Resultats de la cerca

El Congrés dels Diputats admet la catalanització oficial dels noms de Lleida i Girona

El nom prové de la catalanització de la paraula italiana gigliato , utilitzada per a denominar aquestes monedes, que lluïen uns llirs heràldics Fou aplicada a d’altres monedes d’argent sobretot als carlins napolitans d’Alfons el Magnànim

Abandonant plantejaments purament culturalistes i conservadors, ha dut a terme diverses campanyes de catalanització directa, manifestacions, etc, tot perseguint l’objectiu darrer de fer del català l’única llengua de tots els Països Catalans Des de l’any 1983 publica la revista “Viure en català”

El nom és una catalanització de la forma llatina Catalaunum o castrum Catalaunicum de la ciutat de Châlons-sur-Marne Xampanya, prop de la qual tingué lloc el 451 la batalla dels Camps Catalàunics a l’edat mitjana fou general de situar, erròniament, els Camps Catalàunics prop de Tolosa, on residia, aleshores, la cort visigòtica

És possible que sigui la catalanització del nom del feu dels Bordet, Culley o Aculley avui Rabodanges, prop d’Argentan, Normandia passat pel llatí aculeo És probable, però, que Robert posseís el castell d’Aguiló a l’Alt Penedès, del qual prengueren el nom Guillem i Berenguer, successors seus, abans d’anomenar-se de Tarragona

Fou el resultat de la catalanització de l’entitat Acció Popular Defensava, sovint polèmicament, allò que considerava la doctrina de l’Església, però era refractari a la uniformitat dels catòlics en política N'era director Josep M Gich, i redactor en cap, JCivera i Sormaní hi collaboraven Ramon Rucabado, Jaume Raventós, Manuel de Montoliu, Josep MLlovera, Lluís Carreras, Ferran Valls i Taberner i Antoni Griera, entre altres

Director tècnic de Metales y Platería Ribera SA Presidí l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya Degà del Collegi Oficial d’Engiyers entre el 1966 i el 1975, contribuí a la catalanització de l’entitat i a la recuperació de la memòria del gramàtic i enginyer Pompeu Fabra Fundador d’Òmnium Cultural l’any 1961, en fou president del 1978 al 1984 Fou també president del Secretariat d’Orfeons de Catalunya fins el 1982

Entre d’altres activitats es destacà la publicació de treballs i de llibres, com ara els quatre darrers de la Tarragona Cristiana d’E Morera i Llauradó D’ençà del 1979 l’Institut es remodelà i donà més empenta a les publicacions, la catalanització, la preferència pels treballs de caràcter collectiu i la visió comarcalista L’any 1997 la Diputació de Tarragona culminà la dissolució de l’entitat i es feu càrrec de les seves activitats

Fou membre de la Federació de Joves Cristians de Catalunya i fundador de l’Orientació Catòlica i Professional del Dependent i de l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona Participà en l’organització de les Cases del Congrés Eucarístic, en la de l’Institut de Sociologia Aplicada, etc Collaborà en obres collectives sobre la Federació de Joves Cristians i la immigració a Catalunya i fou un dels primers militants que a la postguerra cercaren una catalanització de l’Església