Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
bimetàl·lic | bimetàl·lica
bimetàl·lic | bimetàl·lica
desmonetització
Economia
Abandó de l’ús d’un metall en el sistema monetari.
Històricament el cas més important de desmonetització fou el de l’argent al s XIX, quan hi havia el sistema monetari bimetàllic or i argent i llibertat d’encunyació la moneda d’argent perdé valor i disminuí la demanda d’aquest metall per a encunyacions monetàries
Thomas Gresham
Economia
Història
Política
Financer i polític anglès.
Enuncià l’anomenada llei de Gresham segons la qual, en un sistema monetari bimetàllic la moneda considerada com a més bona pel públic és retirada de la circulació Aquest fet, observat no solament a l’interior d’un país, sinó també en les relacions internacionals, podia evitar-se, segons ell mateix, mantenint una única relació de canvi entre els dos metalls a tots els països i creant en la d’un d’ells un banc compensador i regularitzador
radiosonda
Meteorologia
Transports
Instrument meteorològic destinat a l’estudi de les propietats de l’aire en l’altura.
Essencialment consisteix en un petit baròmetre aneroide, un termòmetre bimetàllic i un higròmetre d’absorció Tot això és collocat en una caixa protectora, però que permet el pas de l’aire a través seu La caixa conté, també, un petit transmissor de ràdio Aquest conjunt és subjectat a un baló sonda que l’eleva i és transportat pel vent Amb un receptor situat a terra és possible de conèixer ben sovint la pressió, la temperatura i la humitat atmosfèrica El vent en l’altura pot ésser determinat observant el moviment del baló amb un teodolit Els models perfeccionats porten un reflector, de manera…
Laureà Figuerola i Ballester
Laureà Figuerola i Ballester
© Fototeca.cat
Economia
Advocat, economista i polític.
Deixeble d’Eudald Jaumeandreu a la càtedra d’economia política de la Junta de Comerç de Barcelona, en la qual presentà, en 1835-36, un examen públic sobre la Necesidad del sistema prohibitivo en España Estudià dret a Barcelona 1840, i el 1856 es doctorà El 1842 participà en la Junta Revolucionària de Barcelona Guanyà la càtedra de dret administratiu i d’economia política de la Universitat de Barcelona, el 1847, i des del 1853 ocupà la de dret polític i de legislació mercantil a Madrid, on s’installà Feu un paper de propagandista del lliurecanvisme, a través de nombrosos discursos i mítings…
,
La Unió Monetària Llatina. 1868
Les revolucions liberals, en què participen molts sectors de la societat catalana, tenien, entre molts altres objectius, la concreció d’un gran espai sense duanes interiors, la creació d’un mercat comú i l’establiment d’una moneda de curs legal emesa per un únic banc, d’acord amb el govern nacional Els estats de la Unió Monetària Llatina 1966-1889 L’aposta dels economistes liberals catalans –partint dels cursos que Eudald Jaumeandreu Barcelona, 1774 – 1840 impartia en la càtedra d’Economia Política de la Junta de Comerç de Barcelona–, fou la de transformar el regne de les Espanyes, colònies…
La castellanització de la moneda
En iniciar-se l’edat moderna el sistema monetari català entrà en un ràpid procés de castellanització que afectà sobretot les monedes d’or i argent Aquest fenomen no és pas visible si s’estudien només les monedes emeses a l’època sinó que es fa evident amb l’anàlisi del circulant monetari Per a entendre quina fou la causa d’aquesta transformació es fa del tot imprescindible traçar breument abans els antecedents que expliquen la situació de la moneda a Catalunya en començar aquest procés Llibre de la seca de Mallorca, Palma de Mallorca, 1650, BC El sistema monetari català s’anà forjant al…
moneda catalana
Ral d’argent, de Jaume II de Mallorca (1300)
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda pròpia dels Països Catalans i d’aquelles terres sobre les quals els catalans exerciren llur domini.
El sistema monetari català fou inicialment monometàllic diners d’argent, després diners d’argent lligat amb coure i més endavant bimetàllic croat d’argent, florí d’or La comptabilitat es féu sempre en diners i llurs múltiples, el sou dotze diners i la lliura 240 diners o 20 sous Els valors sou i lliura rarament coincidiren amb una moneda real i efectiva Malgrat la diversitat de les estampes que reflecteix el mosaic de regnes de la corona catalanoaragonesa, els sobirans s’esforçaren a unificar els valors a fi de tenir un sistema monetari coherent i unes monedes intercanviables Sota Jaume III…
Castella
Claustre romànic de San Juan de Duero, Sòria (segle XIII)
© Fototeca.cat
País de l’Europa mediterrània, al centre de la península Ibèrica.
El primer nucli territorial amb característiques diferencials llengua, condicionaments polítics al qual fou aplicat el nom actual, ja al segle VIII pels autors àrabs i que es generalitzà a partir del segle IX entre els cristians, es reduïa a la Vardúlia o capçalera de l’Ebre Al segle XI, amb la primera unió amb Lleó, ja s’identificaren quatre dialectes corresponents a la Montaña la Vardúlia inicial i la meitat oriental de Santander, Burgos, La Rioja i Extremadura Al segle XIII, en incorporar-se definitivament el regne de Lleó, el concepte territorial de Castella començà a desplaçar-se cap al…