Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
Kepler-452b

Representació artística del Kepler-452b
© NASA/Ames/JPL-Caltech
Astronomia
Exoplaneta descobert al juliol del 2015 per la sonda Kepler.
Situat a uns 1400 anys llum de la Terra, orbita una estrella del mateix tipus que el Sol, la massa i la lluminositat de la qual són força similars, bé que és 1,5 mil milions d’anys més antiga L’òrbita completa del Kepler-452b al voltant de la seva estrella és de 385 dies Per la zona d’habitabilitat que ocupa, la geologia —que amb molta probabilitat és rocosa — i les característiques de l’estrella que orbita, és considerat el planeta més similar a la Terra dels que hom ha descobert
John F. Clauser

John F. Clauser
© Caltech. California Institute of Technology / John Dukat
Física
Físic nord-americà.
Llicenciat en física per l’Institut de Tecnologia de Califòrnia 1964, es doctorà per la Universitat de Colúmbia 1969 Entre el 1969 i el 1993 treballà al Lawrence Berkeley National Laboratory, al Lawrence Livermore National Laboratory i a la Universitat de Berkeley Califòrnia, on formà part del Fundamental Fysiks Group L’any 1972 feu la primera prova experimental de la predicció del teorema de Bell , que es convertí en la primera observació de l’entrellaçament quàntic i la primera observació experimental d’una violació de la desigualtat de Bell El 1974 mostrà una generalització del mateix…
Kip S. Thorne

Kip S. Thorne
© California Institute of Technology (Caltech) / Jon Rou
Física
Físic nord-americà.
Doctorat per la Universitat de Princeton 1965, ha desenvolupat la seva trajectòria acadèmica i científica al California Institute of Technology, on es graduà 1962, i on del 1991 al 2009 ocupà la càtedra Feynman de física teòrica, que des d’aquest any exerceix com a emèrit Els seus camps d’interès són l’astrofísica relativista i gravitatòria, amb especial referència als forats negres i les ones gravitacionals , i ha desenvolupat una controvertida teoria sobre els viatges en el temps forat de cuc Fou un dels impulsors del Laser Interferometer Gravitational Wave Observatory LIGO , i n’és un dels…
Ronald Drever
Física
Físic escocès.
Graduat el 1953 i doctorat el 1958 per la Universitat de Glasgow, on continuà com a professor i investigador En un experiment realitzat el 1961 descartà la influència de la rotació de la Via Làctia en les propietats del nucli atòmic Anomenat experiment de Hughes-Drever, confirmà el principi d’equivalència de la teoria de la relativitat general d’Einstein, segons el qual totes les masses d’un camp gravitacional experimenten la mateixa acceleració El 1970 inicià les investigacions sobre les ones gravitacionals Cridat per l’Institut Tecnològic de Califòrnia Caltech el 1979, fins el 1992 fou un…
Qian Xuesen
Aeronàutica
Enginyer aeronàutic i aeroespacial xinès.
Graduat en enginyeria mecànica 1934 per la Universitat Normal de Pequín, anà becat als Estats Units, on obtingué un màster en ciències 1936 al Massachusetts Institute of Technology MIT i collaborà estretament amb el seu mentor, Theodore von Karman Posteriorment anà al California Institute of Technology Caltech, on obtingué el doctorat 1939 Durant la Segona Guerra Mundial participà en el projecte Manhattan i dugué a terme aportacions destacades en propulsió de coets formant part del nucli del Jet Propulsion Laboratory 1943 amb Von Karman i Frank Malina, dins del qual dissenyà…
David H. Politzer
Física
Físic nord-americà.
Es llicencià a la Universitat de Michigan i es traslladà a Harvard És professor de l’Institut de Tecnologia de Califòrnia CALTECH a Pasadena En el decurs dels seus estudis analitzà el problema de les correccions quàntiques a la constant d’acoblament en teories no abelianes de gauge Conclogué que les teories gauge basades en un grup no abelià eren els únics candidats per a proporcionar una funció beta negativa a l’origen, la qual cosa implicava que la constant d’acoblament decreixia amb l’energia i, per tant, es feia més petita a distàncies curtes Rebé el premi Nobel de física el…
Mark E. Davis

Mark E. Davis
© California Institute of Technology
Biologia
Químic nord-americà.
Graduat i doctorat 1981 en enginyeria química per la Universitat de Kentucky, fou professor a la Virginia Polytechnic and State University 1981-1990 Des del 1992 és professor a l’Institut de Tecnologia de Califòrnia Caltech S'ha centrat en l’estudi de les zeolites i els tamisos moleculars i, en particular, en l’augment de la seva porositat per a la síntesi de nous materials i catalitzadors Membre de diverses societats científiques i del programa de teràpies experimentals del City of Hope Comprehensive Cancer Center 2004, ha rebut diversos premis, entre d'altres, l’Ipatieff 1992…
GALEX

Imatge artística del telescopi GALEX
© NASA
Astronomia
Telescopi espacial de la NASA destinat a l’observació de galàxies amb llum ultraviolada.
Fou llançat a l’espai en un coet Pegasus el 28 d’abril de 2003 i situat en una òrbita gairebé circular a 697 km sobre la superfície de la Terra El maig del 2012, les operacions del telescopi GALEX foren transferides a l’Institut de Tecnologia de Califòrnia Caltech, i el 28 de juny de 2013, la NASA anuncià la finalització de la missió GALEX Durant aquests10 anys de funcionament, el telescopi, entre altres observacions, descobrí una gegantina cua darrere l’estel anomenat Mira, captà un forat negre absorbint un estel, trobà anells gegants de nous estels al voltant de velles galàxies…
Eris

Representació artística del planeta nan Eris i la seva única lluna coneguda, Disnòmia
NASA/JPL-Caltech
Astronomia
Planeta nan de 2.400 km de diàmetre, situat més enllà de l’òrbita de Neptú, originalment anomenat 2003 UB313.
Es tracta del planeta nan més gran descobert fins ara Fou descobert per M Brown, C Trujillo i D Rabinowitz des de l’observatori Palomar San Diego, Califòrnia el 5 de gener de 2005, a partir d’imatges preses l’any 2003 Té una òrbita molt inclinada i excèntrica, amb un període orbital de 557 anys i una distància mitjana al Sol de 67,7 unitats astronòmiques El seu satèllit fou anomenat Disnòmia, filla d’Eris a la mitologia grega
Pan

Imatge del satèl·lit Pan feta per la sonda Cassini-Huygens
© NASA / JPL-Caltech / Space Science Institute
Astronomia
Satèl·lit de Saturn, el més intern dels coneguts.
Fou descobert per Mark Showalter el 1990 a partir de fotografies preses per la sonda Voyager La seva distància mitjana al centre del planeta és de 133583 km i el seu diàmetre, de tan sols 20 km Al març del 2017 la sonda Cassini-Huygens envia les primeres imatges en les quals s'apreciava amb precisió la forma de Pan