Resultats de la cerca
Es mostren 87 resultats
càtode
Electrònica i informàtica
Química
Elèctrode fornidor de càrregues negatives i receptor de les positives en tots aquells dispositius a l’interior dels quals hi ha un medi no metàl·lic (gas més o menys enrarit, electròlit o semiconductor) que esdevé conductor sota determinades condicions.
Per tant, en els dispositius alimentats per una font de tensió exterior, pel càtode entren els electrons del circuit exterior cap a l’interior del dispositiu, i, per això, és l’electrode negatiu en canvi, és el positiu en els generadors electroquímics, piles o acumuladors En els tubs electrònics el càtode produeix electrons per algun tipus d’emissió termoelectrònica, fotoelectrònica, etc, els quals són atrets per l’ànode segons el tipus d’emissió hom parla de càtode termoelectrònic, càtode fotoelectrònic, càtode fred, etc En un rectificador sòlid, el càtode forneix també els electrons que, a…
càtode fotoelectrònic
Electrònica i informàtica
Física
Càtode que produeix una emissió fotoelectrònica.
seguidor de càtode
Electrònica i informàtica
Circuit especial proveït d’un tub electrònic, generalment un tríode, muntat amb l’ànode connectat a massa i emprat com a adaptador d’impedàncies.
tub electrònic
Tub electrònic (pèntode): 1, ànode o placa; 2, reixa supressora; 3, reixa pantalla; 4, reixa de control; 5, càtode; 6, filament
© fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic constituït per dos elèctrodes o més, a l’interior del qual hi ha el buit, o bé un gas determinat, a través del qual té lloc la conducció del corrent elèctric mitjançant el moviment dels electrons (o d’aquests i dels ions) entre els elèctrodes.
Són anomenats tubs de buit o de gas , respectivament El precursor dels tubs electrònics fou el díode de Fleming , que donà lloc, per perfeccionaments diversos introduïts posteriorment, als altres tubs coneguts Són constituïts per una ampolla, generalment de vidre, que conté els elèctrodes, i una base o sòcol proveït d’unes tiges en nombre de 4, 7, 8, 9 o 10, destinades a fer de suport i, alhora, a establir els contactes corresponents Hi ha una gran varietat de tubs electrònics, que són coneguts amb diversos noms Segons que el nombre d’elèctrodes d’un tub sigui de 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, etc, és…
plasmatró
Electrònica i informàtica
Tub de descàrrega gasosa proveït d’un càtode termoelectrònic destinat a produir un plasma d’electrons i ions positius entre el càtode i l’ànode.
Conté, a més, un càtode auxiliar i un circuit de control a fi de produir la ionització necessària per a neutralitzar la càrrega espacial i mantenir el corrent entre l’ànode i el càtode principal
díode
Díode: 1, característica V-1 d’un díode ideal pn; quan està polaritzat en inversa, pel circuit circula un feble corrent Io anomenat corrent invers de saturació; 2, característica V-I d’un díode de germani; hom observa l’existència d’un voltatge llindar de 0.1 V; 3, distribució de càrrega en una junció pn en equilibri termodinàmic; 4, diagrama de les bandes d’energia d’una junció pn a l’equilibri termodinàmic; ECN i ECP representen els nivells d’energia de la banda de conducció en les regions n i p respectivament, mentre que EVN i EVP es refereixen a la banda de valència; 5, diagrama de bandes d’energia d’una junció pn polaritzada en directa; 6, diagrama de bandes d’energia d’una junció pn polaritzada en inversa; els portadors lliures que tenen l’energia tèrmica suficient poden travessar la zona de càrrega espacial i donen lloc al corrent invers de saturació Io
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic proveït de dos elèctrodes, ànode i càtode, que té la propietat d’ésser conductor en el sentit càtode-ànode, però no al revés.
Aquest funcionament li confereix propietats rectificadores dels senyals elèctrics, les quals ja foren observades per F Braun el 1876 en collocar una punta metàllica sobre sulfur de plom Això donà lloc a la utilització de la galena com a detector en els primers receptors de ràdio Els primers díodes, com a tals, eren basats en tubs de buit o de gas Fleming i de Forest, 1909 on era produïda una emissió termoiònica descoberta per Edison el 1893 i explicada per DW Richardson, el 1903 Els tubs posseeixen un càtode calent escalfat mitjançant un filament incandescent que emet electrons…
magnetró
Vista interior d’un magnetró
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Tub electrònic de buit, proveït d’un càtode termoiònic i d’un ànode, cilíndrics i coaxials; aquests creen un camp elèctric radial i, a més, hom hi superposa un camp magnètic paral·lel a l’eix del cilindre.
Els electrons emesos pel càtode, sota la influència dels dos camps esmentats, descriuen trajectòries corbes fins a arribar a l’ànode Ajustant els valors de les velocitats dels electrons i dels camps, hom arriba a aconseguir que aquests descriguin un gran nombre d’òrbites parcials successives i que posseeixin una velocitat modulada a una determinada freqüència En els tipus més corrents de magnetrons, l’ànode és proveït, en realitat, de diverses cavitats ressonants El magnetró, ideat per AWHull el 1921, és emprat per a produir oscillacions de molt alta freqüència microones,…
bateria d’ió liti
Electrònica i informàtica
Bateria recarregable utilitzada profusament en equipament electrònic portable gràcies a la seva alta densitat energètica, baix pes, absència d’efecte memòria i lenta pèrdua de càrrega en els períodes sense ús.
El seu principi de funcionament es basa en el moviment de l’ió liti entre ànode i càtode descàrrega i entre càtode i ànode càrrega Usualment l’ànode sol ser grafit, mentre que el càtode és un òxid o una sal de liti Ambdós materials han de permetre que l’ió liti pugui migrar d’un a l’altre L’electròlit és una sal de liti dissolta en un solvent orgànic
elèctrode d’hidrogen
Elèctrode d’hidrogen que actua com a càtode en una cel·lula electroquímica
© Fototeca.cat
Química
Elèctrode de platí entorn del qual bombolleja hidrogen.
Hom acostuma a prendre com a potencial zero el d’un elèctrode d’hidrogen, a la pressió atmosfèrica, en una solució d’ions hidrogen d’activitat unitat És emprat com a elèctrode de referència
tiristor
A dalt, tiristor planar amb radiador l’aleta per a la refrigeració; la centre, connexions i símbol del tiristor; a baix, estructura de capes del clau de semiconductor d’un tiristor
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic amb quatre capes de semiconductor p
i n
alternades, generalment de silici, proveït de tres elèctrodes: ànode, càtode i porta o elèctrode de control.
És un rectificador controlat, de funcionament semblant al d’un tiratró és conegut també com a tiratró sòlid i amb la sigla SCR de l’anglès silicon controlled rectifier És indispensable com a element de control en circuits de potència tant de corren continu com altern i per això resulta un dispositiu bàsic en electrònica industrial i és a més l’origen d’altres components, com ara el triac , el transistor PUT i el fototiristor Hi ha tipus especials de tiristors sensibles, ràpids, blocables, etc Cal esmentar també el tiristor complementari , poc corrent encara, que es basa en la mateixa idea…