Resultats de la cerca

És pròpia dels estats capitalistes

Es generalitzà després de la Segona Guerra Mundial, quan els economistes dels països capitalistes desenvolupats es plantejaren les noves relacions econòmiques que calia establir en els antics països colonitzats o en els que la descolonització semblava inevitable El terme, però, juntament amb el de països preindustrialitzats o productors de primeres matèries o endarrerits no explica per ell mateix les causes del desenvolupament Recorda, per analogia, l’anomenat tercer estat , a l’època de la Revolució Francesa, i, per tant, pot ésser aquella classe de països diferenciats tant dels…

El cicle comprèn normalment quatre etapes l' expansió o prosperitat, la crisi o recessió, la contracció i la recuperació Aquestes quatre etapes solen tenir una intensitat i una durada variables en cada cicle, però es presenten sempre en el mateix ordre Els estudis sobre els cicles o les fluctuacions econòmiques han forçat a recollir i depurar nombroses sèries de dades estadístiques sobre preus, desocupació, producció, importacions, vendes de determinades mercaderies, cotitzacions de títols a borsa, xifres de compensacions bancàries, etc En estudiar cadascuna d’aquestes sèries, hom ha…

Succeí el Komintern Tercera Internacional , dissolt el 1943, però només agrupà Itàlia i França, entre els països capitalistes La seva línia d’acció principal fou l’atac contra el titisme Es dissolgué el 1956

Contradita aquesta idea per l’experiència dels països capitalistes avançats , hom creu que Marx es referia a la depauperació relativa , en la qual el salari real augmenta molt menys que la productivitat real, en augment continu

Si les mercaderies no són conservables, com ara alguns productes alimentaris, la saturació pot provocar importants caigudes de preus Si són de bon conservar, normalment són emmagatzemades en espera de preus millors La saturació de mercats és un dels elements fonamentals en el desencadenament de les crisis capitalistes crisi

Aparegut a partir del New Deal, la seva pràctica s’ha generalitzat en la majoria d’estats capitalistes des de la Segona Guerra Mundial Bé que atacat pels partidaris del liberalisme econòmic, ha permès de fer cara a nombroses crisis de funcionament del sistema i ha estat institucionalitzat a través dels plans econòmics

Després del 1918 fou el teòric del “neoconservadorisme” ideològic nacionalista, que rebutjava el liberalisme econòmic, els monopolis capitalistes i la democràcia occidental Preconitzava un estat popular i nacional volksstaat que integrés novament l’individu a la seva corporació Partidari incondicional del prussianisme, volgué definir un “estil prussià” El seu nacionalisme inspirà nombrosos grups i el mateix nacionalsocialisme

La seva obra palesa la influència de VGBelinskij, dels socialistes utòpics francesos i de MV Petraševskij Cal destacar Gubernskie očerki ‘Articles de províncies’, 1856, descripció de l’antiga Rússia agrícola, i Gospoda Golovl’ovy ‘Els senyors Golovliovi’, 1875, on satiritza les contradiccions de l’època postreformista i desemmascara la classe dels terratinents i la dels nous capitalistes