Resultats de la cerca

La seva història pot ésser estructurada en quatre períodes El període inicial s V-I aC, amb obres a l’Índia, que es remunten a l’època de l’emperador Aśoka s III aC, com és ara les monumentals columnes pètries disperses per tot el país, i el nucli del stupa I de Sānchī ja al s II s’inicia a Anurādhapūraya amb esplendor el desenvolupament de l’art budista a Ceilan El període clàssic , d’apogeu cultural i artístic hindú, amb dues fases la de Gandhāra i Mathurā, centres de l’imperi dels Kushāna s I-III dC, que presenta en el camp de l’escultura indubtables influències estilístiques…

Hom classifica els nombrosos texts canònics en grups lingüístics i en grups segons les direccions dogmàtiques Mahāyāna i Vajrayāna Els llibres del cànon Vajrayāna , poc coneguts i estudiats, no aconseguiren llur forma definitiva fins al segle VIII i ha d’ésser-ne determinada a partir de texts tàntrics, principalment els tibetans El cànon Mahāyāna , en un sànscrit híbrid, influït per les formes neoíndies, es perdé en gran part només en resten fragments de la perifèria índia altres fragments s’han conservat en traduccions tibetanes i xineses Es basa en la idea d’una revelació successiva de les…

Deixeble del Buda, l’ha de succeir i ha de restaurar definitivament aquest món actual El seu culte s’estengué per tot el món búdic

La seva literatura canònica és constituïda pel cànon pali cànon búdic Un dels compendis més coneguts del Theravāda és el Vishuddhimagga de Buddhaghosa Els adeptes de l’escola es troben, sobretot, a Sri Lanka, Birmània, Tailàndia, Cambodja i Laos

Formà part de l’imperi Persa s VI aC, i fou ocupada per Alexandre el Gran Al s II aC fou dominada pels reis indogrecs de la Bactriana, fins que els Gupta la integraren de nou a l’imperi Indi Durant molt de temps fou un dels centres budistes més actius, i hi nasqué una important escola d’art búdic grecobúdic que féu d’enllaç entre el món mediterrani i l’Àsia oriental

Centre de peregrinació des del segle VI, fou destruït pels musulmans vers el segle XII En les seves restes arqueològiques segles III-XI dC hi ha representades totes les èpoques de l’art búdic Cal destacar-ne la columna d’Ašoka segle III aC, nombroses estàtues del Buda de Mathūra, entre les quals sobresurt l’enorme Bodhisattva del Bala, el stupa Okamekh segle VI del període dels Gupta, juntament amb tota la creació plàstica d’aquest període segles IV-VII, en què el cos humà és tractat amb una gran finesa de modelatge

Eminentment religiosa, segueix dos models ben definits el de l’Índia, per a les obres de caràcter ètic i filosòfic, i el de la Xina, per a les obres històriques Les primeres obres de relleu segles VII i VIII són traduccions del cànon búdic, compilades posteriorment segle XIII amb el nom de bKa'-'gyur amb els comentaris filosòfics de què foren objecte formen el bsTan-'gyur Els texts més nombrosos són els ensenyaments espirituals dels lames, un dels més grans tresors del pensament asiàtic Igualment importants són les biografies de lames hagiografies, la poesia mística com els cants de…

Fou un talent precoç, i passà la vida entre els càrrecs oficials a la cort i la seva propietat rural, vora el riu Wang, que cantà i pintà repetidament Dues vegades de primer amb la revolta d’An Lushan, i després amb el retorn de les forces imperials escapà sorprenentment a l’execució i obtingué, a més, un càrrec polític cada cop En morir la seva mare, convertí la seva casa en un temple budista Tota la seva obra porta el segell del budisme, del qual era un devot adepte Posà en íntima relació la pintura i la poesia, i hom diu que els seus poemes són quadres, i els seus quadres,…

Fou edificat per Yaśovorman VII segles XII-XIII i correspon al període final de l’art khmer Pertany al tipus de temple muntanya, de planta quadrada Enclou un complex sistema de galeries i conté unes torres característiques, ornades cadascuna amb quatre rostres monumentals del bodhisattva Lokésvara Són interessants els seus baixos relleus des del punt de vista iconogràfic i històric

És integrat pel Vinaya Piṭaka , secció que tracta de la disciplina monàstica, el Sutta Piṭaka , secció que tracta de la doctrina del Buda, i l' Abhidhamma Piṭaka , secció que tracta dels desenvolupaments escolàstics de la filosofia budista