Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
John Everett Millais
El meu primer sermó , de John Everett Millais
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor anglès.
Estudiant a la Royal Academy, conegué WHHunt, que el féu membre del cercle que fundà més tard la Pre-Raphaelite Brotherhood El seu estil fou, en un primer moment, acadèmic — Pizarro capturant l’Inca del Perú 1846 Victoria and Albert Museum, Londres—, però aviat s’orientà vers la delicadesa i la morbidesa prerafaelites i conreà temes històrics i literaris, bé que a vegades caigué en l’anecdotisme sentimental De la seva època purament prerafaelita, que durà deu anys, cal esmentar Lorenzo i Isabella 1849 Walker Art Gallery, Liverpool i Ofèlia 1852 Tate Gallery, Londres
art
Pesca
Nom que hom aplica a diversos ormeigs de pesca constituïts per xarxes proveïdes d’un cop, com l’art de platja, el bou català, etc. (arts de ròssec o d’arrossegament), i en general a tots els ormeigs constituïts per xarxes.
Hom pot distingir, d’una banda, els arts de captura passiva , que actuen —com els ormeigs per excellència palangre, volantí, etc— capturant el peix que accidentalment hi topa són els sardinals , els tremalls i altres arts que mallen peix, és a dir els arts comunament anomenats xarxes arts de fons i arts de deriva D’altra banda, hom considera els arts de parany , els quals, de la mateixa manera que les nanses, representen un parany d’entrada fàcil o cobejable i de sortida pràcticament impossible són les almadraves, les morunes , etc I d’una altra banda, encara, hom parla d' arts d…
Merla d’aigua
Àrea de nidificació de la merla d’aigua Cinclus cinclus als Països Catalans Maber, original dels autors Característicament muntanyenca, la merla d’aigua és sedentària, encara que durant els mesos d’hivern baixa per fugir del gel en moviments que la duen, fins i tot, a la plana Àmpliament estesa al N del Llobregat, resta cantonada al S en unes poques serres de la Serralada Prelitoral i el Sistema Ibèric, i arriba fins al Túria en el sector de Titagües, límit meridional conegut de l’espècie a casa nostra És absent de les Illes Aquesta espècie camina sota l’aigua, capturant…
Mallerenga petita
La mallerenga petita Parus ater té el plomatge bàsicament acolorit de blanc i negre, a més del color indefinit del pit Té una taca a la nuca, molt característica, que no és visible en aquest exemplar, procedent de Berà Tarragonès en canvi, és illustrativa de la facilitat amb què la major part de les mallerengues accepten els menjadors artificials, malgrat ésser ocells de bosc Xavier Bartrolí La mallerenga petita és un ocell típicament sedentari, que a la tardor i a l’hivern realitza petits moviments, encara no prou coneguts Per exemple, al Rosselló i el Vallespir, on és estrictament…
pesca

A dalt, esquema d’un vaixell factoria; a l’esquerra, ecogrames de bancs de peixos; a la dreta, els quatre ormeigs principals en la pesca industrial
© Fototeca.cat
Pesca
Conjunt de tècniques i activitats mitjançant les quals l’home agafa peixos de l’aigua dels rius i dels llacs o de la mar i, per extensió, crustacis, mol·luscs i d’altres éssers que hi viuen.
És anomenada pesca fluvial la practicada en els rius o els llacs i pesca marítima la més important, especialment des del punt de vista econòmic la practicada a la mar, prop de la costa, sense perdre-la de vista, o a alta mar, anomenada en aquest cas pesca d’altura Els instruments emprats en la pesca, anomenats genèricament ormeigs , són molt diversos i característics, segons el tipus de pesca, l’indret on és efectuada i la mena de peix que hom vol pescar En els ormeigs emprats en la pesca marítima, que solen tenir una certa correspondència en la pesca fluvial, el peix pot ésser capturat en…
Els fongs ameboides: el tipus d’organització mixomicet
Els fongs ameboides tenen en el seu cicle alguna fase ameboide, durant la qual s’alimenten per fagocitosi o per absorció, fase que s’alterna amb fases de reproducció mitjançant espores En la fotografia veiem un faneroplasmodi del mixomicet Arcyria triquials, que equival a una gran estructura ameboide, mucilaginosa, que avança lentament per les superfícies humides, capturant partícules o solucions alimentoses Noteu, a dalt, el marge d’avanç, fistonat i, més avall, una xarxa de venes per on circulen el citoplasma i els nuclis en l’angle inferior dret, el plasmodi està atacant un…
Els esqualiformes: esquals
Esqualiformes pertanyents a diverses famílies 1 porc marí Ocynotus centrina , 2 agullat ver Squalus acanthias , 3 agullat xato S blainvillei , 4 gutxo brut Centrophorus granulosus i 5 agullat negre Etmopterus spinax Aquest ordre comprèn els esquals típics, de dimensions moderades, mancats d’aleta anal i sovint amb una espina a les aletes dorsals Quan són joves són difícils de distingir D’adults, els tipus de dents, els denticles dèrmics que els recobreixen la pell molt característics, per exemple, en l’agullat negre, el nombre d’espines que duu cada aleta dorsal, i de vegades…
sistemes de captació, enregistrament i reproducció del so
Música
La possibilitat de capturar i conservar qualsevol so, per complex que sigui, i de reproduir-lo quan i on es vulgui respectant al màxim el contingut original és, segurament, una de les més importants conquestes tecnològiques i culturals del segle XX.
Independentment del sistema emprat per a la conservació mecànic, magnètic o òptic, la primera baula de qualsevol enregistrament de so sempre està representada per un micròfon, un transductor electroacústic que transforma les vibracions de l’aire les típiques compressions i expansions que acompanyen la propagació de qualsevol so a l’aire en el seu punt d’emissió en un senyal elèctric modulat Aquest es pot manipular, amplificar, transformar i conservar en forma d’energia mecànica disc fonogràfic, magnètica cinta magnetofònica o òptica pellícula cinematogràfica, i ser reproduït quan es desitgi…
L’aprofitament dels recursos animals de les selves temperades
La caça i la cria d’animals autòctons Tot i que, en general, les selves temperades no posseeixen tanta diversitat com les tropicals, ofereixen una gran varietat de riqueses cinegètiques Tant els caçadors com els recollectors n’han fet la seva llar i n’han explotat no tan sols la fauna terrestre sinó també l’aquàtica, en especial els crustacis i molluscs d’aigua dolça que viuen en els nombrosos torrents i rius existents al bioma En el passat, l’aprofitament dels recursos animals d’aquestes regions devia ser majoritàriament sostenible, perquè es destinava sobretot al consum local i perquè la…
la Vall d’Aran

Comarca
Comarca de Catalunya, al NW del país, que constitueix un enclavament del gascó, en la variant aranesa.
La geografia Cap de comarca, Viella Ocupa un sector dels Pirineus axials, on la vall de la Garona s’enfondeix d’E a W, dominada pel muntanyam Aran alt i mitjà, que acaba rebutjant-la cap al N, on la vall baix Aran s’obre per un trau a Occitània i a l’Atlàntic L’eix hidrogràfic entre les conques de la Garona i l’Ebre coincideix aproximadament amb els límits de l’Alta Ribagorça S i el Pallars Sobirà E El límit meridional forma part de la carena més sostinguda dels Pirineus, a llevant de la Maladeta, on el tuc de Molières culmina a 3 010 m alt, seguint per la cresta de Salanques, el tossal d’Es…