Resultats de la cerca
Es mostren 83 resultats
Daniel Cèrcols Uset

Daniel Cèrcols Uset
CN Sabadell
Waterpolo
Jugador de waterpolo.
Format al Club Natació Montjuïc, fou dues vegades campió d’Espanya juvenil 1992, 1993 i obtingué la medalla de bronze en el Campionat d’Europa júnior 1994 Fitxà pel CE Mediterrani, CN Catalunya 2000-04, CN Sabadell 2004-10 i CW Navarra 2010-11 Guanyà dues Lligues catalanes 2003, 2005, una Copa del Rei 2005 i una Supercopa d’Espanya 2005 Amb la selecció espanyola jugà setanta-quatre partits, disputà dos Campionats d’Europa 1997, 2001 i guanyà la medalla d’or dels Jocs Mediterranis 2001 i la de plata a la Lliga Mundial 2002 Rebé la medalla de Serveis Distingits en Bronze 1998 i Argent 2002 i la…
rodell
Tecnologia
Transports
Feix de cèrcols de castanyer o d’avellaner per a fer botes, lligats en forma rodona.
Els rodells reben diversos noms segons la llargada dels cèrcols roda divuit parells de cèrcols de 20 pams, setzè trenta parells de cèrcols de 16 pams, catorzè trenta-cinc parells de cèrcols de 14 pams, quarterola cinquanta-tres parells de cèrcols d’11 pams, etc
cèrcol
Tecnologia
Transports
Anell de fusta o d’acer que manté unides les dogues d’una bota.
Actualment els cèrcols de fusta han estat desplaçats pràcticament pels de banda d’acer reblat pels extrems El nombre de cèrcols, que depèn del tipus de bota, sol ésser de sis o vuit, anomenats, segons llur posició, de testa , collet o de sotatesta , de coll , de ventre i de mig
ball de Cercolets
Folklore
Ball relacionat amb les festes i els rituals de la verema.
Té l’origen en les festes paganes de la recollecció dels fruits, que els grecs dedicaven a la deessa Flora Era un ball força estès a Catalunya amb diverses variacions, sempre, però, a l’entorn dels cèrcols enramats que els són característics Habitualment el ball era format per vuit o deu balladors De les coreografies de les quals han quedat referències al segle XX, cal esmentar el quadre, l’estella i la campana Sovint els balls eren acompanyats de parlaments recitats pel capità, que els pronunciava cap per avall, damunt els cèrcols La música d’aquest ball havia estat interpretada per la manxa…
boteria
Tecnologia
Transports
Tècnica de la fabricació de recipients de fusta encercolats, aptes per a contenir líquids, especialment botes (carretells, barrals, barralons, botalls, barrils, barriques, pipes, bocois, tones, tonells, etc.) i altres recipients per a l’envelliment, emmagatzematge i transport de begudes alcohòliques (tines, vaixells o botes congrenyades, botells, etc.), i també recipients per a contenir, transportar, etc., aigua i altres líquids (barrals, barralons, caixots, bujoles, portadores, etc.).
La tècnica de fabricació, atesa la necessària estanquitat del recipient, és complexa En la fabricació manual d’una bota, que comença amb la preparació de les dogues laterals dites de puat , hom distingeix el llavorat amb ganivetes, per tal de deixar-les més amples del ventre que no pas de les testes el planejat amb la buidadora o plana, per a donar la curvatura adequada a la superfície interior, i el cimentat , per a afinar els cantells de manera que les dogues puguin ajustar entre elles l’operació de bastir la bota, en la qual les dogues són collocades dins un cèrcol provisional de testa,…
bolcavagonetes
Transports
Dispositiu de via que serveix per a trabucar les vagonetes i buidar-ne el contingut.
Sol consistir en un tram de via muntat dins un parell de cèrcols o de corones dentades Les vagonetes duen enganxalls rotatius que permeten de bolcar-les sense desenganxar
riscle
Música
En alguns instruments membranòfons, part estructural sobre la qual s’estén i a la qual se subjecta la membrana.
Són els cércols de fusta -generalment d’ullastre- o d’altres materials als quals es fermen, cusen o aferren les membranes amb què es produeix el so Hom pot aplicar al riscle uns tensors que, en tibar-lo, estiren la membrana fins que adquireix la tensió necessària perquè l’instrument produeixi el seu so característic
notòpters
Entomologia
Ordre d’insectes pterigots format per individus que presenten, al cap, antenes filiformes i aparell bucal mastegador.
Els ulls, quan n'hi ha, són reduïts Del tòrax surten tres parells de potes gairebé iguals, i els animals adults són àpters A l’acabament de l’abdomen tenen dos cèrcols llargs Són lucífugs i nocturns, i es nodreixen de detritus la femella es menja el mascle després de la còpula Es troben a les muntanyes de l’Amèrica del Nord, el Japó i Rússia
cascavell
cascavells
© Fototeca.cat
Música
Instrument idiòfon de percussió indirecta consistent en una boleta de metall buida i foradada que un bocí de ferro o de llautó a l’interior colpeix i fa sonar quan és sacsejada.
Hom utilitza generalment els cascavells en grup, disposant-los en suports de formes diverses pals, cèrcols, etc En el seu ús més estrictament musical, hom els colloca en una cinta semicircular fixada a un mànec que l’intèrpret sacseja D’origen antic, ha servit d’ornament, tot marcant el ritme del caminar o del dansar, a personatges culturals, a ballarins, a bufons, i també a bèsties
castanyer
castanyer
© Fototeca.cat
Botànica
Tecnologia
Silvicultura
Arbre corpulent, de la família de les fagàcies, de capçada frondosa, que pot atènyer una alçària de 30 m i que pot arribar a viure alguns centenars d’anys.
Les fulles són grans, de 10 a 25 cm, lanceolades, fortament dentades, glabres, lluents, coriàcies, i cauen en arribar el fred Les flors masculines són disposades en aments, i les femenines, en nombre d’1 a 3, són situades al mig d’un involucre de bràctees soldades Els fruits, les castanyes , són reunides, en grups màxims de tres, dins un pelló coriaci i espinós Viu als terrenys flonjos, profunds, rics en matèria orgànica i no massa argilosos Hom el fa multiplicar per llavor i, si el vol per a la producció de castanyes, li practica l’empelt de pua o el d’escut El castanyer és explotat per a l’…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina