Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
capgròs
Folklore
Pròtesi en forma de cap, generalment humà, que es col·loca damunt les espatlles del portador provocant solament l’efecte d’un personatge amb el cap desmesurat, motiu pel qual el portador acostuma a veure-hi per la boca oberta o entreoberta d’aquest.
La diferència essencial entre el nan i el capgròs està en què el portador d’aquest darrer, en tenir lliure i visible la resta del cos, té moltes més possibilitats de recrear teatralment totes les característiques del personatge que representa
capgròs
Herpetologia
Larva aquàtica dels amfibis anurs, que difereix de la forma adulta per l’aspecte extern i per l’estructura interna.
Tenen un cap gros i globulós, continuat per un tronc molt curt i una cua llarga i aplanada en sentit transversal, vorejada per una aleta flexible En néixer tenen brànquies externes, que esdevenen internes al cap d’una setmana, abans de formar-se els pulmons Posteriorment adquireixen extremitats i la cua va en regressió, fins que esdevenen adults El règim alimentari és variable, i habiten les aigües tranquilles o estancades
nan
El ball dels nans durant la festa major d’Olot
© Arxiu Fototeca.cat
Folklore
Figura d’entremès formada per una persona amb el cap ficat dins un gran cap de cartó, grotesc, que fa l’efecte de curt de cos.
Acompanyen sovint els gegants a la processó de Corpus i en les altres oportunitats en què surten, ballant i empaitant la mainada o bé captant Són esmentats ja a València al s XVII, mentre que al Principat no apareixen fins al s XIX són notables per la coreografia els de Berga i Olot, i per la indumentària els de Tarragona
bahuvrīhi
Lingüística i sociolingüística
Terme amb què hom designa el tipus de compost que exemplifica, o sigui, tal que en aparença hauria d’ésser un nom, però fa la funció d’un adjectiu referit a un nom que té alguna relació amb la cosa que el compost significa.
És anomenat també compost exocèntric i compost possessiu Bahuvrīhi és un mot compost sànscrit que, separant-ne els elements, significa “molt d’arròs”, però que no designa una gran quantitat d’arròs, sinó una persona rica per les seves possessions d’arròs En definitiva, es tracta, doncs, de la transformació de dues frases, com és ara “l’arròs és copiós” i “aquest arròs és de tal persona” En català, els composts bahuvrīhi no abunden, però en són exemples nets formes com capgròs i poca-solta
llíssera

Llísera llobarrera
Adelma Hills (CC BY-NC)
Ictiologia
Gènere de peixos teleostis de l’ordre dels mugiliformes, de la família dels mugílids, d’aspecte de fusell, amb el cap pla i amb dues aletes dorsals molt separades.
La boca és petita, i els llavis, carnosos En general són peixos litorals, que poden entrar dins els corrents d’aigua dolça, i no és gens estrany de trobar-los prop dels llocs de sortida de les aigües residuals A la Mediterrània occidental hom pot trobar-ne sis espècies, bé que els criteris d’especiació no són prou definits La llíssera llobarrera , també anomenada cabeçut o capgròs , Mcephalus d’uns 70 cm, Mauratus , de 45 cm, i Msaliens , de 40 cm, són les més corrents a les costes dels Països Catalans Són comestibles, però poc apreciades
esparriot
Folklore
Personatge, generalment estrafet i grotesc, que obre pas al seguici de la imatgeria festiva entre els curiosos que van a presenciar-lo.
La seva funció essencial és la de delimitar l’espai suficient perquè els gegants i la resta d’entremesos puguin ballar i exhibir-se Es tracta d’una persona disfressada amb una màscara o capgròs, que li cobreix la cara, i amb un vestit estrafolari, i generalment armat d’algun element que utilitza per a aconseguir el seu objectiu, ja siguin unes xurriaques, un fuet o bé fins i tot una bufeta d’animal inflada Sobresurten per la seva singularitat els capgrossos esparriots Lligamosques d’Olot Garrotxa —ja documentat el 1809 i amb antecedents que es remunten al 1673—, Merma de Vic Osona i Berruga…
Isidre Julià i Avellaneda
Literatura catalana
Poeta.
Acabats els estudis secundaris, treballà en la indústria, professió que compaginà amb collaboracions a la premsa de la seva ciutat Crònica de Mataró , Capgròs , i El Tot , a la televisió local, i amb el conreu de la poesia De jove destacà també com a atleta, i l'any 2000 el Club Atlètic Laietània li atorgà el títol de soci d'honor en reconeixement a la seva trajectòria esportiva Com a poeta publicà Sonetina 1952, Mot perplex 1964, Francesca 1967, En el sentit del viure 1973, Segon llibre d’amor a Francesca 1974, Dues vides, un amor 1997 i figura en diverses antologies poètiques, com Poemes…
Domènec Umbert i Vilaseró
Folklore
Constructor de gegants.
El 1929 entrà d’aprenent en una fàbrica de joguines de Sant Andreu de Palomar, on aprengué les tècniques més antigues de treballar el cartó tot fent cavalls A partir del 1952 passà a treballar al taller d’Escalé i Lluís Sabadell Allí desenvolupà la seva faceta artística a part d’algun gegant o capgròs, es dedicà sobretot a fer maquetes per a arquitectes, escenografies per a teatre i cinema, etc El 1967 tenia un taller de maniquins propi L’arribada de noves tècniques i del polièster provocà un canvi en la seva manera de treballar, tot i que no deixà la tècnica artesanal del cartó La seva…
composició
Lingüística i sociolingüística
Unió de dos o més elements constitutius, cadascun dels quals existeix prèviament com a mot de la llengua, i que formen un mot nou.
Les grafies de diferents veus que expressen idees diferents s’uneixen per expressar la fusió d’aquestes idees en un nou significat Aquesta unió es pot donar en un sol mot, com comptagotes , o intercalant un guionet entre els elements constitutius, com guarda-roba , o conservant la grafia separada, com paper moneda Els mots formats així són anomenats composts Poden ésser formats per mots de qualsevol classe gramatical dos noms figaflor , dos adjectius agredolç , dos verbs alçaprem, potser , nom i adjectiu o viceversa cellajunt, migdia , verb i qualsevol altra part de l’oració capgirar,…
granota

Granota verda (Rana esculenta)
Mircea Nita (cc-by)
Herpetologia
Amfibi anur de l’ordre dels diplasiocels, de la família dels rànids, que ateny de 9 a 12 cm de llargada, amb el cap tan ample com llarg, els ulls que sobresurten molt, amb la pupil·la vertical, la llengua protràctil i la mandíbula superior proveïda de dents.
El tronc és oval, amb els membres anteriors curts i els posteriors llargs, amb els dits units per una membrana La pell és llisa i d’un color uniforme variable verdosa, terrosa, negrenca, bruna o bé amb taques El mascle té dos sacs vocals que produeixen el rauc característic Habita a les aigües quietes estanys, basses, pous, etc, i també als torrents i rierols amb vegatació abundant La reproducció té lloc durant la primavera, quan cada femella pon de cinc mil a deu mil ous envoltats d’una massa gelatinosa, que durant quatre mesos fan la metamorfosi i passen a capgròs i a adult A l’hivern es…