Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
col·lagen
Bioquímica
Escleroproteïna animal que és el principal component del teixit conjuntiu, on forma un conjunt d’estructures (fibres col·làgenes) i substància amorfa (substància col·làgena).
També és a la part orgànica del teixit ossi i a la pell Químicament el collagen és constituït per proteïnes fibroses constituïdes per glicina, prolina i oxiprolina i mucopolisacàrids mucoproteïnes Les fibres collàgenes integren la massa principal de les substàncies intercellulars modelades localitzades generalment als teixits resistents a la pressió, a la tracció o al fregament Les fibres collàgenes són constituïdes per feixos de fibretes collàgenes, de gruix entre 0,2 i 0,5 μm Amb la dessecació les fibres collàgenes sofreixen un escurçament i es caracteritzen per llur flexibilitat i notable…
fibroblast
Biologia
Cèl·lula allargada i plana, amb prolongacions en forma de llança, que és present en les diferents varietats del teixit conjuntiu.
Intervé en la formació de les fibrilles collàgenes, i possiblement també pot donar lloc als histiòcits
duramàter
Anatomia animal
La més externa i gruixuda de les tres membranes meníngies que envolten l’encèfal i la medul·la.
És constituïda per l’entrecreuament d’abundants fascicles de fibres collàgenes i per nombroses xarxes de fibres elàstiques
Derma
Anatomia humana
El derma és la capa de la pell que és per sota l’epidermis, i en depenen sobretot la resistència i la flexibilitat de la pell També al derma, s’hi localitzen els annexos cutanis, els vasos sanguinis i les fibres nervioses L’epidermis i el derma es mantenen units per la membrana basal , una capa de proteïnes i d’altres substàncies químiques secretades en part per les cèllules de l’epidermis La unió entre epidermis i derma presenta nombroses irregularitats Així, el derma forma prominències còniques que s’introdueixen en l’epidermis, anomenades papilles dèrmiques Alhora, hi ha prominències de l…
teixit conjuntiu
Biologia
Teixit de sosteniment amorf i no afaiçonat que ocupa els intersticis situats entre la pell i la musculatura, entre els fascicles musculars, entre la capa mucosa i la capa muscular dels òrgans buits, etc.
Fa funcions mecàniques protecció, unió, lliscament, etc i metabòliques dipòsit d’aigua, intercanvi de substàncies entre les cèllules conjuntives i la sang, regeneració tissular, inflamació, etc És constituït per elements cellulars i substàncies intercellulars els elements cellulars són els fibròcits, els histiòcits, les cèllules rodones basòfiles limfòcits i monòcits, les cèllules plasmàtiques, les cèllules grasses, els granulòcits, les cèllules adiposes i els cromatòfors les substàncies intercellulars es poden classificar en afaiçonades fibres collàgenes, fibres elàstiques i fibres de…
cicatriu
Patologia humana
Teixit de neoformació destinat a reparar les pèrdues de substància dels òrgans i dels teixits.
Les cicatrius, de coloració pàllida i consistència dura, són formades per un teixit conjuntiu vell, pobre en vasos sanguinis, cèllules i substància fonamental i ric en fibres collàgenes aquestes fibres poden sofrir una hialinosi i una calcificació En les cicatrius manca el parènquima específic de l’òrgan o teixit que fou destruït pel procés inflamatori, pel traumatisme, etc Hi ha cicatrius adherents o sinèquies, cicatrius doloroses, per englobament de petits filets nerviosos, cicatrius hiperplàstiques o queloides, cicatrius retràctils, que són la causa de deformacions, rigideses i estenosis,…
L’origen de l’aparell locomotor. El teixit conjuntiu
Anatomia humana
Gairebé totes les cèllules i els altres elements constitutius de l’aparell locomotor procedeixen d’un teixit embrionari anomenat mesènquima El mesènquima embrionari es compon d’unes cèllules indiferenciades, amb capacitat d’esdevenir cèllules especialitzades en l’elaboració de diverses substàncies que formaran la matriu de diversos teixits Del mesènquima embrionari, en deriva el teixit conjuntiu , que forma part de nombroses vísceres i estructures orgàniques, entre les quals hi ha les que són components de l’aparell locomotor El teixit ossi, el cartilaginós, el muscular, el tendinós i el…
disc intervertebral
Anatomia animal
Fibrocartílag articular situat entre dos cossos vertebrals.
En l’home el primer disc és entre la segona i tercera vèrtebres cervicals, i el darrer, en el còccix Consta de dues parts el nucli polpós i l’anell fibrós, ambdós separats del cos vertebral per dues fines làmines de cartílag hialí En l’os en creixement el disc constitueix la zona que permet al cos vertebral de créixer en alçada El nucli polpós ocupa el centre del disc intervertebral és blanc, brillant, semigelatinós i conté feixos molt fins de fibres collàgenes, cèllules conjuntives i cartilaginoses i abundant substància amorfa, i actua com a mecanisme amortidor intervertebral, distribuïdor…
fibrosarcoma
Patologia humana
Tumor maligne del teixit conjuntiu, amb elements fibrosos abundants (fibres col·làgenes o de reticulina).
artèria
Estructura d’una artèria
Anatomia animal
Vas sanguini que porta la sang que va del cor als òrgans.
En un sentit estricte només és possible de parlar d’artèries en els cordats, però per analogia són anomenats artèries diferents vasos d’altres organismes En els vertebrats, i per tant en l’home, una artèria és constituïda per tres capes o túniques la túnica interna o íntima , formada per un epiteli unistratificat i una capa elàstica interna la túnica mitjana , formada per fibres musculars llises i fibres elàstiques i la túnica externa o adventícia , sovint separada de la túnica mitjana per una capa elàstica externa, formada per fibres collàgenes i elàstiques Gràcies a les fibres elàstiques,…