Resultats de la cerca

N'hi havia un a cada municipi i a cada districte de les ciutats de més de 25 000 habitants Anomenats primer comitès de vigilància , adquiriren gradualment atribucions i arribaren a aplicar directament la legislació revolucionària Formats per 12 membres, depenien del comitè de seguretat general, i, més tard, del de Salvació Pública Foren abolits en caure el règim del Terror juliol del 1794

Constituïren els organismes bàsics del règim corporatiu paritari muntat a Espanya per la Dictadura del general Primo de Rivera a la segona etapa del règim, per decret de 26 de novembre de 1926, obra del ministre de treball, Eduard Aunós S'inspirà en el corporativisme feixista d’Itàlia i en les idees del moviment social catòlic La UGT i els socialistes participaren en els comitès paritaris en virtut del pacte tàcit de no-agressió existent entre ells i la Dictadura Malgrat les mesures repressives contra les vagues, aquesta participació, que mantingueren àdhuc després de negar-se a participar a…

Fou ideat per l’italià Giuseppe Mazzini, al qual s’uniren el francès Alexandre A Ledru-Rollin, l’alemany Arnold Ruge, l’hongarès Lajos Kossuth, etc La seva finalitat era aconseguir l’alliberament dels països aleshores oprimits Itàlia, Polònia, Hongria, etc Les desavinences entre Mazzini i Kossuth, però, n'anullaren l’eficàcia 1853

L’elecció, per la Convenció, dels seus membres —primerament 9, i després 12— esdevingué una simple formalitat, i el Comitè, per sobre l’Assemblea, acabà imposant dictatorialment la voluntat revolucionària de París a la resta del territori Hom distingeix el primer Comitè de Salvació Pública, dominat per Danton, del segon o Gran Comitè de Salvació Pública a partir de juliol-agost de 1793, que acomplí, amb l’ajut de dotze comissions executives, una labor ingent Comprenia un grup polític Robespierre, assistit per Couthon i Saint-Just el “triumvirat”, a més de Barère, Billaud-Varenne i Collot d’…

Els seus objectius consisteixen en la promoció dels valors i els ideals olímpics en l’àmbit territorial de Catalunya i, especialment, a tenir capacitat per a presentar esportistes i equips catalans als Jocs Olímpics Té com a antecedents la constitució, l’any 1913, d’una comissió de l’esport català, que mantingué relacions directes amb el COI i de la qual nasqué, l’any 1920, la Confederació Esportiva de Catalunya amb funcions de comitè olímpic nacional, que rebé la Copa Olímpica 1923, el màxim guardó del COI, però que fou dissolta amb motiu de la Dictadura de Primo de Rivera Reconstituït…

Fou constituït a París el 23 de juny de 1894 en restaurar-se les olimpíades modernes pel baró de Pierre de Coubertin El COI forma part del Moviment Olímpic , que inclou també, d’una banda, les federacions internacionals de cada esport i, de l’altra, els representants dels comitès olímpics de cada país que l’any de la fundació eren 13 i, el 2010, 205, i n'és l’autoritat màxima A més de responsabilitzar-se dels Jocs, vetlla per l’acompliment dels objectius continguts en el document fundacional conegut com a Carta Olímpica , que estableix els principis i l’àmbit d’actuació de l’organisme El COI…

També és conegut per les sigles COE Fou fundat a Madrid per Gonzalo de Figueroa l’any 1912, però al principi de la dècada de 1920 la seva activitat es reduí dràsticament a causa de la malaltia i mort del seu fundador Al gener del 1924 fou reconstituït a Barcelona sota la presidència de Santiago Güell, baró de Güell Al setembre del 1926 se n’aprovaren els estatuts Els primers anys compartí seu amb la Confederació Esportiva de Catalunya Josep Mesalles Estivill fou secretari d’ambdues entitats El 1939, en acabar la Guerra Civil, la seu es traslladà a Madrid Alguns dels seus presidents foren…

És compost pels representants de totes les federacions nacionals dels esports que figuren al programa olímpic i pels membres delegats al COI A l’Estat espanyol és el Comitè Olímpic Espanyol