Resultats de la cerca

Les boqueres , o la quilitis comissural , són una lesió inflamatòria que afecta les comissures labials, que es clivellen i fan mal, sobretot en obrir la boca o en ingerir aliments àcids o picants La quelitis comissural és un trastorn freqüent, en general passatger i banal, per bé que pot indicar l’existència d’alteracions importants, com ara mancances de vitamines Tanmateix, però, l’origen més habitual és la dessecació i posterior infecció de secrecions salivals que s’esdevé sovint entre els portadors de pròtesis dentals massa amples o, més genèricament, en persones que tenen l’…

Pot ésser produïda per diverses causes dermatitis seborreica, avitaminosi B, candidiasi, etc

Els trastorns de l’aparell digestiu poden ocasionar manifestacions molt diverses Els símptomes o manifestacions subjectives més freqüents són disfàgia, pirosi, regurgitacions, eructes, dispèpsia, nàusees i vòmits, dolor abdominal, meteorisme o flatulència, espoderaments i tenesme, i coïssor anal Els signes o manifestacions objectives més freqüents són halitosi, boqueres, hematèmesi, restrenyiment, diarrea, melena, icterícia, esteatorrea, ascites, hepatomegàlia i esplenomegàlia

Neix davant la ciutat de Lleida, i des de la construcció de les comportes de La Canadenca pren l’aigua del canal de Seròs Hom li atribueix origen romà Apareix documentada el 1154, com a séquia vetula és a dir, que ja existia durant la dominació àrab El 1184 Alfons el Cast autoritzà Ramon de Cervera a prolongar la séquia des de Castellpagès Vilanova de la Barca Anys després el vell cabal fou dels hospitalers, que el posseïren fins a l’extinció de les senyories La paeria de Lleida sostingué diversos plets amb els santjoanistes per causa de la séquia, particularment al seu pas pel Cappont el…

El perímetre del terme adopta una estranya configuració des dels contraforts de la serra del Ventós i del Sabinar passant per l’estretor del tossal Redó 356 m i seguint com a límit la rambla de Rambujar, fins que s’esvaneix a la immediació oest del poble vers l’est s’eixampla una galta entre les isohipses de 100 i 200 m pla de l’Olivera, la Baiona i el Rabosar A la fi del segle XVIII Cabanilles xifrà emfàticament la població en 3600 h, 540 dels quals habitaven al nucli i els altres eren disseminats per la Canyada, Verdegàs, el Moralet, la Serreta, el Rabosar, l’Alcoraia i Rebolledo el 1837 —…

Situació i presentación Constantí confina al N amb els municipis de la Pobla de Mafumet i Perafort, al S amb Tarragona, a l’E amb els Pallaresos i Tarragona i a l’W amb Reus i la Selva del Camp, ambdós pertanyents a la comarca del Baix Camp Les principals elevacions són el Coll Blanc 69 m, a l’extrem ponentí del terme, el Puig 91 m i la Torre del Fàbregues 143 m la cota mínima, de 30 m, es localitza a l’indret del terme on el Francolí entra en el territori de Tarragona Entre les nombroses rieres destaquen la de la Boella, coneguda com la Riera, i la de la Sènia, que baixa del terme de la…

Característiques adaptatives al vol Els ocells són vertebrats homeoterms és a dir, que la seva temperatura interna no varia amb la del medi de temperatura elevada i de reproducció ovípara, proveïts de plomes i amb els membres anteriors transformats en ales, cosa que porta a un bipedisme obligat Aquests caràcters i molts d’altres poden explicar-se a la llum d’un objectiu adquirir la facultat de volar Altrament, un primer cop d’ull general al món dels ocells, ens el mostra àmpliament diversificat, tant pel que fa als colors i les dimensions com per la forma de les potes, el bec o les ales Podem…