Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
calcinació
Química
Tractament a alta temperatura a què hom sotmet un compost sòlid per provocar-hi una descomposició o un canvi de fase diferent de la fusió, amb la finalitat d’aconseguir una major concentració del compost en ésser separats els components volàtils, una major friabilitat com a resultat dels canvis de volum o una activació per a reaccionar amb altres sòlids amb els quals és mesclat.
Originàriament hom donava el nom de calcinació solament a la descomposició tèrmica de la pedra calcària en òxid de calci i diòxid de carboni, i després, per extensió, a tota descomposició tèrmica de materials orgànics o inorgànics que els converteix en un residu sòlid i tèrmicament estable Els procediments industrials moderns de calcinació comprenen, a més dels de dissociació tèrmica, piròlisi i destillació seca de composts orgànics, processos de transicions de fases polimòrfiques Quan la calcinació comporta una oxidació del material tractat, hom en diu…
calcinació
Pintura
Operació consistent a escalfar a foc viu un pigment mineral contingut dins un recipient metàl·lic o de terra cuita, per tal d’obtenir un to o color diferent de l’inicial.
estronciana
Química
Pólvores groguenques, molt poroses i càustiques, que es fonen a 2 430°C.
Hom l’obté per calcinació del seu hidròxid o del seu nitrat
torrefacció
Tecnologia
Operació que consisteix a sotmetre a l’acció directa del foc i en contacte amb l’aire determinades substàncies, per tal de dessecar-les, de destruir-ne algun principi perjudicial, d’oxidar-les, etc.
Des del punt de vista químic, hom pot dir que la torrefacció és una calcinació que comporta l’oxidació del material tractat
òxid de ferro (III)
Química
Tecnologia
Sesquiòxid molt abundant a la natura (el rovell n’és un hidrat).
Hom l’obté per calcinació del sulfat ferrós, i aleshores és utilitzat, amb diferents noms colcòtar, vermell d’Anglaterra o vermell de Venècia , per a polir el vidre o les armes l’hidròxid corresponent és un precipitat vermellós
trifosfat de sodi
Química
Pólvores blanques, solubles en l’aigua, que es fonen a 620°C.
Hom l’obté per calcinació de l’ortofosfat sòdic, i té una gran importància industrial, puix que troba aplicació, per les seves propietats segrestants, en la indústria de detergents, en l’ablaniment d’aigües dures i com a additiu alimentari
esponja
Química
Massa porosa de metall finament dividida.
En el cas del palladi hom l’obté per reducció seca del seu aminoclorur, i en el cas del platí, per calcinació del cloroplatinat amònic Són emprades com a catalitzadors d’oxidació en l’obtenció dels àcids acètic, nítric i sulfúric, i en altres processos d’oxidació
alúmina
Química
Sòlid de duresa molt elevada (núm 9 de l’escala d’Homs), soluble amb més o menys dificultat en els àcids minerals i en els àlcalis, que es fon a 2 030° i bull a 2 250°.
Existeix a la natura anhidre i cristallí en forma de corindó en totes les seves varietats, i hidratat a diversos graus alúmina hidratada Químicament és molt estable, i es redueix només amb gran dificultat Hom l’obté al laboratori en forma de pólvores blanques per calcinació de l’hidròxid o d’algunes sals d’alumini, i en forma cristallina mitjançant la reacció L’alúmina obtinguda a baixa temperatura és àvida d’aigua i, essent un òxid amfòter, és soluble en els àcids dóna sals d’alumini i en els àlcalis dóna aluminats Escalfada per sobre de 800°C sofreix una transformació d’…
pirofosfat
Química
Qualsevol sal de l’àcid pirofosfòric.
Existeixen dos tipus de pirofosfats els àcids, en els quals existeix l’anió H₂P₂O₇ 2- , i els neutres, en els quals existeix l’anió P₂O₇ 4- Els pirofosfats de metalls alcalins, que hom obté per calcinació dels ortofosfats de fórmula M I ₂₂HPO₄ són solubles en l’aigua i es troben, en solució, molt menys hidrolitzats que els ortofosfats corresponents