Resultats de la cerca
Es mostren 1116 resultats
Científics, fanàtics i corsaris. 1806-1820
Als temps de la Illustració i del Romanticisme, algunes famílies catalanes del Rosselló participaren de forma molt destacada en la vida política, científica i literària del món El viatge de l’Uranie 1817-1820 Un gran exemple d’aquesta activitat és el cas dels germans Aragó Joan, el germà gran Estagell, 1778 – Mèxic 1836 participà en una de les grans revolucions independentistes liberals la Revolució Mexicana El segon, Francesc Estagell, 1786 – París, 1853 estudià a l’École Politechnique de París, participà en l’aventura de mesurar l’arc del meridià terrestre, esdevingué director de l’…
Els científics, entre l’Antàrtida i el planeta Mart. 1939-1988
A desgrat de les dues dictadures politicomilitars dels períodes 1923-30 i 1939-75, del quasi constant allunyament de les inversions públiques en recerca i dels intents polítics de desmantellament de l’Institut d’Estudis Catalans i de les universitats i institucions científiques catalanes, els científics catalans del segle XX han fet contribucions importants Contribucions dels científics catalans Les seves recerques s’han localitzat –segons els interessos científics i els programes que han anat sorgint– en àrees geogràfiques molt diverses des dels fons de la Mediterrània fins a l’Antàrtida,…
Ciència
Publicacions periòdiques
Revista mensual de divulgació de temes científics apareguda a Barcelona de 1980 a 1991.
Publicava preferentment articles de científics dels Països Catalans, i també incloïa traduccions d’articles rellevants apareguts en publicacions estrangeres
Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques
Matemàtiques
Filial de l’Institut d’Estudis Catalans, creada l’any 1932 amb la finalitat d’agrupar científics de diferents activitats.
Inicialment, reuní membres de la revista Ciència , vinculats a la Societat Catalana de Química, que es dissolgué en crear-se la filial corresponent, i científics del Servei Meteorològic de Catalunya Josep Estalella en fou el primer president El succeí Eduard Fontserè en els períodes 1933-35 i 1936-39, que en mantingué el caliu, com a president de la Secció de Ciències de l’Institut, fins el 1959, en què s’iniciaren de nou les activitats a la clandestinitat amb una nova junta presidida per AEsteve i Subirana Entre les seves activitats destacaren els cursos organitzats en…
escola d’Alexandria
Moviment de científics i tècnics que, des de la implantació a Egipte de la dinastia ptolemaica (s. IV aC), es formà al voltant del Museu d’Alexandria.
No formaven una escola compacta, sinó un grup heterogeni d’especialistes que es trobaven al Museu Tingué la màxima esplendor del s IV aC al II aC, però es mantingué més de sis segles Donaven a llurs estudis un caràcter relativament pràctic, motivat per la necessitat de manufactures per als mercats oberts per Alexandre i de màquines de guerra De fet, a Alexandria es reuní el nombre més gran de científics de la història anterior al s XX, i els seus resultats no foren superats fins ben entrat el Renaixement En medicina, Heròfil i Erasístrat foren els millors anatomistes d’una època…
Espeleo Club de Gràcia

L’espeleologia requereix coneixements científics i tècniques esportives per a l’exploració de cavitats subterrànies
Espeleo Club de Gràcia
Espeleologia
Entitat barcelonina d’espeleologia.
Fou creada el 30 de novembre de 1979 a conseqüència de la fusió del Grup Geogràfic de Gràcia GGG i el Grup d’Investigacions Espeleològiques GIE, del Club Excursionista de Gràcia CEG Aquesta fusió tenia per objectiu crear un grup que no depengués de cap entitat excursionista o d’altres tipus Les seva fita principal fou l’exploració del sistema subterrani d’Arañonera, a la comarca aragonesa del Sobrarb, les cavernes del qual constituïren la cavitat integral més fonda del món, amb 1179 m 1987, fins que el 2005 s’erigí en la segona cavitat integral més fonda, amb 42,7 km explorats en un desnivell…
Rose
Família de científics alemanys.
Valentine Rose Neuruppin 1736 — Berlín 1771, químic i farmacèutic, ideà un aliatge de plom, zinc i bismut El seu fill, Valentine Rose Berlín 1762 — 1807, anomenat el Jove , fou també farmacèutic descobrí el bicarbonat sòdic i la insulina i investigà els efectes de l’arsènic Un fill d’aquest, Heinrich Rose Berlín 1795 — 1864, químic, collaborà amb Berzelius i desenvolupà mètodes d’anàlisi qualitiva L’altre fill, Gustav Rose Berlín 1798 — 1973, mineralogista, estudià la cristallografia i el quars i classificà les roques
invent
Economia
Idea, esbós o model basat en una combinació nova dels coneixements científics, per a dissenyar un dispositiu, un producte, un procés o un sistema nou o perfeccionat, i que consisteix en el plantejament i la resolució d’un problema.
El concepte d’invenció és més restringit que el d’innovació, ja que aquesta va més enllà, i acaba amb la posada al mercat de la invenció Estrictament, l’origen de la tecnologia és precisament en l’invent, i no en els coneixements científics Només es pot descobrir el que ja existeix en canvi, només es pot inventar el que no existeix, com, per exemple, una màquina nova La invenció pot ser primària nou concepte científic, secundària utilització pràctica d’un nou producte o procés o terciària millora, situada sempre en l’ordre tècnic, exogen a l’espai econòmic, mentre que la…
prospectiva
Historiografia catalana
Estudis científics referents al futur.
Desenvolupament enciclopèdic La història prospectiva és aquella que analitza els futurs probables Segons això, la ciència històrica es divideix en dues parts la història retrospectiva el 99% de la historiografia i la història prospectiva molt menys estudiada, però cada cop més important La història prospectiva es diferencia de les utopies, que són propostes de models de societat, situades al marge del temps i de l’espai els futurs desitjats, o els futurs temuts o distòpies, i de la literatura de ciència-ficció, que narra futurs possibles i conté, sovint, explicacions prou raonables Tant en el…
edició de texts
Arxivística i biblioteconomia
Publicació de texts literaris, jurídics, científics, documentals, etc, generalment antics, feta amb una intenció de divulgació o bé erudita.
Als Països Catalans —deixant de banda les edicions incunables i les fetes al s XVI i següent d’obres lullianes, d’Ausiàs Marc, d’Eiximenis, de les cròniques, etc, les quals sovint són adaptades a la llengua de l’època o a una parla local—, no és fins al s XIX, amb la Renaixença, que els estudiosos es preocupen de difondre els vells texts autòctons i emprenen diverses colleccions El 1840 Josep Mde Grau i Joaquim Rubió i Ors iniciaren una “Collecció d’Antigues Obres Catalanes” que només publicà Vicenç Garcia i Pere Serafí És coneguda l’existència d’un ambiciós projecte de Milà i Fontanals, que…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina