Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
aldehid cinàmic
Química
Oli groguenc, amb l’olor del cínamom, obtingut per condensació de benzaldehid amb acetaldehid; es dóna en els olis de cínamom de la Xina i Sri Lanka.
És emprat en perfumeria
àcid cinàmic
Química
Àcid aromàtic del qual hi ha dos isòmers; la forma normal és l’isòmer trans.
Es dóna lliure, o parcialment esterificat, en el bàlsam del Perú, de Tolú, en l’oli de cínamom, en les fulles de coca i en l’estírax És preparat en la preparació de cinamats
condensació de Perkin
Química
Reacció descoberta el 1877, consistent en la condensació d’un aldehid aromàtic amb l’anhídrid d’un àcid alifàtic amb dos àtoms d’hidrogen en la posició α, en presència de la sal sòdica del mateix àcid, i que condueix a sistemes β-arilacrílics, d’acord amb l’esquema
.
La reacció és afavorida per la presència de grups atraients d’electrons en l’anell aromàtic És emprada en la preparació de l’àcid cinàmic
dienòfil
Química
Compost que és addicionat al diè en la reacció de Diels-Alder
.
Els dienòfils generalment són alquens amb substituents electroatraients -COOH, -COR,-C≡N, etc, com és el cas del tetracianoetilè, el crotonaldehid, l’àcid cinàmic, l’anhídrid maleic, el maleat de dimetil, etc
bàlsam de Tolú
Botànica
Farmàcia
Bàlsam obtingut de l’arbre Myroxylon balsamun
, papilionàcia de l’Amèrica Central; es presenta en forma de masses toves, sòlides i trencadisses, que s’estoven naturalment i adopten la forma del recipient que les conté.
Es aromàtic i de gust agradable, soluble en alcohol i insoluble en aigua, tot i que li comunica l’olor i el gust Els seus principis actius són els mateixos que els del bàlsam del Perú, però predominen l’àcid cinàmic i els components resinosos és emprat com a anticatarral en forma de xarop o de píndoles
benjuí
Botànica
Farmàcia
Cosmètica
Resina balsàmica obtinguda dels diversos estíraxs per incisió.
És una substància de color groguenc, insoluble en aigua i soluble en alcohol, constituïda per olis eteris, àcids benzoic i cinàmic i resines El benjuí procedent de Sumatra no fa una olor tan forta ni es fon tan fàcilment com el de Siam És emprat en perfumeria i en cosmètica, i en medicina com a expectorant i antisèptic
Richard Emil Erlenmeyer
Química
Químic alemany, professor a les universitats de Frankfurt, Heidelberg i Munic.
Juntament amb Butlerov proposà una fórmula del naftalè, d’acord amb la teoria de FA Kekulé, i estudià qüestions d’estructura i de valència en els composts orgànics Descobrí l’àcid isobutíric, la isomeria de l’àcid cinàmic, la transposició pinacolínica i la síntesi de la tirosina Ideà el tipus de matràs que duu el seu nom, molt emprat actualment
bàlsam del Perú
Botànica
Farmàcia
Bàlsam obtingut, per incisió, de l’arbre Myroxylon pereirae
, papilionàcia de l’Amèrica Central.
És un líquid espès, d’un vermell fosc, d’olor agradable semblant a la vainilla, de gust amarg, insoluble en aigua i soluble en alcohol no se solidifica En la seva composició predominen els olis essencials formats per èsters dels àcids benzoic i cinàmic És emprat en cosmètica per la seva aroma, i, a causa de l’acció balsàmica i estimulant que produeix, és aplicat en afeccions cutànies i de l’aparell respiratori
cinamat
Química
Sal o èster de l’àcid cinàmic.
Diversos d’aquests èsters són utilitzats en medicina, en perfumeria i com a aromatitzants
canyella
M. Pradas
Botànica
Escorça brunenca i aromàtica del canyeller.
Es presenta en forma de tires fines superposades unes 10 que es cargolen en assecar-se formant canonets, o bé en pols És una de les espècies més conegudes, emprada principalment en confiteria, en diferents guisats, i també com a aromatitzant i en perfumeria L’essència, rica en aldehid cinàmic, és utilitzada com a tònic estomacal, carminatiu i antisèptic, i també en perfumeria Coneguda pels xinesos des d’abans del 2700 aC, fou molt emprada a l’Orient, i ja en temps dels grecs i dels romans arribava a Europa, a través de l’Índia, Aràbia i Etiòpia Espècia molt preada també durant l’…