Situació
Un aspecte que ofereix el conjunt, molt malmès i barrejat amb construccions d’època posterior.
L. Prat
Dalt un turó sobre la plana de Flotats, que domina les dues valls afluents dels rius Cardener i Negre, a l’indret per on es comença a enfilar la carretera provinent de Manresa que puja cap al Solsonès, hi ha encara ben visibles les runes del castell de Clariana, gairebé a cavall de les comarques del Bages i del Solsonès, on pertany de fet i de dret.
Mapa: 330M781. Situació: 31TCG857438.
Al punt quilomètric 39,800, de la carretera esmentada, a mà dreta, surt un camí no gaire practicable amb vehicle, però que amb uns deu minuts a peu porta directament al castell i al temple de Sant Serni.
Història
Aquest castell tingué una gran importància estratègica, puix que des d’aquí hom podia fer senyals als de Navès, Solsona, Pinós i Cardona.
Fou del domini de la família vescomtal dels Cardona, dins la batllia de Cardona, que tenia també diversos alous al terme.
Un cop d’ull donat sobre la documentació referent a aquest lloc fa veure d’una manera notòria l’estreta relació existent entre el castell de Clariana i el de Cardona.
En 879-880, a l’acta d’aprisió, ja són documentats aquest castell i el de Cardona. La seva situació històrica i geogràfica és emmarcada dins el comtat d’Ausona i a frec dels límits del d’Urgell, i en dona fe el testament que el bisbe de Vic, Arnulf, feu escriure a Calonge de Segarra, l’any 1010, i en el qual manà distribuir “tots els béns que tinc a Cardona o a Clariana”[...]“i totes les heretats que tinc a Cardona i a Clariana o bé a Ausona”.
El vescomte Bermon, l’any 1026, també en un testament, indica els béns “que són en el terme de Cardona o de Clariana”, i deixa el castell, el feu i l’alou al seu germà Guillem.
L’any 1086, Ramon Folc, en un llegat de diversos castells, inclou també aquest de Clariana —“Cleriana” al document—. Poc després, l’any 1102, Bernat, fill de Bermon, llega aquest castell al seu germà juntament amb altres possessions. Anys després, però, llega els feus i el molí a Guillem Bernat, nebot seu. I al principi del segle XIII, el senyor d’aquest castell és el cavaller Arnau de Cardona, amb qui es formà una dinastia dependent del veïnat de Cardona.
Un dels primers castlans fou Senfred Duran, el qual, amb la seva muller Rotruda feu donacions a l’església de Solsona l’any 1073 (en aquest document consta l’existència d’una fortificació o guàrdia a l’extrem sud-oriental del terme).
Bé que l’alta i baixa jurisdicció restà dels Cardona (el lloc fou anomenat Clariana del Ducat), foren posteriorment senyors del castell els Brull o Descatllar.
L’any 1296 eren castlans de Clariana Guillem del Brull i la seva muller Sibil·la. Quatre anys més tard, aquests mateixos, en unes picabaralles hagudes amb els senyors del castell de Navès, emprengueren unes accions violentes contra la veïna contrada de Vilapedrers, finalment resoltes. Aquesta castlania dels Brull hi és llargament present —anys 1381, 1391 i 1415—, però en la creació del comtat de Cardona, l’any 1375, es deixa ben clar que el domini damunt aquest castell és dels comtes cardonins. Cap a l’any 1506 torna a sortir el llinatge dels Brull; la senyoria pertany a Pere del Brull, alhora castlà del veí castell d’Abella, el qual havia estat infeudat, l’any 1487, per Joan Ramon Folc a un tal Pere de Catllar, o Descatllar.
Vestigis
Sense una visió molt acurada d’aquest complex de runes, més que d’edificacions, es fa difícil fer una planimetria de tota la fortalesa. Tot aquest indret és ple de sitges, parets de cases o murs de contenció i de defensa, mig coberts de bosc i argelagues.
Amb tot, encara produeixen un cert impacte el cos del temple de Sant Serni i el que podria haver estat torre de l’homenatge —segons alguns, un campanar—, avui rehabilitada per a ús de repetidors de TV. Possiblement, sota aquesta torre, hi devia haver l’entrada a la fortalesa.