Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
Rubén Blades
Música
Cantant i compositor panameny.
Els seus pares, músics, s’installaren a Miami el 1974, per motius polítics Allà compongué per als millors salseros , com Ray Barretto i Tito Puente Començà a ser conegut com a cantant del grup Fania All-Stars i amb Willie Colón Assolí l’èxit internacional amb Siembra 1977, que inclou la famosa Pedro Navaja , versió de Mack the Knife És un dels cantants i compositors que ha donat contingut a les cançons de salsa i ha allunyat aquest gènere de la seva imatge frívola També ha compost balades commovedores Les seves lletres reflecteixen la duresa de la realitat dels hispanoamericans als EUA Ha…
salsa
Música
Terme que designa un conjunt de músiques caribenyes i llatinoamericanes.
El mot salsa s’ha utilitzat també com a terme comercial per a designar el son modernitzat que els cubans i porto-riquenys desenvoluparen a Nova York És una amalgama d’estils de ball que, al voltant del son cubà, aplega rumba, guaguancó , mambo, txa-txa-txa, bolero, guajira , guaracha , boogaloo , bomba i plena de Puerto Rico, la cumbia de Venezuela, el merengue dominicà i influències del jazz i el rock La paraula fou popularitzada per Jerry Masucci i Johnny Pacheco a través de l’orquestra i la discogràfica Fania, que fundaren el 1964 També han destacat fent salsa Benny Moré, Arsenio…
Thom Mayne
© Premi Pritzker / Mark Hanauer
Arquitectura
Arquitecte nord-americà.
Es llicencià en arquitectura l’any 1968 per la University of Southern California i es doctorà a Harvard el 1978 Professor de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles UCLA, fou un dels fundadors del Southern California Institute of Architecture SCI-Arc, una escola per promoure l’arquitectura d’avantguarda L’any 1972 fundà a Santa Monica, juntament amb Michael Rotondi, Morphosis, un estudi interdisciplinari que aplega arquitectes, dissenyadors i grafistes Mayne és un dels principals representants de la innovadora arquitectura contemporània A Califòrnia ha realitzat, entre altres edificis, la…
Orquestra Plateria
© Orquestra Plateria
Música
Orquestra de ball creada a Barcelona el 1974.
Fou creada de manera casual per Jaume Sisa, Gato Pérez, Albert Batista, Manel Joseph, Pere Riera i Xavier Mariscal en ocasió d’una única actuació al local Zeleste del carrer de l’Argenteria de Barcelona llavors anomenat Platería , del qual prengué el nom Amb un repertori format sobretot per gèneres ballables antillans bolero, salsa, rumba, etc, el seu èxit la portà a convertir-se en formació estable, liderada pel seu vocalista Manel Joseph, únic membre integrant de la banda al llarg de tota la seva existència Per aquesta formació de ball passaren molts músics catalans, com Jordi Farràs, Toni…
,
La serra de Benicadell
La serra de Benicadell té una topografia molt abrupta i uns perfils força agressius, com es fa palès en aquesta perspectiva des de la Vall d’Albaida aquesta comarca queda separada de la del Comtat justament per la serra de Benicadell Ramon Dolç La serra de Benicadell 26, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Benicadell s’aixeca com un extraordinari tascó de 1100 m d’altitud sobre les valls dels rius d’Albaida i Alcoi, separant les comarques de la Vall d’Albaida i el Comtat El seu relleu és especialment accidentat, amb forts pendents que culminen en una imposant cinglera,…
Les serres de Malacara i La Herrada del Gallego
Pineda recentment cremada, al vessant obac de la serra de Malacara Ramon Dolç Les serres de Malacara i La Herrada del Gallego 24, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric Entre el massís de Xiva-Utiel i l’eix orogràfic Rubial-Martés-Dosaigües es troben les serres de La Herrada del Gallego o Las Cabrillas Requena i Malacara Bunyol, Setaigües, Iàtova, Alboraig i Macastre Cap a ponent i al tram meridional, les aigües del Magre i l’embassament de Forata limiten aquestes muntanyes, mentre al nord i a llevant ho fa el riu Bunyol La gorja del Millars, afluent del Magre, separa el…
El massís del Puigcampana
El Puigcampana, que tot i situat a prop de la mar ja assoleix els 1400 m d’altitud, és una de les muntanyes valencianes de més personalitat i de línies més airoses Martí Domínguez El massís del Puigcampana 212, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic El massís del Puigcampana 1410 m, amb el seu germà Ponoig o Cap Gros 1181 m, domina per sobre Polop, la Nucia, l’Alfàs del Pi, Benidorm, Finestrat i Orxeta, i constitueix un indret inexpugnable on les fortíssimes costeres han impedit el desenvolupament de la febre urbanística L’alçària del Puigcampana, la més elevada de tots els…
membranòfon
Música
En la classificació delsinstruments, categoria que inclou tots aquells en els quals el so es produeix mitjançant la vibració d’una membrana en tensió o d’un diafragma, subjectats des d’una part estructural inerta.
En gairebé totes les cultures, la membrana és feta tradicionalment de pell, però en alguns instruments moderns s’ha substituït per materials sintètics Els diafragmes són generadors de so que aprofiten la tensió de superfícies metàlliques o d’altres materials rígids tambor jamaicà, els quals produeixen la vibració en ser deformats per una acció mecànica, com la percussió sobre la seva superfície En la classificació Hornbostel-Sachs se’ls atribueix el segon decimal 2, a partir del qual es defineixen les principals famílies segons la manera com es fan sonar les membranes i la morfologia dels…
El massís de Penyagolosa
Estampa típica de la façana més aspriva de Penyagolosa Ramon Dolç El massís de Penyagolosa 13, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric El massís de Penyagolosa se situa a l’extrem sud-oriental de la comarca de l’Alt Maestrat, just en el límit entre el País Valencià i Aragó És format per una àmplia sèrie de muntanyes que presenten un fort pendent en la cara que mira al mar el pic de Penyagolosa 1813 m n’és el cim més elevat Aquest constitueix la segona altura del País Valencià, després del puig Calderón, al Racó d’Ademús L’extensió del massís comprèn al voltant de 150 km 2 ,…
Les serres de Xiva i Utiel
El barranc de La Hoz, subsidiari de la vall del riu Reatillo Ernest Costa Les serres de Xiva i Utiel 19, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric Les serres de Xiva i Utiel ocupen una extensió aproximada de 600 km 2 , se situen immediatament al sud de la vora dreta del Túria, i comprenen terrenys dels termes de Benagéber, Sinarcas, Utiel, Requena, Setaigües, Xiva, Gestalgar, Xulella, Xera i Sot de Xera Es tracta d’un massís calcari, geològicament complex, dominat pels materials del Juràssic i el Cretaci, on no manquen extensions significatives del Neogen, del Paleogen i del…