i de fíbules , diverticles que apareixen en les cèllules en divisió El dibuix mostra el procés de formació d’una fíbula A en el creixement d’una hifa fibulació A 1 -A 6 , i un detall d’un septe B per a mostrar un dolípor característic A 1 extrem terminal d’una hifa dicariòtica abans d’iniciar la formació d’una fíbula, A 2 allargament apical i inici de la formació de la…
exobasidi
Micologia
En els líquens, basidi netament diferenciat del fulcre i sense esterigma.
endobasidi
Micologia
En els líquens, basidi sense fulcre distint i proveït d’esterigma.
arqueobasidi
Anatomia vegetal
Basidi de tipus primitiu, propi de les uredinals i de les auricularials.
Originat per gemmació a partir de la cèllula basidiògena, es divideix transversalment en quatre cèllules cada una de les quals forma una basidiòspora lateral sobre un llarg esterigma