Resultats de la cerca
Es mostren 67 resultats
berrugues
Fitopatologia
Malaltia de les oliveres produïda per bacteris del gènere Pseudomonas
.
Es manifesta a les branques joves per l’aparició de tumors de primer aïllats, petits, verds i llisos, que esdevenen, després, llenyosos i de la mida d’un ou de gallina Les branques malaltes es fan improductives i arriben a caure Els bacteris penetren a través de ferides existents a l’escorça Els mitjans de lluita són preventius desinfecció de les ferides de poda amb sulfat de ferro o àcid fènic, cremada de les branques afectades, etc
El que cal saber de les berrugues
Patologia humana
Les berrugues són petites tumoracions de l’epidermis causades per una infecció vírica que poden presentar formes i grandàries diverses, però que tenen un origen comú Les berrugues són molt contagioses, tant per contacte directe com per mitjà d’objectes o roba que hagin estat en contacte amb les lesions És molt habitual que la persona afectada es contagiï d’altres zones del cos o que les transmeti a les persones amb qui conviu Com que les berrugues tendeixen a desaparèixer espontàniament després d’un període d’evolució molt variable, sovint hom no hi…
gripau
Herpetologia
Gènere d’amfibis anurs de l’ordre dels procels, de la família dels bufònids, de cos arrodonit i inflat, i pell amb berrugues.
Habiten en llocs humits i sota les pedres El gripau comú Bufo bufo ateny 5-8 cm de longitud en els mascles, i 8-10 cm en les femelles té la pell verrucosa, les glàndules paròtides molt grosses i la boca ampla i sense dents Habita sota les pedres i surt de nit per nodrir-se d’insectes i cucs, i emet un crit característic Fa la posta dins l’aigua És inofensiu i beneficiós Habita a tot Europa, a l’oest d’Àsia, i és comú als Països Catalans Són semblants a ell el gripau corredor Bufo calamita , que és més petit que el comú, amb una ratlla groga a l’esquena, i és comú als Països Catalans el…
Berruga
Patologia humana
Definició Les berrugues són tumoracions petites de l’epidermis, de formes diverses, degudes a una infecció vírica Freqüència Les berrugues són molt comunes, afecten persones dels dos sexes i de totes les edats Són especialment freqüents en nens una mica grans i adolescents La incidència màxima es dóna entre 12 anys i 16 A través de les revisions mèdiques rutinàries efectuades a escolars, hom ha pogut demostrar que gairebé un 10% dels infants en tenen En canvi, són més aviat estranyes en persones d’edat Causes Les berrugues són degudes a la infecció de la…
verrucós | verrucosa
reig bord

Reig bord
© Xevi Varela
Micologia
Bolet de la família de les amanitàcies, de 10 a 20 cm d’alt, de barret al principi arrodonit i finalment aplanat, de color vermell escarlata, guarnit d’esquames blanques, restes del vel universal, i de cama blanquinosa, bulbosa a la base, amb un anell membranós i penjant i amb una volva reduïda a faixes verrucoses.
Es fa en boscs de coníferes i de caducifolis És una espècie metzinosa, a causa del seu contingut en micoatropina i muscarina La seva ingestió produeix intoxicacions més o menys greus, però rara vegada mortals Els antics habitants de la Sibèria l’utilitzaven com a droga allucinògena També antigament, barrejat amb sucre, havia estat emprat per a matar mosques Com indica el seu nom, es pot confondre amb el reig o l’ou de reig Les principals diferències són el color de les làmines i del peu, que són blancs en el reig bord i grocs en l’ou de reig, i la presència de berrugues blanques…
tòfona
tòfona negra
© Fototeca.cat
Micologia
Gènere de fongs subterranis en forma de tubercle berrugós o llis, de l’ordre de les tuberals.
Estableixen micorrizes amb arbres Algunes espècies són molt apreciades com a menja i com a condiment La tòfona blanca Taestivum , també anomenada pagerès o pageresa, té ascocarps de forma irregular, de 2 a 7 cm, negres, amb berrugues anguloses grosses, i de carn d’un violat grisenc, amb venes blanquinoses Es fa sobre substrat calcari i és comestible La tòfona negra Tmelanosporum té aparells esporífers de forma irregular, de 4 a 5 cm, negres, amb berrugues poligonals petites, i de carn perfumada i de color negre vermellós o violaci, amb venes blanques Calcícola,…
papovavirus
Biologia
Grup de virus constituïts per una doble cadena d’ADN i una càpsida nua, de simetria icosaèdrica, amb 72 capsòmers; la majoria d’aquests virus —si no tots— poden causar tumors quan són dins d’hostes vertebrats.
Inclou el virus del papilloma causant de les berrugues humanes i el del polioma dels ratolins
herba d’orenetes

Herba d’orenetes
Wildlife in a Dorset Garden (cc-by-nc-sa)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les papaveràcies, de 30 a 90 cm d’alçària, amb làtex ataronjat, de fulles pinnatisectes, de flors grogues agrupades en petites umbel·les i de càpsules linears.
Es fa en llocs humits Gaudeix de molta predilecció en medicina popular, i el seu làtex es emprat contra les berrugues
criocauterització
Medicina
Cauterització per congelació local.
Mitjançant l’ús de substàncies criogèniques diòxid de carboni o nitrogen líquid, principalment és possible de tractar lesions inflamatòries acne, desprendiment de retina, etc, cicatricials queloides i degeneratives nevus, berrugues, angiomes, etc
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina