La serra de Benicadell té una topografia molt abrupta i uns perfils força agressius, com es fa palès en aquesta perspectiva des de la Vall d’Albaida; aquesta comarca queda separada de la del Comtat justament per la serra de Benicadell.
Ramon Dolç
La serra de Benicadell (2.6), entre els principals espais naturals del Sistema Bètic.
Benicadell s’aixeca com un extraordinari tascó de 1100 m d’altitud sobre les valls dels rius d’Albaida i Alcoi, separant les comarques de la Vall d’Albaida i el Comtat. El seu relleu és especialment accidentat, amb forts pendents que culminen en una imposant cinglera, gairebé vertical, que des del port de Salem avança cap a l’oest per les dues carenes, alhora que limita entre els dos tallats de roca l’estret espai del cim i atorga a la serra la seva fisonomia característica.
Pel que fa a la vegetació, els nombrosos incendis patits han reduït el recobriment vegetal de la serra a una brolla gairebé contínua, només trencada esporàdicament en el vessant nord per fragments encara no cremats d’antigues repoblacions de pi blanc i pinastre, algunes bosquines, com les dominades per la ginesta patent, i, molt puntualment, restes de carrascars amb blades i freixes de flor. La flora pot considerar-se típica de les serres alcoiano-diàniques, en les quals destaca la riquesa del poblament rupícola, amb espècies com el te de soqueta (Potentilla caulescens), Teucrium buxifolium i sobretot la bellíssima corona de rei (Saxifraga longifolia). Respecte a la fauna, hi sovintegen les espècies pròpies de brolles i terrenys oberts, com són molts passeriformes i petits rosegadors. A les pinedes i a les bosquines més denses apareixen la geneta, el teixó, la rabosa i el senglar. Als roquers, per últim, hom pot trobar una avifauna de cert interès, amb espècies característiques d’aquest hàbitat com l’àguila cuabarrada, el duc, el falcó pelegrí o la gralla de bec vermell.