Resultats de la cerca

En els arbres, hom anomena branques especialment les parts que arrenquen del mateix tronc besses, cimals, o branques mestres i les que arrenquen d’aquestes, branques de tercer, quart, etc, ordre, cada vegada més primes brancons, branquells i branquillons

Fou redactor de La Publicitat Traduí al català obres teatrals com L’enemic del poble i Hedda Gabler, d’Ibsen, Els teixidors de Silèsia , de Gerhardt Hauptmann, i Joventut de príncep , de Wilhelm Meyer-Förster És autor dels drames Els cimals 1901, La força 1919 i, en collaboració amb Josep M Jordà, de traduccions d’obres teatrals al castellà Part de la seva obra inèdita és a la Biblioteca Popular de Figueres

Vista del costat de ponent del Toro, sobre Es Mercadal Amb els seus 350 metres d’altitud, aquest turó esdevé la màxima elevació de Menorca Yves Hennechart El Toro i altres turons de Menorca 29, entre els principals espais naturals de Menorca Es fa difícil parlar, sense exagerar, de muntanyes a Menorca, ja que les màximes elevacions de l’illa culminen al Toro, als 350 m d’altitud Però el naturalista hi trobarà molts trets de «muntanya» biològica el relleu ha impedit la transformació completa de la vegetació forestal, existeix contrast marcat entre l’obaga i el solell, i s’hi refugien…

Descripció Vegetal llenyós d’uns 5 m d’alçària mínima la màxima ateny poc més de 100 m en les sequoies de Califòrnia i en alguns eucaliptus d’Austràlia, presenta un eix simple, anomenat tronc , el qual lleva, en l’anomenada enforcadura a una certa distància del sòl, unes primeres branques gruixudes dites besses o cimals , de les quals surten ramificacions de segon ordre, menys engruixides, i així successivament fins a arribar als branquillons més prims, els tanys Les besses o els cimals, les ramificacions i el conjunt de fulles o fullatge constitueixen la capçada , disposada a continuació…

Excepcional grup de margallons Chamaerops humilis al peu del massís d’Artà Els troncs coberts per les fulles marcides al llarg dels anys, assenyalen que l’indret s’ha vist lliure d’incendis durant moltes dècades Ernest Costa El massís d’Artà 212, entre els principals espais naturals de Mallorca La serra de Llevant culmina a la punta nord-est de l’illa en un ampli massís de cotes relativament modestes 561 m, a Morell, però de relleus accidentats Tot el massís és constituït per materials calcaris dolomies, margues i fortament plegat i encavalcat en diverses orientacions S’hi observen també…

La cotxa fumada Phoenicurus ochruros és un ocell del grup dels túrdids, principalment de muntanya, el nom del qual alludeix al to més fosc del plomatge en relació amb la cotxa cua-roja P phoenicurus Caracteritza la cotxa fumada el color vermellós de la cua i el carpó el mascle a l’esquerra, de plomatge molt fosc, gairebé negre, té a més una taca blanca sobre les ales És un ocell petit de 12 a 14 cm, que es pot veure en terrenys oberts, pedregosos i entre ruïnes, fins als cims més alts dels Pirineus Marisa Bendala L’àrea de distribució de la cotxa fumada com a nidificadora abasta la…

D’entre els túrdids, la merla roquera Monticola saxatilis , a dalt, a l’esquerra, a l’estiu, és impossible de confondre amb altres pel color brunovermellós de l’abdomen i el blau del cap, ultra una taca blanca del mantell, que no és visible a l’exemplar mascle del dibuix, i que es manté en tots els plomatges i en la femella, de color marronós, molt poc vistent Els mascles de la merla blava M solitarius , a sota, a l’esquerra, són de color blau grisós, amb la cua més fosca, i a l’hivern més fosca encara El tord comú Turdus philomelos , a dalt a la dreta es diferencia de la griva T…

Situació i presentació Limita al N i l’E amb les Masies de Voltregà, al S amb Gurb i a l’W amb Sant Bartomeu del Grau i Sobremunt S’estén pel curs inferior de la riera de Sorreigs, a la vall que aquesta forma des de l’espectacular salt del Gorg Negre fins que troba la carretera C-17 de Barcelona a Ripoll, poc abans de prendre la direcció N per a barrejar-se amb el Ter per la dreta L’inici de la vall, en el sector W, es troba encaixat entre els cimals de la Tuta i de Santa Perpètua 795 m i la serra de Sant Martí Xic o del Castell de Voltregà 854 m El Gorg Negre, al límit amb el municipi de…

Situació i presentació Limita amb els municipis de Breda i Sant Feliu de Buixalleu E, Arbúcies N, Fogars de Montclús NW, Gualba W i Sant Celoni S, els tres últims pertanyents a la comarca del Vallès Oriental S'estén pels vessants orientals del Montseny en part és dins la demarcació del Parc Natural del Montseny, amb un sector septentrional muntanyós emmarcat pels cimals del turó de Morou 1 307 m, el turó de Maçaners, el Montfort, l’enlairat pla de Fogueres i els vessants de Montsoriu on es forma, de diferents torrents, la riera de Breda, i un sector planer meridional, on s’inicia ja la…