Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
citosina
Bioquímica
Base pirimidínica molt distribuïda a la natura com a part de la citidina i dels nucleòtids que en deriven.
base pirimidínica
Bioquímica
Substància de caràcter bàsic, derivada de la pirimidina i que forma part dels àcids nucleics.
En són exemples l'uracil, la timina, la citosina i la tiamina Les pirimidines es biosintetitzen a partir de l’àcid aspàrtic i a través de l’àcid oròtic Llur catabolisme acaba donant urea i amoníac en la majoria d’espècies animals
citidina
Bioquímica
Nucleòsid constituït per citosina i ribosa.
La forma més freqüent en què es dóna a l’organisme és en combinació amb grups fosfats, formant part dels àcids nucleics Així, hi ha el monofosfat de citidina CMP o àcid citidílic que conté un sol grup fosfat unit a la ribosa de la citidina en posició 5’ el difosfat de citidina CDP conté dos grups fosfats en cadena el trifosfat de citidina CTP en conté tres, també formant cadena, units per enllaços d’alta energia a la mateixa posició 5’ de la ribosa
parella de bases
Biologia
Relació d’enllaç entre les bases puríniques i pirimidíniques en els nucleòtids de l’ADN i l’ARN.
Aquesta relació és específica així l’adenina A d’una cadena d’ADN només s’aparella amb la timina T de la cadena complementària AT, o amb l’uracil U en el cas de l’ARN AU De manera semblant, la guanina G s’aparella només amb la citosina ©, GC Les parelles de bases de les cadenes complementàries de polinucleòtids es troben unides per un gran nombre de ponts d’hidrogen àcid desoxiribonucleic àcid ribonucleic
Tomas Lindahl

Tomas Lindahl
Química
Químic suec.
Graduat i doctorat 1967 a l’Institut Karolinska d’Estocolm, després d’un període d’estudis postdoctorals a les universitats de Princeton i Rockefeller EUA, el 1972 s’incorporà com a professor de bioquímica mèdica a la Universitat de Göteborg El 1981 es traslladà a la Gran Bretanya, on ha estat investigador del Cancer Research UK, i el 1986 esdevingué el primer director dels laboratoris Clare Hall d’aquesta institució, posteriorment integrats al Francis Crick Institute Membre de la Royal Society 1988, rebé d’aquesta institució la Royal Medal 2007 i la Copley Medal 2010 El 2015 fou distingit,…
edició de l’ARN
Bioquímica
Alteració de la seqüència nucleotídica d’una molècula d’ARN missatger després de la transcripció i abans de la traducció, dirigida per components específics de la maquinària cel·lular.
Hi ha dos tipus principals d’edició de l’ARN En l' edició per substitució s’alteren les identitats de nucleòtids concrets Aquest tipus d’edició afecta sobretot l’ARN que prové de motocondris i cloroplasts També s’han descrit casos d’ARN nuclears afectats per aquest tipus d’edició En l' edició per inserció/deleció s’afegeixen o s’eliminen nucleòtids de la molècula d’ARN Aquest tipus d’edició afecta ARN de determinats paràsits com Trypanosoma , que causa la malaltia de la son El resultat final de l’edició de l’ARN és un canvi en la seqüència d’aminoàcids de la proteïna que aquest codifica En…
àcid desoxiribonucleic

Estructura de l’ADN en doble hèlix
© Fototeca.cat
Bioquímica
Molècula portadora de la informació genètica en els éssers vius.
La molècula d’àcid desoxiribonucleic és formada per dues llargues cadenes no ramificades de nucleòtids units covalentment per ponts 3’,5’- fosfodièster L’esquelet d’aquestes cadenes consisteix, doncs, en grups alternats de desoxiribosa i d’àcid fosfòric units covalentment a cada unitat de desoxiribosa va unida una base nitrogenada, que pot ésser adenina, timina, citosina o guanina Tot i que l’ADN fou aïllat i estudiat per primera vegada ja el 1869 per F Miescher, la seva estructura tridimensional no fou esclarida fins pels voltants del 1950 Els estudis de difracció de raigs X,…
Biologia i genètica 2017
Biologia
Genètica
Edició genètica, embrions i disseny de proteïnes El nombre de tècniques de biologia molecular o cellular amb aplicacions en biomedicina està experimentant un gran creixement i un procés d’optimització Així, el 2017 es van publicar més de 1200 articles científics en revistes especialitzades en què s’havia utilitzat la tècnica d’edició genètica CRISPR-Cas9 en cèllules humanes, que es va utilitzar per primer cop l’any 2014 i que permet reescriure fragments de la seqüència de gens in vivo , inclosos gens humans, de manera poc invasiva, per a corregir mutacions responsables de malalties genètiques…
Síntesi de proteïnes
Genètica
Cada gen estructural té la informació pertinent per a l’elaboració d’un determinat polipèptid En alguns casos la cadena polipeptídica sintetitzada a partir de la informació d’un gen constitueix una proteïna en altres casos, la informació existent en dos o més gens actua conjuntament, originant les diverses cadenes peptídiques que poden constituir algunes proteïnes La manera com el ADN emmagatzema aquesta informació, si bé a primera vista sembla molt complexa, de fet té un principi senzill la llarga molècula de ADN, segons la disposició dels seus elements, disposa d’un codi o alfabet de quatre…