Resultats de la cerca

La càmera obscura es comporta, des del punt de vista òptic, com una lent convergent, és a dir, dóna una imatge invertida Els primers a descriure-la foren l’astrònom àrab al-Kindī s IX i el físic italià Giambattista della Porta s XVI, bé que era coneguda pels egipcis, per Aristòtil i per Roger Bacon s XIII Usada durant segles per a observar els eclipsis de Sol, alguns pintors del s XVII n'usaren de portàtils per a dibuixar paisatges, fent servir, algunes vegades, una petita lent convergent en lloc del simple forat Niepce i Daguerre l’usaren per a impressionar una placa sensible, essent, per…

Ideada per WHWollaston el 1812, és constituïda, essencialment, per un prisma de reflexió total collocat talment que hom veu alhora la imatge reflectida i la planxa de dibuix Hom pot emprar-la també per a dibuixar objectes vists amb el microscopi o amb qualsevol altre disposititu òptic, així com en cartografia, per a reproduir mapes a diverses escales

Aquest sistema recull, a més de la intensitat de la llum, la direcció dels raigs lluminosos que entren per l’objectiu Per aquest motiu també s’anomenen càmeres de camp de llum La tecnologia emprada en les càmeres pleòptiques es basa en l’addició d’una matriu de microlents en el recorregut de la llum Aquesta matriu se situa en algun punt proper al pla focal de l’objectiu i el sensor es colloca just darrere Cada microlent actua com els ommatidis dels ulls compostos i capta una part de l’escena Aquest tipus de càmeres permeten enfocar les imatges, a diferents plans, després de fer-les També…

La càmera efectua l' anàlisi de la imatge i consta de tres parts fonamentals el sistema òptic, el tub analitzador o de conversió i els circuits electrònics El sistema òptic, anàleg al de les càmeres fotogràfiques, forma la imatge de l’escena a la superfície sensible del tub de conversió Aquest és un transductor de senyal lluminós a elèctric, i sovint és un recinte tancat, on ha estat fet el buit, a l’interior del qual hi ha una superfície recoberta d’un material que canvia les seves característiques en rebre llum Aquest canvi és recollit per un feix explorador d’electrons molt fi, que recorre…

Essencialment consisteix en una càmera obscura dotada d’un sistema òptic, l' objectiu , que recull els raigs de llum que emet o reflecteix l’objecte que hom vol fotografiar i en forma una imatge sobre una superfície plana en què és collocada la pellícula fotosensible que, un cop impressionada, l’enregistra Generalment, les màquines fotogràfiques consten també dels dispositius següents un obturador , accionat mitjançant un disparador , que regula el temps de pas de la llum exterior un visor , constituït per un ocular, que permet al fotògraf d’enquadrar l’objecte un dispositiu d’enfocament…

Una presa de vista o enregistrament cinematogràfic consisteix en un seguit de fotografies de l’objecte en moviment, que, en ésser projectades amb la mateixa cadència que han estat obtingudes, donen una aparença de moviment Un motor elèctric de precisió la regularitat del qual és sovint controlada per un quars fa avançar la pellícula per davant de la finestra de presa o d’exposició un mecanisme d’intermitència deté cada fotograma un breu temps a la finestra per tal de permetre’n l’exposició a la llum emesa o reflectida per l’objecte filmat un obturador , consistent, generalment, en un…

Collocada al focus d’un telescopi, forma la imatge òptica de l’objecte estudiat sobre una superfície fotoemissiva situada en un recinte sotmès al buit els fotoelectrons emesos són accelerats i focalitzats electromagnèticament sobre una placa fotogràfica de material sensible als electrons que és mantinguda a baixa temperatura aquesta placa és impressionada i, posteriorment, revelada La càmera electronogràfica permet de fer exposicions molt curtes i d’obtenir-ne imatges molt pures absència de gra i linealitat o proporcionalitat entre l’ennegriment de la placa i la intensitat lluminosa incident…

Els formats més habituals d’aquestes càmeres són de 24 × 66 mm, 6 × 12 cm i 6 × 17 cm, indicats, sobretot, per a fer paisatges La primera càmera panoràmica fou construïda per Friedrich von Martens, el 1844 Era una càmera basada en el sistema de rotació, que consistia a desplaçar per davant de l’objectiu els daguerreotips plans de 12 × 44,5 cm que produïa, seguint una trajectòria circular d’uns 150° Algunes càmeres panoràmiques actuals també es basen en el sistema de rotació La pellícula forma un arc darrere l’objectiu que gira a una velocitat constant i impressiona de manera uniforme tot el…