Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
carotenoide
Bioquímica
Cadascun dels pigments de color groc, taronja o vermellós trobats en la fracció lipídica insaponificable dels extrets d’animals, vegetals i microorganismes, que poden ésser considerats com a derivats del licopè
.
Tenen un paper molt important com a antecessors de les vitamines A, i per això també són anomenats provitamines A Són fonamentals per a la visió dels animals, puix que formen part dels pigments visuals hom els pot trobar en els cloroplasts, on són indispensables per a la fotosíntesi també són part integrant dels pigments de la llet, els ous i les excrescències epidèrmiques plomes, closques, etc d’ocells i artròpodes, així com de determinats teixits d’animals marins Segons que continguin o no continguin oxigen en la molècula, es divideixen en dos grans grups xantofilles i carotens
ficoxantina
Bioquímica
Pigment groc que acompanya la clorofil·la en una gran varietat d’algues.
És un carotenoide que pertany al grup de les xantofilles Es fon a 166 168°C, i té un poder rotatori de a = 73,5° La molècula és constituïda per una cadena la part central de la qual es compon de quatre unitats d’isoprè, i als extrems d’aquesta cadena hi ha dues estructures de cadena oberta, amb les funcions cetona i alcohol
carotenoproteid
Bioquímica
Cromoproteïna que conté un carotenoide, generalment un carotè, com a grup prostètic.
visió

Dibuix esquemàtic que representa el procés de la visió binocular
© Fototeca.cat
Biologia
Sensació produïda en les neurones sensitives d’uns receptors específics (els fotoreceptors), òrgans de la vista, l’estructura dels quals varia molt, pel que fa a la complexitat i perfecció i al funcionament, segons els diferents grups de l’escala animal.
Els fotoreceptors utilitzen l’energia de les ones electromagnètiques de la llum solar per a produir una reacció química en què es desprèn energia, que es transforma en un impuls elèctric de més o menys intensitat, segons la quantitat de llum percebuda i la longitud d’ona d’aquesta Aquest impuls elèctric és transmès a determinats centres nerviosos, on es produeix la percepció visual i, en alguns casos, l’aprehensió intellectual de l’estímul rebut La visió, com l’audició, és una sensació a distància, i els seus receptors són telereceptors, ja que percep la llum emesa o reflectida en un objecte…
colorant polimetínic
Química
Colorant que conté cadenes lineals amb sèries llargues de dobles enllaços conjugats, com el carotenoide (colorant natural) i la cianina (d’aplicació en fotografia).
retinè
Bioquímica
Pigment carotenoide que és present en els bastonets de la retina i que en la seva forma isomèrica cis es combina amb l’escotopsina per formar la rodopsina.
crocetina
Bioquímica
Pigment vegetal carotenoide de color vermell, hidrosoluble que, en estat natural, es troba als estigmes del safrà (Crocus sativus) en forma esterificada amb dues molècules de gentiobiosa (crocina).
bixina
Química
Carotenoide dicarboxílic, principi colorant de la bixa produït en la natura per oxidació de la carotina; la forma cis
, la més corrent, és inestable, passant a la forma trans
o isobixina
.
Acoloreix de groc
El globus ocular
Anatomia humana
L’ ull o globus ocular constitueix l’òrgan receptor del sistema visual Es tracta d’un òrgan doble i simètric, situat a la part anterior i superior del crani, un a cada meitat del rostre Així, hi ha un ull dret i un ull esquerre Els globus oculars es localitzen a l’interior d’unes cavitats simètriques situades a la part anterior del crani, les òrbites oculars L’ull té una forma esfèrica, bé que és una mica aplanat en sentit vertical En l’adult les mides aproximades són de 24,3 mm en sentit anteroposterior, 23,6 mm en sentit vertical i 24,3 mm en sentit transversal El pes és d’uns 7,5 g…
Els ambients continentals rics en algues
A les capçaleres fluvials, com la illustrada del riu Freser alt Ripollès la força del corrent impedeix l’establiment d’algues associades a sediments fins i tous per contra, hi dominen especies filamentoses proveïdes de rizoides o formadores de làmines que s’adhereixen al substrat rocós, i també coixinets mucilaginosos de cianofícies i de diatomees S Sabater Aquí hom considerarà els principals ambients continentals, la majoria aquàtics, que aixopluguen poblacions d’algues Aquests ambients típics, però, només representen una part dels que poden permetre la vida de les algues Pràcticament, les…