Resultats de la cerca

Mineral de cristalls petits i tetragonals, pesant, insípid, insoluble i de color gris o blanc grogós és producte de l’alteració del cinabri Té duresa 1,6 i pes específic 7,15 Són emprats en medicina com a purgants i vermífugs

Consta d’un dipòsit de mercuri cobert d’una pasta de calomelans i mercuri, la qual és en contacte amb una dissolució de concentració coneguda de clorur de potassi saturada de calomelans Els potencials que produeix l’elèctrode de calomelans amb una concentració 0,1N, 1N i saturada de clorur de potassi a 25°C relatius a l’elèctrode normal d’hidrogen són, respectivament, 0,3371, 0,2846 i 0,2458 volts

Formalment, és expressat per la equació o llei de Nernst El potencial d’elèctrode d’una substància no pot ésser mesurat d’una manera absoluta, sinó formant una pila amb una altra que és presa com a referència de potencial zero Hom acostuma a prendre com a referència l' elèctrode d'hidrogen o l' elèctrode de calomelans

És el més emprat per a la mesura del pH Quan conté una solució 0,1 M d’àcid clorhídric i hom l’empra amb referència a l’elèctrode de calomelans, el pH de les solucions que hom mesura és donat per l’expressió pH Y 16,903 E E 1,873 25°C L’elèctrode de vidre pot ésser emprat per a la mesura del pH entre 0 i 13 i no és afectat per oxidants, reductors ni composts orgànics

Aquest medi pot ésser sòlid, una dissolució electrolítica, una substància fosa, un gas, o el buit Hom empra elèctrodes en diferents aparells, en els quals reben noms específics en els generadors químics i acumuladors elèctrics ànode, emissor d’electrons, i càtode , receptor, en l’electròlisi ànode , unit al pol positiu del generador, i càtode , al negatiu, en els tubs electrònics càtode , que pot ésser el filament, emissor d’electrons o receptor de càrregues positives, ànode o placa , receptor de càrregues negatives, i reixa , controlador del corrent i en els transistors emissor, base i…

Sorensen definí el pH d’una dissolució com el logaritme decimal canviat de signe de la concentració d’ions hidrogen pH = -log H + , i posà a punt un mètode electromètric per a determinar-lo Tot i que aquest mètode ha restat com a definitiu, el concepte primitiu de pH ha sofert diverses transformacions Actualment, el pH és definit d’una manera operativa, segons l’equació pH x - pH r = E x -E r / k , en la qual pH x és el pH de la dissolució desconeguda, pH r el de la dissolució de referència, E x la força electromotriu de la cella H 2 1 atm/dissolució x || elèctrode de referència, E r la…

Aquesta tècnica troba aplicació en volumetries àcid-base, atesa la dependència del potencial d’un elèctrode, com el d’hidrogen, emprat comunament com a referència, amb la concentració dels seus ions en el si de la dissolució a valorar, i el punt final es caracteritza per una sobtada variació del potencial en afegir una petita quantitat del reactiu valorant també troba aplicació en les volumetries de precipitació, amb un fonament anàleg al de les àcid-base, i és de gran valor per a la determinació d’halogenurs i de cianur amb l’ió argent, Ag + Amb tot, l’aplicació fonamental del mètode…

És líquid a la temperatura ambient i d’un color blanc d’argent, per la qual cosa, i també a causa de la seva mobilitat, és anomenat argent viu Fou conegut des de l’antigor —un vas ple d’aquest metall fou trobat en una tomba de Kurna Egipte, tot i que els fenicis ja l’empraven el 700 aC per a purificar l’or— El mercuri és constituït per una mescla isotòpica de set isòtops estables hom n'ha pogut preparar tretze isòtops radioactius No és un element gaire abundant, bé que és molt disseminat n'hi ha en estat natiu, en forma de glòbuls brillants, a la muntanya Avala Iugoslàvia El mineral de…