Resultats de la cerca

Les diferències entorn del que és o no ètic i l’abast de les decisions expliquen el desig de voler assegurar un “corpus” legislatiu que reculli allò que és mínimament acceptable en societats pluralistes Els progressos biomèdics donen una capacitat i un poder de l’home sobre l’home i obliguen d’una manera especial els metges —en allò que fa referència a diagnosi, pronòstic i possibilitats de tractament— a prendre decisions que afecten la vida humana i la seva qualitat amb una urgència i una freqüència noves Sembla, però, que l’àmbit de la bioètica ha d’ésser més ampli que l’…

En fou l’impulsor principal el seu president actual, Francesc Abel i Fabre, doctor en medicina, especialista en obstetrícia i ginecologia i llicenciat en filosofia i teologia L’IBB estigué adscrit a la Facultat de Teologia de Catalunya fins el 1984, que es constituí en fundació privada, i l’any 2000 en institut universitari adscrit a la Universitat Ramon Llull Els seus objectius són la recerca i el diàleg per a l’aportació d’elements que contribueixin a donar respostes als dilemes plantejats per les aplicacions de la medecina moderna i les ciències i tecnologies de la salut en general, com…

Centre especial de recerca de la Universitat de Barcelona, localitzat al Parc Científic de Barcelona

Doctor en medicina i cirurgia i especialista en obstetrícia i ginecologia Es llicencià en teologia i sociologia als EUA El 1962 fundà l’associació Medicus Mundi, i el 1975, l’Institut Borja de Bioètica, que el 1984 esdevingué fundació privada amb personalitat pròpia La fundació té com a finalitats analitzar els problemes filosòfics i teològics que plantegen els progressos biomèdics, promoure el diàleg interdisciplinari i ésser plataforma de diàleg entre la fe cristiana i altres visions del món La seva activitat científica, de caràcter multidisciplinar i reconeguda a tot el món, l…

Catedràtica de dret a la Universitat de Harvard, forma part del Consell per a la Defensa dels Drets Humans de la mateixa universitat Especialitzada en dret comparat, bioètica i drets humans, fou la primera dona que presidí una Acadèmia Pontifícia, la de Ciències Socials, des del 2004 Fou ambaixadora dels EUA davant la Santa Seu, del novembre del 2007 al novembre del 2008, membre del consell de bioètica del govern de George WBush i membre del Consell Pontifici per als Laics fins l> any 2008 Entre les seves nombroses publicacions destaquen The New Family and the New…

Desenvolupament enciclopèdic L’Institut de Teologia Fonamental s’encarrega dels estudis de llicenciatura i doctorat, dels cursos de formació permanent, de les tutories d’estudis i de les revistes Selecciones de Teología i Actualidad bibliográfica L’Institut Borja de Bioètica investiga les qüestions frontereres entre les ciències medicobiològiques i l’ètica Per la seva banda, el Centre d’Estudis Interdisciplinaris format per l’Institut de Teologia Fonamental i l’Institut Científic Interdisciplinari s’ocupa de la investigació de les qüestions frontereres entre fe i ciència En l’…

Catedràtica de filosofia moral i política de la Universitat de Barcelona des del 1992 Estudià a França, Àustria i Alemanya es llicencià i doctorà en filosofia a la Universitat de Barcelona Ha estat degana de la Facultat de Filosofia 1986-89 La seva recerca i les seves publicacions se centren en el racionalisme crític, l’Escola de Frankfurt especialment Jürgen Habermas, filosofia i gènere i bioètica Des del 1996 forma part del comitè de bioètica de Catalunya Ha publicat, entre d’altres Razón crítica y sociedad 1985, Jocs de vida Reflexions sobre la cultura i la…

Doctor en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona Primer catedràtic de biologia cellular de l’Estat espanyol 1975, càrrec que exercí a la Universitat Autònoma de Barcelona on dirigí, també, el grup de citogenètica de l’Institut de Biologia Fonamental Vicent Villar Palasí Director del Departament de Genètica del Centre Regional de Primats d’Oregon EUA i el Departament de Citogenètica de l’Institut d’Investigacions Citològiques de València Fou director de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, de la Societat Catalana de Biologia filial de l…

Formació  Llicenciat en filosofia el 1958 a la Universitat de Barcelona sota el mestratge de Joaquim Carreras i Artau , s’hi doctorà el 1970 després d’haver deixat la Companyia de Jesús, on havia fet estudis eclesiàstics a Sant Cugat del Vallès, i s’havia llicenciat en teologia a la Universitat d’Innsbruck Àustria La tesi, que havia preparat a Roma, Munic i Bonn, la publicà el 1971 Del yo al nosotros Lectura de la ‘Fenomenología del espíritu’ de Hegel , text que representà una fita dels hegelianisme després de la Guerra Civil i obtingué una àmplia difusió a les universitats de l’Estat…

L’any 1997 decidí la creació d’un comitè constituït per persones independents de la indústria per elaborar un codi ètic, seguint les directrius del grup de bioètica de la Unió Europea L’esborrany elaborat refusà d’entrada l’ús de la clonació per a la reproducció dels éssers humans, i proposà una moratòria al treball amb gens d’embrions humans fins que se n'hagin discutit públicament els aspectes mèdics, ètics, i socials i, en cas necessari, se n'hagin legislat les formes d’ús