Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
mosquetó
Militar
Arma de foc portàtil, de repetició, més curta i més lleugera que el fusell i que ha constituït l’armament propi dels exèrcits durant més de mig segle.
Hom n'ha fabricat diversos models amb calibres diferents per exemple, de 6,5, 7,35, 7,92 mm i llargs totals diferents per exemple, de 0,92 i d’1,11 m, fins a arribar, després de la Segona Guerra Mundial, als fusells d’assalt de tir automàtic
ànima
Militar
Buit o interior del canó d’una arma de foc per on passa el projectil en disparar-la.
Pot ésser llisa o bé estirada si hom vol donar al projectil un moviment rotatiu que faciliti la perforació de l’aire augmentant l’estabilitat de la trajectòria i l’abast L’ànima pot ésser també seguida quan, des de la boca a la recambra, té el mateix diàmetre, o bé recambrada quan la recambra té un diàmetre més gran La longitud de l’ànima se sol expressar en calibres Així, un obús de 105/26 té un ànima de 26x105 mm de longitud
calibre
Militar
Diàmetre interior del canó d’una arma de foc.
Indicat inicialment i actualment encara en les armes de caça pel nombre de bales esfèriques de plom del mateix diàmetre que l’ànima que entren en una lliura de pes, el calibre, regulat ja des del s XIX en millímetres, centímetres o polzades Actualment, hom observa una disminució en els grans calibres dels canons terrestres i navals Als exèrcits de terra, el màxim calibre utilitzat és el de 2 o 3 mm, i a la marina, el de 127 mm En les armes portàtils, hom passa del calibre de 7,62 mm al de 5,56 mm Hom encara utilitza el calibre per a indicar la longitud del tub de les peces d’…
morter
Militar
Boca de foc que llança projectils amb grans angles d’elevació.
Les primeres peces s XV, de bronze, amb ànima llisa, proliferaren en nombrosos tipus, que al s XVII foren reduïts a quatre, de 8, 10, 12 i 14 polzades Fins el 1918 eren considerades morters les peces amb llargada de canó inferior a 10 calibres, però després hom reservà aquest nom per a les armes d’infanteria de tir corb, d’ànima llisa i sense fre ni recuperador La trajectòria parabòlica que el morter imprimeix al projectil permet d’assolir objectius inabastables per a una arma de tir recte Des dels anys vint es generalitzaren tres tipus de morters lleuger 50 a 60 mm i 2 000 m d’…
canó

Esquema d’un canó emprat durant la Segona Guerra Mundial
© Fototeca.cat
Militar
Peça d’artilleria de tub relativament llarg respecte al calibre, capaç de llançar projectils a gran distància.
Consta essencialment del tub o boca de foc, on és posat el projectil i la càrrega explosiva, anomenat també canó , que és el suport que llançarà el projectil, d’una muntura o element de transport i ancoratge en el terreny d’uns òrgans de punteria i, eventualment, d’un òrgan elàstic entre el tub i la muntura capaç d’absorbir l’energia del retrocés Es diferencia de l’obús i del morter per la trajectòria del tir i, per tant, per l’angle de tir, que és molt elevada en el morter, intermèdia en l’obús i baixa en el canó El canó és determinat per la relació calibre/longitud, on la longitud ,…
antiaeri | antiaèria
Militar
Dit de l’arma destinada a la defensa contra els avions.
Totes les armes emprades per a aquest fi, com canons, metralladores i míssils, tenen una gran velocitat de foc i de punteria i proporcionen als projectils una gran velocitat inicial A altures superiors als 6 000 m la intercepció dels avions enemics és encomanada a l’aviació pròpia o és duta a terme pels míssils terra-aire del tipus Nike-Hercules EUA i SA-2 , SA-5 i SA-12 Rússia Per dessota d’aquesta altura s’utilitzen míssils com el Patriot EUA i els SA-6 i SA-11 Rússia En la zona de combat que no arriba al sostre dels 3 000 m actuen míssils lleugers com el Roland francès, el Rapier britànic…
pistola

Pistola automàtica Heckler & Koch P9S, d’acció doble
© Fototeca.cat
Militar
Arma de foc curta, portàtil i lleugera, semiautomàtica o automàtica, generalment de petites dimensions, que permet d’apuntar i disparar amb una sola mà i que va proveïda d’un carregador de petaca, allotjat a la culata, que pot contenir un nombre variable de bales.
Una pistola semiautomàtica es carrega en accionar cap endarrere la part superior del canó, que és corredissa En una pistola automàtica , la força expansiva dels gasos produïts en disparar un tret és aprofitada per a expulsar la beina del projectil disparat, per a retornar el percussor a la posició de permetre un nou tret i per a introduir una nova bala a la recambra En aquestes pistoles els projectils són disparats un a un en prémer el gallet amb el dit Les pistoles, el pes de les quals no sol ésser superior a 1 kg, poden ésser de diversos calibres, però, llevat de les pistoles…
carronada
Transports
Peça d’artilleria naval, apareguda al s XVIII, de gran calibre i poca longitud (uns 8 calibres).
Descansava en dues planxes de fusta, en lloc del carro dels canons navals, que sostenien un cargol de punteria Foren usades com a peces auxiliars en vaixells que armaven peces més grosses i també per a armar vaixells de poc desplaçament
artilleria
Militar
Conjunt de canons, morters, obusos, etc., de què disposa un exèrcit, una plaça, un vaixell, etc., juntament amb llurs municions i el material accessori corresponent.
La seva missió fonamental consisteix a debilitar o anorrear el potencial defensiu i ofensiu de l’exèrcit enemic esfondrament de fortificacions i de sistemes de defensa, destrucció de ginys de guerra i anihilació de tropes, etc i ajudar els atacs de l’exèrcit propi L’artilleria fou una de les grans revolucions tècniques dels segles XV i XVI Sembla que la seva primera aparició a Occident fou al setge d’Alacant, el 1331, però la utilització de la pólvora per a llançar projectils no es generalitzà fins al segle XV Els canons emprats a Alacant eren molt primitius L’augment del rendiment es…
sarbatana
Militar
Peça d’artilleria primitiva (s. XV i XVI), anàloga a la bombarda, però de petit diàmetre (2-7 cm) i força més llarga (25-40 calibres), que hom utilitzava tant en campanya com en la defensa de places i castells.
Hom hi llançava projectils esfèrics de pedra i de ferro