Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
rodalquilarita
Mineralogia i petrografia
Mineral del grup dels fosfats, de fórmula H3Fe2(TeO3)4Cl.
Cristallitza en el sistema triclínic Es presenta de color variable entre el verd maragda i el verd herba Té la ratlla de color verd clar i la lluïssor cèria o greixosa Fou descobert a Rodalquilar Almeria
terres rares
Química
Denominació genèrica dels òxids dels metalls de la família dels lantànids d’ocurrència natural.
Són coneguts amb els noms específics de lantana La 2 O 3 , cèria CeO 2 , neodímia Nd 2 O 3 , praseodímia Pr 2 O 3 promètia Pm 2 O 3 , samària Sm 2 O 3 , euròpia Eu 2 O 3 , gadolínia Gd 2 O 3 , tèrbia Tb 2 O 3 , dispròsia Dy 2 O 3 , hòlmia Ho 2 O 3 , èrbia Er 2 O 3 , túlia Tm 2 O 3 , itèrbia Yb 2 O 3 i lutècia Lu 2 O 3
Les corticiàcies
Les corticiàcies formen una família de molts gèneres i espècies, d’aspecte macroscòpic semblant, sovint crustaci crustoteci les diferències són principalment microscòpiques Amb tot, algunes espècies, com la de la fotografia, Pulcherricium caeruleum , són fàcils de reconèixer a simple vista en aquest cas, pel pigment blau intens August Rocabruna / SCM Aquesta família, presa aquí en sentit ampli, a l’expectativa de més estabilitat en la seva divisió en famílies més petites i homogènies, comprèn sobretot fongs en crosta resupinats, o en ocasions efuso-reflexos amb el marge alçat i fins i tot…
cerat
Farmàcia
Excipient per a pomada constituït per una substància cèria i un oli vegetal.
Les conioforàcies
Aspecte d’un crustoteci cos fructífer resupinat típic de les conioforàcies, en aquest cas pertanyent a l’espècie Leucogyrophana mollusca conioforàcies El marge és fimbriat i la superfície himenial té excavacions poc profundes Viu principalment descomponent branques de gimnospermes Xavier Llimona / SCM Els fongs d’aquesta família presenten cossos fructífers resupinats crustotecis, efuso-reflexos o, en algun cas, amb barret, amb la carn blanca o dèbilment acolorida La superfície fèrtil pot ésser llisa, hidnoide o merulioide, i el sistema d’hifes és monomític, rarament dimític Els basidis,…
espermaceti
Farmàcia
Química
Cosmètica
Substància cèria extreta dels greixos continguts en les cavitats pericranials i dorsal dels cetacis fisetèrids (catxalot) i zífids (balena amb bec).
És constituït per una mescla de palmitat de cetil, de notable quantitat d’alcohol cetílic lliure, d’èsters de l’àcid làuric i esteàric, d’àcid mirístic i d’èsters d’alcohols de cadena llarga Es presenta en forma de masses untuoses blanques que es fonen entre 42° i 50°C És emprat com a base per a ungüents en la fabricació de sabó, cosmètics i com a emollient
pruïna
Botànica
Eflorescència cèria que recobreix certs fruits, fulles o altres òrgans vegetals, com per exemple les fulles de la col o les prunes.
ciri
Ciris al voltant de la Verge
© Lluís Prats
Cristianisme
Porció cilíndrica de cera o matèria cèria que envolta un ble situat a l’eix i que, encesa, serveix per a fer llum.
Hom el fabrica submergint periòdicament i successivament el ble en cera fosa, que, en solidificar-se, forma capes concèntriques superposades També pot fer-se omplint motlles amb cera fosa, i rep aleshores el nom d' espelma Els ciris per a processons porten el ble més gruixut perquè el vent no els apagui, i són anomenats brandons cilíndrics o atxes prismàtics El ciri és un element litúrgic que hom troba ja als primers segles cristians De primer només tingué un sentit funcional d’illuminació Després, hom hi veié el simbolisme religiós de la llum illuminació divina que aparta la tenebra i…
cutina
Botànica
Substància cèria que hom troba a les làmines cel·lulòsiques externes de les parets epidèrmiques gruixudes a la part aèria de les plantes (amb excepció dels pètals).
La cutina es forma amb intervenció d’oxidases per polimerització d’àcids grassos
adipocera
Biologia
Substància cèria especial formada per la descomposició incompleta de les matèries animals, que es troba especialment en els cadàvers que han estat a l’aigua o en llocs humits.