Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
els Casots
Veïnat
Veïnat del municipi de Subirats (Alt Penedès), al SE de la vila de Sant Sadurní d’Anoia.
els Casots
Jaciment paleontològic
Jaciment paleontològic del Miocè inferior, datat en uns 17 milions d’anys, situat al terme municipal de Subirats (Alt Penedès).
Fou descobert l’any 1989 fruit d’uns rebaixos per a la plantació de vinya El context geològic correspon a un antic llac miocènic, en el qual s’han trobat una gran quantitat de restes de vertebrats fòssils Destaquen dues comunitats faunístiques, l’una vinculada a zones humides, com les aus limnícoles, petits cocodrils i rinoceronts d’hàbits aquàtics, com el Brachipotherium , i l’altra d’origen africà, com els proboscidis del grup dels mastodons, Gomphotherium , dinoteris, Deinotherium , i un pangolí, el Teutomanis , mamífer insectívor cobert d’escames D’altra banda, hi trobem elements…
pseudelur
Paleontologia
Gènere de fèlid de dents de sabre, molt característic de la fauna de carnívors del Miocè.
Es caracteritza per presentar una reducció dels premolars i un petit taló en la peça carnissera inferior L’espècie més petita fou Pseudaelurus turnauensis , de la mida d’un gat domèstic, d’àmplia distribució temporal, des del Miocè inferior fins al pis geològic del Vallesià Al Miocè inferior dels Casots, Subirats, s’ha trobat l’espècie Pseudaelurus romieviensis , de la mida d’un linx Algunes de les espècies més grans, com Psquadridentatus de Sant Mamet, Sant Cugat del Vallès, i d’Hostalets de Pierola, Anoia, presentaven un gran desenvolupament de les canines superiors…
amficiònids
Paleontologia
Subfamília extingida de carnívors fòssils dins de la família dels cànids.
Els amficiònids eren formes cosmopolites que sorgiren a l’Oligocè i es diversificaren durant el Miocè Es caracteritzaven per una reducció de les premolars i per unes canines i molars robustes i ben desenvolupades Presentaven un fort dimorfisme sexual, manifest en la talla La seva aparença era la d’un gos gegant, però amb una major capacitat trituradora El gènere Amphicyon és representat al jaciment valencià de Bunyol, a Los Valles de Fuentidueña de Segòvia i també al jaciment dels Casots, a l’Alt Penedès, on n'aparegué una forma gegantina
paleomerícids
Paleontologia
Grup de mamífers artiodàctils fòssils de filiació molt discutida.
Alguns autors els inclouen dins dels giràfids per la presència de banyes damunt de les òrbites d’altres els situen molt propers als cèrvids Es tracta, en realitat, d’un grup independent i proper a ambdues famílies, el qual fou extraordinàriament prolífic durant el Miocè inferior i mitjà Els paleomerícids presentaven apèndixs damunt de les òrbites i una tercera banya a la regió occipital En el Miocè inferior dels Casots, Alt Penedès, es descriví l’espècie Ampelomeryx ginsburgi Presentava un crani amb tres banyes, dues de curtes damunt de les òrbites disposades horitzontalment —…
hemiciònids
Paleontologia
Subfamília extingida dels úrsids amb una distribució geogràfica holàrtica i de rang geològic ampli, des del Miocè inferior fins al Pliocè superior.
A diferència dels actuals ossos, els hemiciònids eren digitígrads, de cos gràcil i mides reduïdes en comparació amb els úrsids actuals La seva dentició inferior era molt similar a la dels cànids actuals per contra, la dentició superior presentava unes molars molt més desenvolupades en grandària i amplària, cosa que demostra que tenien una dieta més omnívora Les restes més antigues es trobaren a Loranca del Campo —Conca del Tajo— i corresponen a l’època del Miocè inferior —Ramblià— Fou, però, al pis geològic de l’Aragonià quan aquest grup experimentà més diversificació, representada àmpliament…
hiènids
Mastologia
Família de carnívors del subordre dels fissípedes que es caracteritzen pel fet de tenir el cap ample, el musell arrodonit, les orelles grosses i el cos més elevat de les espatlles que de la gropa.
Vora l’obertura anal tenen una glàndula que secreta una substància d’olor nauseabunda Inclou quatre espècies africanes distribuïdes en tres gèneres, entre els quals es destaca la hiena La distribució biogeogràfica actual dels hiènids es limita a l’Àfrica i a l’Índia, però en el passat foren elements faunístics àmpliament distribuïts durant el Neogen a Euràsia, i durant el Pliocè a Amèrica del Nord Els hiènids miocènics no presentaven l’adaptació carronyaire característica de les formes actuals Aquest és el cas del gènere Protictitherium del Miocè inferior del jaciment dels Casots…
Torre de Can Llopard (Subirats)
Art romànic
Situació Antiga fortificació, segurament defensa subsidiària del castell de Subirats ECSA - J Bolòs Aquesta torre és situada al cim d’un turó, a les muntanyes que hi ha al sud de Sant Sadurní d’Anoia, als contraforts de la serra d’Ordal És a l’oest del castell de Subirats, entre aquest i el d’Olèrdola Mapa 35-16419 Situació 31TCF997852 Situada en un pujol, al costat de la carretera que va de Sant Sadurní d’Anoia fins a l’Ordal, hom la troba poc abans d’arribar als Casots, a mà dreta JBM Història Fins ara no s’ha trobat documentació d’època medieval referent a aquesta torre La…
Subirats
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès, al límit amb el Baix Llobregat i el Garraf.
Situació i presentació Amb una extensió territorial de 55,92 km 2 , Subirats és el municipi més extens de l’Alt Penedès És situat a llevant de la comarca Confronta al N amb Sant Sadurní d’Anoia i Gelida a l’E amb Cervelló i Vallirana, municipis del Baix Llobregat al SE amb Olesa de Bonesvalls al SW amb Avinyonet del Penedès, l’enclavament del Cortei del municipi de la Granada i Santa Fe del Penedès, i a l’W amb el Pla del Penedès i Terrassola i Lavit El terme comprèn, a part el poble de Sant Pau d’Ordal, cap de municipi, diversos nuclis de població i caseries, com ara els pobles d’Ordal, la…