Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
collnegre | collnegrea
Que té el coll negre.
xahà
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels anseriformes, de la família dels anhímids, propi de l’Amèrica del Sud, d’aspecte i costums semblants als de l’anhima, però sense l’apèndix corni del cap.
Té un plomall dirigit cap endarrere i un collar negre limitat per una franja blanca i una de groguenca la resta del plomatge és de diversos tons grisos Hi ha dues espècies xahà emplomallat o comú Chauna torquata i xahà collnegre Chauna chavaria
cabussó
cabussó emplomallat
© Fototeca.cat
Ornitologia
Gènere d’ocells aquàtics, de l’ordre dels colimbiformes, molt bons nedadors i cabussadors, amb el cos arrodonit i cobert d’un plomatge curt i dens.
Els dits són envoltats d’una membrana lobulada, i el bec és curt i prim S'alimenten de peixos i altres animals aquàtics Moltes espècies fan un niu flotant damunt l’aigua Als Països Catalans habiten quatre espècies que responen al nom genèric de cabussó collnegre, emplomallat, gris i orellut i una altra P ruficollis anomenada més pròpiament cabusset El cabussó collnegre P nigricollis , d’uns 30 cm i amb lliurea nupcial, té el coll negre i els costats del cap ornats de boniques plaques daurades nia en petits grups en llacs i estanys al nord de la península Ibèrica El cabussó…
Cabussó coll-negre
El cabussó collnegre Podiceps nigricollis en plomatge d’estiu, com a la fotografia d’aquest exemplar del delta del Llobregat, és molt característic pel coll negre, les plomes negres del capell i les daurades de darrere els ulls A l’hivern, tot ell és menys acolorit i pot confondre’s, per la mida 28-31 cm, amb el rar cabussó orellut P auritus Noteu també, la lleugera curvatura del bec Ramon Torres Migrador i hivernant escàs, però regular al Rosselló, on se’n troben petits grups en estanys litorals, especialment el de Salses, i més rarament a l’embassament de Vilanova de la Raó…
Ses Salines d’Eivissa i Formentera
Ses Salines d’Eivissa i Formentera 13, entre els principals espais naturals de les Pitiüses Aspecte del reticle de cristallitzadors de Ses Salines d’Eivissa En primer terme, la platja d’Es Codolar, al fons, Sa Sal Rossa i Es Corb Marí Jordi Vidal Durant molts de segles, la principal fama de les illes Pitiüses han estat les seves salines, que molt probablement començaren a funcionar durant la dominació cartaginesa Les més grans són les eivissenques, situades al sud de l’illa, entre els turons del cap d’Es Falcó i Es Corbmarí De les tres grans installacions per a l’obtenció de sal Ses Salines,…