Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Lloba capitolina
guia de roma (CC BY-NC-ND 2.0)
Escultura de bronze de la lloba que, segons la tradició, alletà Ròmul i Remus i esdevingué l’emblema de la ciutat de Roma.
Els dos bessons alletant-se són un afegit de l’època renaixentista La que és conservada a l’actualitat als Musei Capitolini de Roma ha estat atribuïda a artistes etruscs i datada del segle V aC, bé que aquesta antiguitat ha estat sovint posada en dubte per diverses anàlisis que la situen majoritàriament a l’edat mitjana
Aelia Capitolina
Història
Nom llatí donat a la colònia romana de Jerusalem en honor de l’emperador Publi Eli Adrià el 130 dC.
Després de la revolta de Bar Kokhba 132-135, no fou permès als jueus d’entrar-hi més
Luci Tarquini Col·latí
Història
Patrici romà.
Nebot de Tarquini el Superb i marit de Lucrècia , fou, amb Luci Juni Brut , un dels primers cònsols 509 aC Unit a la tradició de la dedicació del temple de la Tríada Capitolina i a la fundació de la república, la llegenda del seu exili voluntari explicaria el dret popular d’abrogar l' imperium dels cònsols
Minerva
© Fototeca.cat
Mitologia
Antiga divinitat itàlica.
La seva figura, que entrà probablement a través dels etruscs, fou immediatament identificada amb la de la dea grega Atena Venerada ja en temps dels Tarquinis, formà part de la Tríada capitolina, juntament amb Júpiter i Juno, i li fou dedicat un temple al Capitoli 509 aC Per influència grega, passà d’ésser protectora dels artesans a ésser la divinitat guerrera i tutora de la llibertat ciutadana En l’art, la deessa apareix gairebé amb els mateixos trets que caracteritzen Atena, potser amb algunes modificacions secundàries Com a protectora de les arts, la seva figura era present al…
tríada
Religió
En les religions politeistes, grup de tres divinitats vinculades entre elles, la significació del qual varia en cada religió.
La tríada babilònica Anu-Enlil-Ea representa una tripartició del cosmos cel-terra-oceà el mateix s’esdevé en la tríada grega Zeus-Posidó-Hades i en la Trimūrti hindú Altres tríades abracen només una part del cosmos, com la tríada astral babilònica Šin-Šamaš-Ištar Lluna-Sol-Venus L’agrupament pot basar-se en una afinitat, un parentiu, etc Més difícils d’explicar són algunes tríades romanes, com la tríada capitolina Júpiter-Juno-Minerva o l’aventina, com també les nombroses tríades inferiors les parques, les moires, etc, en les quals probablement la sacralitat del número tres és…
Ròmul
Mitologia
Fundador mític de Roma i heroi epònim de la ciutat.
La seva llegenda —que es confon amb la dels orígens de l’urbs— presenta diverses formes D’acord amb la més divulgada, fou fill de Mart i de Rea Sílvia Llançat, en néixer, al Tíber, en unió del seu germà bessó Rem , ambdós foren trobats per una lloba Lloba capitolina , que els nodrí fins que foren recollits per un pastor reial Ambdós fundaren una ciutat, al peu del Palatí, que fou després Roma Més tard Ròmul occí el seu germà Així que s’hagué produït el rapte de les sabines, es veié obligat a lluitar amb el rei dels sabins fins que, units els dos pobles, els monarques respectius…
el Sant Sepulcre
© Fototeca.cat
Tomba excavada a la roca, prop del Calvari, tocant als murs de Jerusalem, on, segons una tradició primitiva, Crist fou enterrat i de la qual ressuscità (resurrecció).
La construcció de la tercera muralla inclogué el lloc en el recinte urbà i fou cobert pel fòrum i el capitoli de la nova Aelia Capitolina d’Adrià 135 Constantí ho féu excavar i bastí 335 sobre el sepulcre una rotonda martyrium coneguda amb el nom d' Anàstasi ‘resurrecció’, enfront de la qual —i separada per un claustre entorn del Calvari— edificà una grandiosa basílica de cinc naus exactament sobre la cripta de la Invenció de la Creu, anomenada Martyrion , amb l’absis orientat vers el Sant Sepulcre Destruït pel soldà Hakim el 1009, el complex fou reedificat, bé que la basílica…
Tarpeia
Mitologia
En la llegenda romana, filla d’Espuri Tarpeu, custodi de la roca capitolina.
Durant el setge de la ciutat pels sabins, Tarpeia s’oferí a obrir la porta de la roca als enemics a condició que li donessin els braçalets i els anells Els sabins, però, l’occiren amb llurs escuts Hom creu que, en els seus orígens, Tarpeia degué ésser una divinitat del mont Tarpeu, o roca Tarpeia , que designava un espadat del Capitoli on eren estimbats, des dels temps més antics fins al s I de l’Imperi, els culpables de delictes contra l’estat
Afrodita
© Corel Professional Photos
Mitologia
Deessa grega de la bellesa, de l’amor i de la fecunditat.
D’origen oriental, pot ésser relacionada amb l’Astarte fenícia i l’Ištar assíria Una tradició, recollida a la Ilíada, la presentava com la filla de Zeus i de Dione una altra, recollida per Hesíode, la feia néixer de l’escuma marina Fou esposa d’Hefaistos Li foren atribuïts nombrosos amors amb d’altres divinitats o amb herois o simples mortals De la seva unió amb Ares nasqueren Eros i Anteros, i de la seva relació amb Hermes sorgí l’Hermafrodita Eneas fou fill d’Afrodita i del troià Anquises El mite dels seus amors amb Adonis és d’origen oriental Afrodita fou una de les divinitats gregues més…
Juno
Mitologia
Deessa romana, assimilada a Hera, que, amb Júpiter, el seu espòs, i Minerva, integrava la tríada capitolina.
Protectora de les dones romanes, sobretot les que tenien uns drets efectivament reconeguts, presidia els deslliuraments En honor seva hom celebrava, a les calendes de març, la festa de les matronalia