Resultats de la cerca

Seguit del seu nom d’origen o color, serveix per a designar productes molt distints procedents de roques toves, com els ocres, els blancs de calç, etc Cal remarcar, entre els bols, el bol blanc , que és un caolí, i el bol groc , que dóna, per torrefacció, un pigment d’ocre emprat en pintura

Devia ésser un amagatall de l’època de transició del bronze al ferro És un dels conjunts d’orfebreria més importants d’aquesta època a l’Europa occidental És constituït per 66 peces, la majoria d’or plats, bols i ampolles, però també hi ha un ceptre amb tija de ferro element simptomàtic És conservat al museu municipal de Villena, anomenat Museu Soler Garcia, del nom del descobridor Representa un tresor reial o principesc anterior a les influències artístiques i econòmiques de les colonitzacions grega i fenícia Pot ésser datat d’entorn dels s X-VIII aC

Situació Damunt dues penyes properes al mas Forner de Serrateix hi ha sengles tombes excavades a la roca Aquestes sepultures figuren situades en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 x 98,8 — y 44,2 31 TCG 988442 Aquestes dues tombes són separades l’una de l’altra un centenar de metres s’hi pot arribar des del mas Forner, baixant cap a migjorn uns 500 m o, potser, encara més bé, des del mas Cots, anant, també, uns 500 m vers l’est Totes dues són situades entremig dels camps, damunt d’una codina i d’una roca la més propera al mas Cots…

Situació Podem localitzar aquest mas en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781 x 39,6 —y 57,5 31 tdg 396575 Història El mas de Dorrius apareix en la documentació a partir de l’any 1148, quan Ramon Dorrius rep en feu de Bertran de Merola, entre d’altres possessions, el feu de Torelló, consistent en unes masies i altres honors a Sant Vicenç de Lausiana L’emplaçament del mas no es va poder determinar amb seguretat fins l’any 1947, quan el senyor X Viver, mitjançant un document de l’any 1407 va poder-lo situar a partir de les afrontacions que…

Passem a tractar en una sèrie de fitxes els conjunts més notables de ceràmica de taula d’importació, d’època antiga tardana, localitzats a Catalunya, seguint un criteri cronològic i geogràfic Terra sigillada africana C amb decoració aplicada de Tàrraco Dins de les produccions ceràmiques documentades a Tàrraco destaca, a partir del primer quart del segle III, la presència d’una vaixella de taula produïda a la província nord-africana de la Byzacena, anomenada terra sigillada africana C Aquesta denominació genèrica amaga una complexa realitat, amb nombrosos tallers de fabricació que van estar en…

Planta de les estructures arquitectòniques localitzades a la plaça, on destaca la important columnata que formava part d’un edifici públic del segle V Els dipòsits són anteriors a la construcció de l’esmentada columnata PM Berges Dins de l’urbanisme conegut de la part alta de Tarragona durant l’època altimperial, la plaça Rovellat es troba situada dins d’un espai delimitat per la muralla republicana tardana que tancava la ciutat per la banda est i les estructures de tancament del recinte identificat com la plaça de representació del fòrum provincial de Tàrraco, construït en època flàvia No hi…

Situació Vista de l’excavació de l’església des del nivell del carrer ECSA - R Lobo Els vestigis d’aquest castell, també anomenat Castell d’Enclar, i del jaciment que hi ha al seu voltant es localitzen en un turó rocallós que domina el poble de Santa Coloma vegeu el vol VI, pàgs 433-442, de la present obra En el mateix turó hi ha l’església de Sant Vicenç d’Enclar Situació x I° 29’ 30” - y 42° 29’ 00” Intervencions arqueològiques Les excavacions i els estudis fets aquests darrers anys a Enclar han permès la publicació d’una memòria molt notable, que aporta importants dades sobre aquest…

Situació Esquema d’un dels forns dibuixat de perfil a dalt i en planta a baix té forma ovalada I Padilla El jaciment dels forns de Casa En Ponç era situat a poc menys d’un quilòmetre de Berga, anant cap a Pedret, al sud del cementiri de la vila esmentada Va ésser excavat l’any 1959 sota la direcció d’Albert del Castillo i amb la participació d’Antoni Arribas, Glòria Trias i Manuel Riu L’any 1971, l’indret on hi havia el jaciment en el qual encara restaven forns sense excavar ni estudiar, fou aplanat per tal de poder-hi construir uns edificis, fet que comportà la destrucció de…

Tipus d’argiles Característiques formes d’erosió de les argiles pliocèniques que constitueixen el substrat de la plana rossellonesa i afloren en alguns punts com aquest de les Orgues, prop d’Illa, a l’esquerra de la Tet © Fototecacat Quan s’embeuen d’aigua poden augmentar de volum fins a un 40-50% i es tornen plàstiques i toves es ratllen amb l’ungla, fins a arribar a perdre la cohesió i a dispersar-se en l’aigua tot donant una dissolució colloidal si hom les cou no es deformen, però s’endureixen, es contreuen una mica i canvien de color si contenen òxids de ferro Les argiles poden tenir un…

Situació i presentació Limita al NE amb Sant Agustí de Lluçanès Osona, a l’E amb Sant Boi de Lluçanès Osona, al S amb Olost i a l’W amb Sant Martí d’Albars i Lluçà Entre els municipis de Sant Boi de Lluçanès i Olost es troba l’enclavament del Cel de Croells El terme, en un altiplà, és drenat per la Riera Gavarresa al sector occidental, la qual fa de límit natural amb Lluçà i Sant Martí d’Albars, i a la qual desguassen els torrents de Cogullès i Bols també hi ha la capçalera de la riera d’Olost Les seves terres es formaren durant les primeres èpoques del Terciari Biogeogràficament…