Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
la Cabanera
Sector o indret
Sector dels municipis de Soriguera (Pallars Sobirà) i les Valls d’Aguilar (Alt Urgell).
Cabanera Reial de la Portella

Aspecte de la Cabana Reial de la Portella
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Ruta de transhumància a la Franja de Ponent, entre Ontinyena i la vall de Benasc.
De sud a nord, passa per Montsó, Barbastre, Juseü, Salanova, el Villar i la Pobla de Roda per la vall de l'Isàvena La ruta continua pel camí del Pedregal, a la serra del Jordal, vers Rin de la Carrasca Després continua per l'obaga del Jordal fins a Vilacarle, i d'aquí fins als banys de Benasc, la vall d'Estós, etc
Club d’Esquí la Pobla de Segur
Esquí
Club d’esquí de la Pobla de Segur.
Fundat l’any 1971, nasqué amb l’objectiu de formar esquiadors a la comarca L’any 1990 fou refundat després d’un llarg període d’inactivitat Practica l’esquí alpí i l’esquí de muntanya Organitza la cursa Open Vall Fosca, la Cronoespot, una cronoescalada a Espot i la Vertical Cabanera També organitza cursos d’iniciació i de tecnificació Practica l’esquí habitualment a l’estació de Gran Pallars El 2011 tenia 1300 socis
pallarès
Lingüística i sociolingüística
Subdialecte del català nord-occidental parlat al Pallars.
En fonètica se singularitza per l’obertura de la e < llatí ai bovęr, caldęra , el pas freqüent de la e àtona a i vistit, videll, quixal , la pèrdua de la a darrere i tònica valrí, valdria, l’articulació de y en lloc de ž o z puyar , pujar, correya, corretja, la no palatalització de NN festanal En morfosintaxi hi ha romanalles de les desinències - am , - au de present marxam , - au , l’article plural les serveix per al masculí les dits , abunden els imperfets en - eva , - iva feva , feia, fuiva , fugia, i la negació es reforça amb cap No ho faré cap El lèxic comprèn variants com…
Castell de Montanui
Art romànic
El poble de Montanui es troba enlairat a 1 205 m damunt la ribera dreta de la Noguera, aprofitant un replà situat entre la vall de Barravés i la serra de Sant Aventí Controlava els colls que comuniquen les valls de Barravés i de Castanesa i la cabanera de la Seu d’Amunt Un diploma del cartoral d’Alaó, del principi del segle XI, reporta la venda per part dels monjos d’unes vinyes que tenien in castro Montanue i a la villa de Cóll Sembla que Montanui va seguir la mateixa sort que la resta de Barravés, ja que era un dels llocs clau per a entrar a la vall El fogatjament del comtat de…
carrerada
Ramaderia
Camí seguit de manera exclusiva pel bestiar transhumant en el seu desplaçament pendular i periòdic per tal d’aprofitar les pastures naturals.
Les carrerades són producte d’un sistema ramader arcaic i pròpies dels països de clima mediterrani i tropical, on la secada estiuenca agosteja les pastures de la plana, i les àrees muntanyoses tenen abundants prats naturals estiuencs S'ordenen formant xarxes jerarquitzades i són particularment abundants en aquells sectors en què la ramaderia gaudí d’una forta preponderància sobre l’agricultura durant l’edat mitjana, gràcies a l’existència d’organismes protectors monestirs, comunitats rurals, organitzacions com la Mesta castellana o la Casa de Ganaderos aragonesa Avui són en plena decadència a…
Castell de Soperuny (Areny de Noguera)
Art romànic
L’actual despoblat de Soperuny donà nom a la vall que forma la capçalera de la Valira Tal com el topònim indica Supetrungo era emplaçat sota el pic de l’Amariedo, a 1 229 m d’altitud, al peu dels espadats de la serra del Cis, la qual fa de partió d’aigües entre la Noguera Ribagorçana i l’Isàvena El castell era situat en un petit promontori que dominava la vall homònima i les comunicacions cap a la vall de Betesa, pel coll de Guàrdia, i cap a Iscles i la cabanera del Cis No s’hi troba avui cap vestigi La manca de noticies de Soperuny durant el segle IX i bona part del X no és…
Sant Serni de Coborriu (Bellver de Cerdanya)
Art romànic
Situació L’església de Sant Serni de Coborriu vista per la banda nord-est ECSA - E Pablo Aquesta església és situada no gaire lluny de Santa Maria de Talló, en entrar a la vall d’Ingla Mapa 35-10216 Situació 31TCG998898 És a uns 2,5 km de Bellver per la carretera local que surt d’aquesta mateixa població en direcció S i passa per Talló RMAE Història La menció més antiga d’aquesta antiga església parroquial, sota la forma Caput rivi , es troba en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, document que pretén ésser del 819 però que sembla que es redactà vers la segona meitat del segle X L’…