Resultats de la cerca

Els símptomes principals són dispnea, tos, opressió precordial i sibilants fàcilment audibles La malaltia es presenta en forma de crisis d’ofec, de preferència nocturnes, que sovint es resolen espontàniament o amb tractament, però que a vegades poden mostrar-se rebels i determinar un status asmaticus Hom parla d' asma bronquial extrínseca quan es comprova l’existència de certes substàncies allèrgens, agents infecciosos, irritants, etc que, després d’una sensibilització prèvia, produeixen una reacció allèrgica antigen-anticòs que desencadena l’asma és el tipus més freqüent en els…

Definició L’anomenada asma bronquial constitueix una alteració respiratòria derivada de l’existència d’una reactivitat exagerada de les vies respiratòries inferiors que, quan la persona que n’és afectada s’exposa a estímuls de diversa mena, origina una obstrucció bronquial i dificulta el pas d’aire cap als pulmons Aquesta alteració es manifesta en forma d’atacs aguts o crisis de dispnea, és a dir, sensació de dificultat respiratòria o ofec aquests episodis presenten una intensitat i una durada variables en cada cas i se solucionen habitualment de manera espontània o…

L’asma bronquial és una malaltia respiratòria caracteritzada per l’aparició de crisis de dispnea o sensació d’ofec, que en general milloren de manera espontània o per l’acció de medicaments específics, i que se solen repetir periòdicament Les persones asmàtiques han d’evitar de respirar en ambients carregats de fum de tabac, pols, fum de la cuina o d’altres irritants, perquè els bronquis reaccionen de manera exagerada davant aquestes substàncies, es contreuen, s’inflamen les parets i s’incrementa la secreció de moc, la qual cosa origina una crisi En la majoria dels infants que són afectats d’…

Permet d’explorar fins a les branques més fines de l’arbre bronquial S'utilitza sobretot per al diagnòstic de la bronquièctasi

És característic de l’asma bronquial, en què es desencadena per fenòmens immunològics però també pot presentar-se en la bronquitis crònica, i després de la inhalació de determinats composts químics irritants

L’exsudat que flueix per la superfície de la mucosa procedeix dels vosos i també d’una hipersecreció mucosa de les cèllules superficials i de les glàndules de la regió inflamada Els anomenats catarro nasal, faringi, bronquial, gàstric, intestinal , etc, són inflamacions de la mucosa nasal rinitis, faríngia faringitis, bronquial bronquitis, gàstrica gastritis, intestinal enteritis, etc

Als pulmons hi ha dos sistemes d’irrigació sanguínia el sistema bronquial i el sistema pulmonar, destinats, respectivament, al nodriment dels teixits bronco-pulmonars i a l’intercanvi de gasos entre la sang i l’aire El sistema bronquial depèn de les artèries bronquials, que emergeixen directament de l’artèria aorta Aquestes artèries penetren els pulmons i s’hi subdivideixen d’acord amb la disposició de l’arbre bronquial Aquest sistema arterial irriga els teixits bronco-pulmonars fins al nivell del lòbul primari i també la pleura La sang queda recollida…

És emprat en forma d’aerosols per a inhalació bronquial o com a polvoritzador d’ús tòpic