Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
colquicina
Bioquímica
Alcaloide que hom obté de les llavors i del bulb del còlquic
.
No és de toxicitat gaire elevada origina en la cèllula una tendència a donar elements poliploides, car dificulta la divisió nuclear però no la dels cromosomes És utilitzada en la recerca de nous poliploides vegetals, en el guariment de la gota i també en el tractament de certes formes de càncer
còlquic
Botànica
Planta herbàcia perenne metzinosa, de la família de les liliàcies, de 10 a 40 cm, amb un bulb de túniques negroses, fulles lanceolades, flors rosàcies i fruits capsulars septicides.
És pròpia de l’Europa central i meridional i del nord d’Àfrica Les llavors, i especialment el bulb, s’empren en farmàcia pel seu contingut en colquicina
antigotós
Farmàcia
Substància emprada en el tractament de gota.
Actuen com a antigotosos les drogues uricosúriques, que augmenten l’excreció de l’àcid úric, l’allopurinol, que inhibeix els últims passos en la biosíntesi de l’àcid úric, i la colquicina, que disminueix la fagocitosi dels cristalls d’urats
tubulina
Bioquímica
Proteïna fibrosa contràctil present en el citoplasma de totes les cèl·lules eucariotes, que és necessària per a llur procés de divisió cel·lular.
És el constituent dels microtúbuls i participa en la maduració de les neurones Té la propietat de fixar-se a diversos lligands, com la colquicina, els ions magnesi i l’ATP Presenta una estructura filamentosa i té un pes molecular de 10 000 daltons
Albert Francis Blakeslee
Biologia
Biòleg nord-americà.
Dirigí l’estació experimental de la fundació Carnegie a Cold Spring Harbor Nova York del 1936 al 1940 Del 1940 al 1942 treballà a la Universitat de Columbia, i a partir del 1943 dirigí l’estació experimental de genètica del Smith College a Northampton Descobrí la fotoperiodicitat i l’efecte de la colquicina en l’obtenció experimental de poliploides
quimera
Biologia
Botànica
Individu vegetal mixt format per via vegetativa.
Generalment les quimeres es formen a partir del callus d’un empelt N'hi ha dos tipus les quimeres sectorials , en les quals les dues meitats de cada fulla o branca són diferents i provenen l’una del patró i l’altra de l’empelt, i les quimeres periclinals , en què els teixits superficials deriven d’un dels genitors i els teixits interns de l’altre També poden ésser induïdes quimeres mitjançant l’aplicació de colquicina a una gemma, amb la qual cosa algunes de les cèllules meristemàtiques esdevenen poliploides i originen estirps de cèllules morfològicament diferents
poliploïdia
Biologia
Qualitat de la cèl·lula euploide el nucli de la qual té una dotació cromosòmica múltiple en tres o més vegades de l’haploide (n) i també de l’organisme les cèllules del qual són poliploides.
No és comú trobar a la natura organismes amb tres jocs de cromosomes triploides, però sí que són freqüents amb quatre o més jocs de cromosomes Hom calcula que un terç de les plantes angiospermes presenten poliploïdia Algunes de les plantes de conreu més importants als Països Catalans són poliploides per exemple, el blat pot ésser hexaploide 6 n , certes varietats de maduixes són octaploides 8 n , etc Sovint els poliploides presenten un fenotip més robust que el de llurs equivalents diploides, amb fulles, flors i fruits més grans gigantisme per això la majoria de fruits comercials i plantes…
mitosi

Esquema de la divisió cel·lular per mitosi
© Fototeca.cat
Biologia
Procés de divisió de les cèl·lules somàtiques dels eucariotes, que consisteix, fonamentalment, en una divisió longitudinal dels cromosomes i en una divisió del citoplasma.
Aquest procés dóna com a resultat la constitució de dues cèllules filles En la mitosi hom pot distingir la profase, la metafase, l’anafase i la telofase En la profase el material genètic s’enrotlla i pren consistència en els cromosomes, que es fan visibles al microscopi La membrana nuclear comença a esmicolar-se Entre els dos centríols, que s’han duplicat durant la interfase prèvia a la mitosi, s’agrupen una colla de fibres, que formen el fus acromàtic Cap a la fi de la profase desapareix el nuclèol Durant la metafase cada centròmer s’uneix a una fibra del fus, i els cromosomes, cadascun dels…
Les liliàcies
Liliàcies, I 1 All de bruixa Allium roseum a aspecte general amb el bulb i els bulbils x 0,5 b detall d’una flor x 2 2 Escilla Scilla autumnalis a aspecte general de la planta amb fruits x 0,5 b inflorescència x 0,5 3 Ceba marina Urginea maritima aspecte general x 0,3 4 Llet de gallina Ornithogalum umbellatum a aspecte general amb el bulb i els bulbils x 0,5 b detall d’una flor x 1,5 5 Tofièldia Tofieldia calyculata a aspecte general de la planta x 0,5 b detall d’una flor x 3 c fruit x 3 Eugeni Sierra És sens dubte la família més diversificada de les monocotiledònies i, potser,…
Gota
Patologia humana
Definició La gota és una malaltia metabòlica caracteritzada per una excessiva concentració sanguínia de sals d’àcid úric urat monosòdic monohidrat i pel dipòsit de cristalls d’aquestes sals al ronyó, on genera la formació de càlculs, i sobretot a les articulacions, en les quals provoca inflamació Causes La gota és la conseqüència d’una alteració en el metabolisme de les purines , un tipus de substàncies proteiques constituents dels àcids nucleics de les cèllules Entre els productes de degradació de les purines destaca l’ àcid úric , la concentració elevada del qual en l’organisme provoca la…