Resultats de la cerca

Els capitans generals de Catalunya 1874-1901 Fins al Sexenni revolucionari, l’Exèrcit fou un motor actiu de construcció del règim liberal i, en aquest sentit, va reflectir en la seva mateixa actitud els projectes moderats o progressistes que es van anar enfrontant A partir de la Restauració, la iniciativa política va quedar en mans de civils L’Exèrcit, que s’havia anat transformant internament entre el 1868 i el 1874 —moment en què va desaparèixer la figura del militar-polític de l’etapa anterior i en què es reforçà la seva unitat—, es va convertir en la garantia del sistema polític que s’…

Fundada el 1964 com a Asamblea de Capitanes de Yacht fomenta la navegació amb iot i vetlla per la conservació de les tradicions marineres Des del 1974 té relacions amb la Lliga Naval Espanyola, posteriorment Real Lliga Naval Espanyola, amb presència de l’entitat en la seva junta de govern i viceversa El 1983 se’n modificà la denominació per fer notar la seva implatació a tot Espanya i el 1986 Joan Carles I, president d’honor de l’entitat, li concedí el títol de reial, per la qual cosa també és coneguda com RAECY El 1996 rebé el Màster d’Or del Fòrum d’Alta Direcció i el 1998 Felip de Borbó en…

Aquest càrrec fou creat el 1540 La seva jurisdicció primerament anà de l’estret de Gibraltar a Hondarribia El càrrec, al llarg del s XVI, anà ampliant el seu àmbit de responsabilitat a tot l’Atlàntic En depenien els almiralls generals de l’armada de l’oceà, els capitans generals d’esquadres, els capitans generals de flotes d’Índies i el capità general de l’armada de la carrera d’Índies El 1647 restà subordinat al nou càrrec de governador general de totes les armes marítimes

Des de la fi del s XIII llurs serveis foren preferits als de les antigues hosts feudals, de convocació lenta i només per a poc temps, i a Itàlia s’imposaren completament en les nombroses guerres fins a mitjan s XVI Exemples d’aquest tipus de capità són Roger de Flor i els altres capitans de la Companyia Catalana a l’Orient, Dalmau de Banyuls i Diego de Larrat, capitans a Itàlia, Bertrand Du Guesclin, l’anglès John Harwkwood, dit Giovanni Acuto , l’alemany Werner d’Urslingen, els italians Sforza, Bartolomeo Colleone, etc

Fill bastard de Joan II de Catalunya-Aragó i de Leonor de Escobar, dirigí l’expedició enviada pel seu oncle Alfons IV de Catalunya-Aragó contra Conca 1449 Intervingué en les lluites a Navarra entre Carles, príncep de Viana, i el seu pare fou un dels capitans vencedors a la batalla d’Aybar 1451 El 1461 inicià una ofensiva que posà fi a la intervenció d’Enric IV de Castella els capitans castellans foren derrotats a Abarzuza Durant la guerra civil catalana contribuí a la victòria reialista de Rubinat 1462 assistí eficaçment Joan II als setges de Lleida 1464 i de Cervera…

Sorgí com a demarcació exclusivament militar a la fi de l’Antic Règim, el 1833, en separar dels capitans generals l’administració civil de les noves províncies

No podia posar sotscastlà sense el consentiment del seu senyor Des del s XIV els castlans començaren a ésser substituïts pels batlles, alcaids i capitans de castell

El real acuerdo publicava els comunicats més importants i feia els nomenaments de càrrecs destacats, etc Aquesta actuació conjunta no impedí que hi hagués enfrontaments entre les audiències i els capitans generals, especialment al Principat

Els capitans de castells començaren a abundar des del s XIII i duraren fins al s XVI amb ells, els barons eludien els inconvenients que per a la senyoria significaven els drets dels alcaids, els castellans i les castlans

Durant la guerra civil de 1462-72 es revelà com un dels primers capitans de Joan II fou conegut com el Bastard de Cardona El 1474 dugué a terme una important missió diplomàtica al Rosselló, i tingué un paper destacat a les corts de 1473-79