Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Burne Hogarth
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant nord-americà.
Dibuixà el millor “Tarzán” en historietes i influí moltes generacions de dibuixants amb les seves imatges dinàmiques, el barroquisme dels decorats i la sensualitat del traç L’any 1947, però, deixà de publicar per dedicar-se a l’ensenyament a la prestigiosa School of Visual Arts de Chicago, la qual fundà
Edward Burne-Jones
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador anglès.
Collaborà amb Dante Gabriele Rossetti en els frescs de l’Oxford Union 1857 i fou l’epígon de la germandat prerafaelita Enemic declarat del realisme i de tot el que és anecdòtic en l’art, pretenia de reflectir només el que és típic o simbòlic De tots els prerafaelites fou el que aconseguí d’apropar-se més a l’art de Mantegna, Carpaccio o Botticelli King Cophetua and the Beggar Maid , 1884, Tate Gallery, Londres, i alhora establí, amb el seu decadentisme i el seu arabesc ondulant, un pont entre l’art dels membres de la germandat i el dels modernistes anglesos Sidonia von Bork 1560, 1860, Tate…
Tarzan
Personatge creat per l’escriptor nord-americà E.Rice Burroughs.
És la història d’un infant abandonat al mig d’Àfrica per mort dels seus pares i criat per un gorilla femella En successives continuacions es narren diferents aventures, juntament amb la seva companya Jane i la mona Cheetah Però la sèrie assolí l’èxit total quan fou portada al cinema, sobretot per la creació personal d’algun actor determinat, com, per exemple, Buster Crabbe, Lex Barker i especialment Johnny Weissmuller del 1933 al 1946 En historieta illustrada fou popularitzat per Burne Hoghart
George Frederick Watts
Pintura
Escultura
Pintor i escultor anglès.
Després d’una joventut sense èxit, obtingué el premi per a decorar el parlament de Londres Un viatge a Itàlia l’influí fortament creà grans composicions a la manera de frescs, de temàtica social o didàctica, molt dins l’art victorià Fam a Irlanda Watts Gallery, Compton Conreà també el retrat Edward Burne-Jones Vers la fi de la seva vida, influït pels prerafaelites, conreà una pintura allegòrica i simbolista i de significat obscur, el millor exemple de la qual és L’esperança 1886 Tate Gallery, Londres
prerafaelitisme
El meu segon sermó, de John Everett Millais (1829-1896)
© Corel Professional Photos
Art
Literatura
Moviment pictòric format a Anglaterra el 1848 amb la Pre-Raphaelite Brotherhood (Germandat Prerafaelita), integrada per William Holman Hunt, sir John Everett Millais, Dante Gabriele Rossetti, James Collinson, Thomas Woolner, Frederick G. Stephens i William Michael Rossetti.
Els principals membres del grup exposaren l’any 1849 afegint a llurs signatures el monograma comú PRB Partint del mateix criteri de revaloració de la pintura italiana anterior a Rafael que havien defensat abans els natzarens alemanys, els caracteritzà una concepció sincera de l’art, un fort medievalisme literari i cristià —que els portà a la pintura d’història— i sovint una certa preocupació social Estilísticament els caracteritzà un detallisme minuciós, una aproximació constant a la natura —sense, però, conrear gaire el paisatge pur— i un resultat decorativista, posat tot al servei d’un alt…
Thomas Campion
Música
Compositor i poeta anglès.
Vida Estudià lleis a Cambridge i es doctorà en física a la Universitat de Caen, Normandia, l’any 1605 Era membre d’una família acomodada i, fruit del seu pas per Cambridge, durant tota la seva vida mantingué importants contactes amb la noblesa, fet que afavorí l’acceptació i difusió de la seva obra Com a creador, s’inicià en la poesia, camp en el qual gaudí de cert èxit Aviat, però, començà a guanyar celebritat per les seves cançons per a llaüt Les primeres aparegueren en un recull editat el 1601 per Philip Rosseter, A Book of Ayres La seva obra està formada essencialment per cançons amb…
vitrall

Vitrall
© Fototeca.cat-Corel
Art
Vidriera de colors d’alguns finestrals, lluernes o altres obertures d’un edifici, construïda segons un disseny o dibuix previ (cartó) i manegada generalment amb plom sobre un bastidor metàl·lic.
La primera operació del vitraller consisteix a calcar en un paper el cartó pintat per l’artista Després retalla aquest paper en plantilles, que serviran de model al tallador de vidres Un cop tallats els vidres, hom els emploma provisionalment per tal de poder-hi pintar els traços del dibuix amb pintura vitrificable Desarmats els vidres, hom els cou novament al forn entre 500°C i 700°C per a fixar les pintures Emplomats novament, hom solda les tires de plom i en forma diversos plafons, els quals, un cop collocats en un bastidor metàllic, són encastats amb barres de ferro al seu lloc definitiu…
còmic
Art
Literatura
Gènere artístic, gràfic i narratiu que explica una història per mitjà de personatges, l’acció dels quals apareix dibuixada en una successió de vinyetes.
El còmic pot ser mut o pot anar acompanyat d’aspectes verbals incorporats gairebé sempre per mitjà de bafarades que representen les veus dels protagonistes També hi poden aparèixer un gran nombre d’onomatopeies que participen d’un fort component visual i estan integrades a la resta del dibuix Aquest gènere té els seus precedents llunyans en algunes cultures antigues, com l’egípcia i les mesopotàmiques El seu origen recent, però, va associat a l’evolució de la impremta i a la possibilitat de reproduir dibuixos i illustracions per a un públic ampli Així, cal remuntar-se a les revistes…
L'art europeu en l'època modernista
La societat occidental de final del segle XIX Claude Monet 1840-1926 Porte d’Aval cap al 1886 Oli Museu de l’Abadia de Montserrat donació Xavier Busquets FF El darrer quart del segle XIX es pot considerar una època d’equilibri europeu Es tracta d’una situació de pau en la qual la societat burgesa capitalista triomfà plenament, abans de la ruptura brutal d’equilibri i de tranquillitat que representaria la guerra mundial del 1914-18 La gent s’entusiasma pels formidables progressos de la tècnica i de la indústria els nous mitjans de comunicació i de transports com ara el telèfon, el telègraf, l’…
La crítica d'art contemporània
Tot moviment artístic necessita, per difondre’s massivament, un altaveu que faci arribar les seves realitzacions al públic que informi sobre elles, que les comenti i que les valori Aquest paper, en l’art de l’edat contemporània, el fa la crítica, i molt especialment la crítica que es manifesta des de la tribuna de la premsa, perquè és la que es canalitza a través d’uns mitjans de lectura habitual per part del ciutadà «Quants artistes d’aquest temps –deia Charles Baudelaire ja el 1846– deuen només a ella a la crítica la seva pobra anomenada» A Catalunya hi havia una crítica d’art als diaris…