- L’asma bronquial és una malaltia respiratòria caracteritzada per l’aparició de crisis de dispnea o sensació d’ofec, que en general milloren de manera espontània o per l’acció de medicaments específics, i que se solen repetir periòdicament.
- Les persones asmàtiques han d’evitar de respirar en ambients carregats de fum de tabac, pols, fum de la cuina o d’altres irritants, perquè els bronquis reaccionen de manera exagerada davant aquestes substàncies, es contreuen, s’inflamen les parets i s’incrementa la secreció de moc, la qual cosa origina una crisi.
- En la majoria dels infants que són afectats d’asma bronquial, la malaltia no es manifesta en l’edat adulta, perquè sol ésser de causa al·lèrgica, i amb el pas dels anys el seu organisme s’arriba a acostumar al contacte amb les substàncies que inicialment desencadenaven l’al·lèrgia.
- L’asma que es presenta en l’edat adulta no sol ésser de causa al·lèrgica i en general es manté durant tota la vida. En aquests casos, cal seguir un tractament adequat i controlar la malaltia amb l’ajut d’un especialista, per tal d’evitar que evolucioni de manera desfavorable i origini la malaltia pulmonar obstructiva crònica, de característiques semblants a les degudes a una bronquitis crònica avançada.
- En els casos d’asma d’origen al·lèrgic, especialment en els infants que manifesten al·lèrgia a la pols i el pol·len, es pot evitar la presentació de les crisis administrant vaccins constituïts amb les substàncies que provoquen la resposta al·lèrgica. El resultat d’aquesta teràpia, però, no és efectiu en tots els casos.
- Per tal de detectar quines són les substàncies que desencadenen la resposta al·lèrgica en una persona determinada hom sol efectuar proves cutànies que consisteixen a injectar sota la pell petites quantitats de les substàncies que hom considera sospitoses. Si la zona d’aplicació s’inflama, es valora que la persona examinada és al·lèrgica a la substància aplicada, la qual cosa, però, no significa necessàriament que sigui aquesta la causa de l’asma.
- Sovint, les crisis asmàtiques cedeixen espontàniament. És recomanable, però, que la persona que n’és afectada disposi sempre de medicaments, indicats pel metge, que podrà utilitzar quan calgui, ja que si espera molt a efectuar el tractament la crisi pot evolucionar envers un estat asmàtic, que és una crisi intensa de llarga durada que sol requerir l’ingrés hospitalari del malalt per tal de rebre l’atenció necessària.
- Amb un tractament adequat, és possible de reduir les manifestacions d’aquesta malaltia i evitar-ne les complicacions, però no hi ha cap mètode capaç de guarir l’asma completament.
- Freqüentment el metge indica l’administració de medicaments en forma d’aerosol, molt útil si s’aplica correctament. Per tal de garantir el resultat convé de seguir aquesta tècnica: 1, destapar el recipient i agitar-lo; 2, col·locar l’inhalador a la boca; 3, bufar fins que es buidin els pulmons; 4, tancar bé els llavis al voltant del broquet; 5, iniciar una inspiració i, al cap d’un o dos segons, prémer l’inhalador, sense deixar d’inspirar; 6, inspirar fins al final i sostenir la respiració durant uns deu segons; 7, expirar normalment, i 8, esperar uns minuts i repetir les mateixes maniobres.
- El risc de tenir una crisi es pot reduir evitant els canvis de temperatura sobtats o els esforços físics esgotadors, que afavoreixen la constricció bronquial. Això no significa que la persona asmàtica no pugui practicar esport. Al contrari, amb un control mèdic adequat, uns esports determinats com la natació, la marxa o la bicicleta poden millorar la capacitat respiratòria.