Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
cereria
Obrador del cerer.
cereria
Botiga de cerer.
East London
Ciutat
Ciutat de la província del Cap Oriental, República de Sud-àfrica, al litoral índic, a l’embocadura del riu Buffalo.
Port pesquer i centre comercial agrícola important Construcció de material ferroviari, foneries, sabó, cereria, mobles, cuirs, indústria tèxtil, de joguines, alimentària i elèctrica
orde de Sant Jaume
Militar
Orde militar i hospitaler originat quan vers el 1170 s’aplegaren uns catorze cavallers amb la comunitat augustiniana de San Loyo i sota la regla de sant Agustí acordaren d’hostatjar i defensar els pelegrins compostel·lans.
Fou reconegut pel papa Alexandre III el 1175 i un any abans el rei Alfons VII li concedí la vila d’Uclés, on fou installat el centre de l’orde, des d’on estengueren les seves propietats Es requerien proves de noblesa per a ingressar-hi i hi havia cavallers seculars i religiosos El 1493, en morir el mestre Alonso de Cárdenas, els Reis Catòlics se’n declararen administradors Per mort de Ferran V de Castella, el 1516, el seu net el rei Carles I en fou elegit mestre El papa Adrià VI incorporà el mestrat als reis de Castella, que des d’aleshores han estat mestres de l’orde Les principals dignitats…
Rafael Ramoneda i els Rosés, a Cornellà
Rosés Germans Barcelona Artística e Industrial , 1907 Aquesta història comença amb la de Josep Rosés i Trinxet, participant en la creació el 1838, a Barcelona, de la societat capdavantera en la fabricació de les anomenades puntes de París vegeu vol I, Fàbriques i Empresaris “Els metallúrgics”, “Els Rosés i les puntes de París” I serà la d’aquesta empresa metallúrgica establerta al carrer de Berenguer el Vell, fins que el 1845 installà una màquina de vapor de 10 cavalls i comprovà que els sobrava energia En lloc de llogar-la a un altre possible estadant i usuari de la màquina, com era…
L'arquitectura al marge del modernisme
Façana sud de la ronda Universitat Barcelona Ramon Manent En parlar de l’època del Modernisme hem de distingir, pel que fa a l’arquitectura, dues manifestacions estilístiques que conviuen i es desenvolupen alhora, però que parteixen de plantejaments estètics diferents No tot el que es construeix en aquest període es pot adscriure a l’estil que va irrompre amb força en el paisatge urbà, tot marcant una moda que venia a renovar la fesomia de les ciutats i que va arrelar entre els petits i grans promotors, de manera que no hi ha eixamples nous o transformacions de ciutats velles en què el…