El poble de Montanui es troba enlairat a 1 205 m damunt la ribera dreta de la Noguera, aprofitant un replà situat entre la vall de Barravés i la serra de Sant Aventí. Controlava els colls que comuniquen les valls de Barravés i de Castanesa i la cabanera de la Seu d’Amunt. Un diploma del cartoral d’Alaó, del principi del segle XI, reporta la venda per part dels monjos d’unes vinyes que tenien in castro Montanue i a la vil·la de Cóll. Sembla que Montanui va seguir la mateixa sort que la resta de Barravés, ja que era un dels llocs clau per a entrar a la vall. El fogatjament del comtat de Ribagorça del 1385 capbreva 12 morabatins a Montanui, però dintre la senyoria “del bisbe de Leyda”. Hom ha vist a Montanui restes d’una antiga torre, fet que no s’ha pogut confirmar.