Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
cal·ligràfic | cal·ligràfica
cal·ligràfic | cal·ligràfica
Disseny i arts gràfiques
Dit de l’escriptura traçada artificiosament, amb intenció estètica, però sense espontaneïtat.
En l’antiguitat hom calligrafiava algunes escriptures cursives ja existents, per a utilitzar-les en llibres de luxe o documents de cancelleria A l’època moderna també han estat creats tipus calligràfics sense tradició cursiva anterior
Zao Wou-Ki
Pintura
Pintor xinès.
D’una nissaga aristocràtica de lletrats, el 1941 acabà els estudis a l’Escola de Belles Arts de Hangzhou, on començà a treballar El 1947 féu la primera exposició, influïda pels impressionistes, Picasso i Matisse Atret per la pintura de l’escola francesa, el 1948 es traslladà a París, on s’installà definitivament, atès que un any més tard s’instaurà el règim comunista de Mao Zedong a la Xina, el qual perseguí la seva família A París conegué el pintor i poeta Henri Michaux, del qual fou amic i, sobretot, hi descobrí l’obra de Paul Klee, que tingué molt de pes en la seva producció dels anys…
Wang Xizhi
Lingüística i sociolingüística
Cal·lígraf xinès.
Iniciador de l’escola calligràfica del sud, la seva calligrafia, que uneix art i màgia d’una manera vigorosa i complexa, influí tota l’estètica xinesa posterior El seu fill Wang Xianzhi 344-386 és considerat també un dels mestres de l’escola del sud
roman du roi Louis XIV
Disseny i arts gràfiques
Caràcters tipogràfics realitzats per Philippe Grandjean per a la Imprimerie Royale de Lluís XIV, sota disseny d’una comissió de l’Académie des Sciences presidida per Nicholas Jaugeon, establerta el 1692.
La primera mostra en fou estampada el 1699, i el primer llibre, el 1702 Médailles sur les principaux événements du règne de Louis le Grand Significà la substitució de la tradició calligràfica de l’humanisme d’Aldo Manuzio pel racionalisme cartesià, i fou l’antecedent directe dels tipus de Bodoni i Didot
escriptura beneventana
Escriptura i paleografia
Escriptura, dita també beneventanocassinesa (i abans, per error, longobarda, napolitana, etc), usada a la Itàlia meridional i a la Dalmàcia des del s VIII fins a l’inici del XIV.
L’origen ve de la minúscula cursiva documental L’evolució va lligada especialment a l’abadia de Montecassino Les característiques són lletres de traçat angulós i en ziga-zaga, té la i semivocal allargada, la a sembla dues cc acostades i més tard oc unides, els nexes ei, fi, qi, li, ri i ti són comuns, i es distingeixen dos ti , un dels quals sibilant Les abreviatures característiques són gloa gloria , ama anima , oma omnia i uns signes com 3 = m al final de paraula La seva puntuació , pausa | pausa mitjana | pausa final és diferent de la d’altres escriptures nacionals Es…
Xavier Bulbena i Moreu
Art
Disseny i arts gràfiques
Artista plàstic, escenògraf i dissenyador.
Format a l’ Escola Eina de Barcelona, promogué diverses iniciatives en el camp de l’art d’avantguarda, entre els quals el Taller Am Terrisseries, L’Au Calligràfica, la cooperativa de ceramistes Coure i el premi de dibuix Joan Miró Autor d’escenografies per a grups teatrals Els Joglars , Zootrop Teatre, Laboratori, amb Xavier Mariscal dissenyà la de la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Establert a la Garrotxa a mitjan anys setanta, hi impulsà i participà en nombroses iniciatives artístiques i culturals de la comarca, entre els quals el Museu Comarcal de la Garrotxa i…
gòtic internacional
Art
Etapa de la pintura gòtica que seguí la de l’anomenat estil italogòtic i que comprèn la pintura europea de la fi del segle XIV i del començament del XV.
Arrelat en l’esmentat estil italogòtic, en el detallisme de la pintura flamenca, en la gran riquesa cromàtica i calligràfica del dibuix i de la miniatura, pròpia de la cort de Borgonya, i en l’expressionisme de la pintura centreeuropea, el gòtic internacional es caracteritza per un avanç en la concepció de la perspectiva, per una accentuació del moviment, per un gran sentit de la composició i per un perfeccionisme en el retrat Representat a Alemanya per l’escola de Colònia, a França pels germans Limbourg i Melchior de Broederlam i a Itàlia per Pisanello i Masolino da Panicale, fou introduït a…
escriptura gòtica
Escriptura i paleografia
Tipus d’escriptura llatina usat a Europa durant la baixa edat mitjana.
El nom, que no té res a veure amb els gots, li fou donat pels humanistes amb la significació de bàrbara Aquest nou tipus de lletra aparegué ja al s XII a França, i durà fins al s XVI però el període típicament gòtic va del s XIII al XV, bé que en alguns llocs, com Itàlia, fou desbancat als s XIV-XV per la lletra humanística, i, en canvi, a Alemanya ha perdurat fins al s XX Cal buscar-ne l’origen en la lletra carolina precedent, que evolucionà cap a un manierisme amb exageracions en el traçat Cal distingir dos gèneres d’escriptura gòtica la librària, dreta i…
cursiva
Escriptura i paleografia
Escriptura traçada ràpidament i que es distingeix de la cal·ligràfica per certes formes simplificades degudes a la velocitat.