Resultats de la cerca

Les propietats fonamentals dels colloides no són degudes a llur constitució química, sinó a l’estat físic de dispersió Les partícules dels colloides reben el nom de micelles colloidals i poden ésser distingides a l’ultramicroscopi, puix que tenen unes dimensions considerades com a partícules esfèriques de 0,1 a 0,001 μm de diàmetre, o sia que, dit més correctament, tenen de 10 3 a 10 9 àtoms per partícula Els colloides no poden ésser observats al microscopi, raó per la qual també hom els coneix com a submicrons Segons quina sigui llur constitució, hom pot considerar-ne tres tipus fonamentals…

De color intens, solen ésser neutres i contenen colloides protectors, en general de natura proteica Han estat emprades en medicina com a bactericides

Les suspensions de partícules de dimensions prou petites per a travessar els filtres ordinaris 0,1 μ i que no precipiten en ésser deixades en repòs són anomenades colloides sol

Fou professor a Uppsala 1912 i a Wisconsin 1923 Pel seus treballs sobre els colloides, les solucions i la separació de partícules per ultracentrifugació li fou concedit el premi Nobel de química el 1926

Treballà amb Kundt Investigà els colloides i feu recerques mitjançant membranes poroses i ultrafiltres Després estudià les solucions colloidals amb un ultramicroscopi que inventà, juntament amb H Siedentopf El 1925 li fou atorgat el premi Nobel de química

Estudià el diamagnetisme, l’absorció i la radiació de la calor, la dispersió de la llum, la suspensió de partícules en els colloides descobrí l’efecte que duu el seu nom, la combustió dels gasos i els sorolls produïts per aquesta, etc Féu una explicació del fenomen del regel i de les glaceres

Fou el primer a treballar sobre el pes atòmic anòmal del plom Investigà també sobre l’acció catalítica dels metalls en estat colloidal, i d’ell és el concepte d’"emmetzinament” dels catalitzadors Ideà el mètode d’electrodispersió per a la preparació de colloides fent saltar una guspira elèctrica al si d’un líquid

La sodificació sol implicar una dispersió dels colloides del sòl, cosa que té com a conseqüència una pèrdua de la seva estructura i per tant una disminució de la capacitat d’emmagatzematge d’aigua i de circulació d’aire i d’aigua L’any 1954, LARichard i collaboradors del Salinity Laboratory de Riverside Califòrnia establiren els fonaments teòrics per al tractament d’aquests tipus de sòls

Existeix una relació d’equilibri entre la RAS de l’aigua del sòl i el contingut de Na 2+ en el del complex d’intercanvi catiònic CIC del sòl D’aquesta manera, determinant la RAS de l’aigua del sòl es pot estimar el contingut de Na 2+ en el CIC del sòl També es pot determinar la RAS de l’aigua de reg, en aquest cas la RAS és una mesura de l’aptitud de l’aigua per al seu ús per al reg agrícola En general, com més elevat sigui la RAS de l’aigua, menys apte és l’aigua per al reg ja que representa un major risc d’un enriquiment excessiu en Na 2+ del CIC del sòl Es conegut que a mesura que augmenta…

L’addició d’aquests grups és produïda per la reacció d’eterificació entre l’alcalicellulosa i el cloroacetat de sodi, segons l’equació R c ONa + ClCH 2 COONa →R c OCH 2 COONa + NaCl R c essent el radical cellulòsic El seu pes molecular oscilla entre 21 000 i 500 000 segons quin sigui el seu grau de polimerització Es presenta en forma de pólvores higroscòpiques, incolores, inodores i no tòxiques, fàcilment dispersables tant en aigua calenta com en freda, i que formen dispersions colloidals amb distint grau de viscositat segons quin sigui el nombre de radicals hidroxil eterificats En solució…