Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
monestir de Cellers

Església de l’antic monestir de Cellers
© Fototeca.cat
Monestir
Monestir benedictí (Sant Celoni i Sant Ermenter de Cellers), prop de Cellers, antigament al municipi de Llanera del Solsonès i, des del 1969, agregat al municipi de Torà (Solsonès). Fou fundat el 1038; el 1071 fou unit a Sant Sadurní de Tavèrnoles com a priorat.
Des de mitjan segle XIV només tingué prior nominal i gens de vida monàstica Guardava les relíquies dels seus patrons, robades el 1399 pels cardonins El 1593 les seves rendes foren atorgades a la nova canònica diocesana de Solsona En resta la curiosa església romànica, restaurada, composta d’un creuer amb tres absis però sense nau, possiblement inacabada, obra dels segles XI i XII la cripta, amb capitells originals, fou restaurada el 1898
Tomba de la Mare de la Font (Cardona)
Art romànic
Situació Vista del conjunt de la pedra amb la sepultura que hi ha estat excavada, d’extrems arrodonits, amb la capçalera lleugerament més ampla J Barberà Aquesta tomba es troba al paratge anomenat amb el mateix nom, on precisament hi ha una font molt coneguda per la majoria de cardonins L’enterrament es troba isolat en un bloc petri partit i decantat a causa del procés erosiu, al marge del pujolet allí existent Long 1°39’25” — Lat 41°55’00” S’hi arriba agafant la carretera que sortint de Cardona condueix al santuari del Miracle A uns 100 m hi ha un camí ben fresat que davalla…
Manuel Bertran i Oriola
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Nascut al si d’una família de teixidors que es traslladà a Gràcia quan ell tenia poc més d’un any, rebé una educació ferventment religiosa Treballà d’administratiu a Barcelona i el 1929 es casà amb Josefina Tura Abans de la guerra freqüentà els Lluïsos de Gràcia, on entrà en contacte amb escriptors com O Saltor, S Sánchez i Juan o T Roig i Llop Entre el 1933 i el 1936 publicà diversos poemes a La Veu de Catalunya Però no fou fins a la postguerra que aparegué el seu primer llibre, Comunió 1945, recull de poemes escrits entre el 1932 i el 1945 És un volum que deixa clara la…
,
La sal dels Cardona
La majoria dels autors catalans dels segles XVI i XVII presentaven el Principat com un país que excellia en recursos naturals, produccions agrícoles i industrials, població, etc I era raríssim, encara que es tractés de descripcions tan breus com la de Dionís Jeroni de Jorba 1589, que deixessin d’esmentar la sal de Cardona, l’abundor i la bona qualitat de la qual servia per a exemplificar aquestes visions sovint massa falagueres Aquests autors remarcaven que el Principat gaudia d’una situació privilegiada pel que feia a la sal A més de Cardona, se’n produïa sobretot al territori de Tortosa i…
Castell de Clariana de Cardener
Art romànic
Situació Un aspecte que ofereix el conjunt, molt malmès i barrejat amb construccions d’època posterior L Prat Dalt un turó sobre la plana de Flotats, que domina les dues valls afluents dels rius Cardener i Negre, a l’indret per on es comença a enfilar la carretera provinent de Manresa que puja cap al Solsonès, hi ha encara ben visibles les runes del castell de Clariana, gairebé a cavall de les comarques del Bages i del Solsonès, on pertany de fet i de dret Mapa 330M781 Situació 31TCG857438 Al punt quilomètric 39,800, de la carretera esmentada, a mà dreta, surt un camí no gaire practicable amb…
Castell de Salo (Sant Mateu de Bages)
Art romànic
Situació Vestigis del que probablement fou un tros de mur del castell, avui totalment colgat al sòl F Junyent-A Mazcuñan El castell devia erigir-se dalt un turonet que es dreça al costat del fossar i que hom anomena “El Castellot”, a redós del qual s’arrauleixen l’església i les poques cases que constitueixen aquest llogarret, situat a la banda dreta de la riera de Matamargó i a l’extrem nord-occidental del terme, en un indret que ja raneja el Solsonès Long 1°39’28” - Lat 41°50’42” Hom hi arriba emprenent la carretera de Manresa a Solsona, a l’esquerra de la qual i després d’haver passat…
Sant Ramon
Sant Ramon de Portell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Segarra.
Situació i presentació El municipi de Sant Ramon de Portell, de 18,58 km 2 , limita al N amb els municipis de Sant Guim de la Plana i Ivorra, a l’E amb Estaràs, al S amb les Oluges i a l’W amb Cervera i amb Torrefeta i Florejacs S’estén pel sector més alt de la comarca, a una altitud mitjana de 700 m, entre els altiplans del pla de Sant Ramon i el pla de Viver, amb una vall i uns serrats de costers suaus vers el N, que separen les riberes de Sió i del Llobregós, continuació vers l’W de l’altiplà de Calaf Per la banda de ponent, el terme acaba amb el promontori que hi ha sobre la Manresana, on…
La moneda vescomtal de Cardona-Calaf
Art romànic
Notícia històrica Segell de la família vescomtal de Cardona amb la figura del vescomte a cavall I amb llança, motiu semblant al que trobem en la moneda vescomtal de Cardona A M Balaguer L’allunyament respecte dels sobirans carolingis i la independització en definitiva dels comtats catalans, un procés que es produí al llarg del segle X, feu aparèixer tot un estol d’encunyacions monetàries comtals i episcopals i una sola de vescomtal la del vescomte de Cardona Cal recordar que aquest vescomte ho era del comtat d’Osona, però en adquirir la senyoria sobre el castell de Cardona el 986, el nom de…
Cardona
Vista del nucli antic de Cardona (Bages)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, al límit de la Depressió Central Catalana.
Situació i presentació El terme municipal és situat a l’extrem NW del Bages, a la vall del Cardener, al límit amb el Solsonès, amb el qual termeneja de SW a W amb Pinós, Riner, Clariana de Cardener i Navès, i amb el Berguedà, amb el qual termeneja al N i NE per Montmajor i Viver i Serrateix Per l’E limita amb Navars i l’enclavament de Malagarriga pertanyent al terme de Pinós i al S amb Sant Mateu de Bages El Cardener rep per l’esquerra l’aigua d’Ora, procedent de la Vall de Lord, i la riera de Navel, procedent del Berguedà, que han excavat una vall favorable per a les activitats agràries A…
La repoblació del territori del Solsonès
Art romànic
La invasió àrab La invasió de la Península, protagonitzada pels àrabs el 711, no afectà de moment Catalunya de manera important Mentre que la resta de la Península passava a domini musulmà, l’antiga província de la Tarraconense resistia governada per nous reis visigots, després de la renúncia dels fills de Vítiza, feta el 714 El primer fou Ardó, que degué de plantar cara a un atac musulmà que es produí entre la tardor del 716 i la primavera del 719 El resultat fou l’ocupació de totes les terres fins al Pirineu Durant aquests anys els invasors hagueren de lluitar contra els diversos focus de…