Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
sinterització
Tecnologia
En la siderúrgia, escalfament a 1 000-1 200°C de menes i residus siderúrgics pulverulents, amb un gra de gruix comprès entre 0,5 i 5 mm, per a obtenir un material porós (sínter), que és triturat en fragments d’un diàmetre adequat per a alimentar els alts forns.
El procés té lloc en una màquina de sinteritzar, on la massa, humitejada i mesclada amb pols de coc i un fundent calç, és distribuïda damunt una banda d’engraellat sense fi, compartimentada en caixes, que gira accionada per una roda les caixes passen sota un cremador de gas, que hi provoca la ignició superficial del coc, i sobre un dispositiu d’aspiració, que hi propaga la combustió de dalt a baix El sínter resultant és triturat i garbellat per a obtenir-ne fragments de 5-50 mm Si el gra de mineral és inferior a 0,2 mm, el procediment adequat és la pelletització
acel·lular
Biologia
Dit de l’organisme, teixit o òrgan constituït per una massa protoplasmàtica no compartimentada per parets cel·lulars.
S'aplica especialment a organismes unicellulars, com el gènere de les algues acetabulàries acetabulària, per distingir-los d’altres organismes unicellulars més petits i no tan especialitzats Així, les estructures acellulars són sovint multinucleades cenòcit, com és ara l’endosperma d’algunes angiospermes i les algues sifonals
Castell de Malmercat o de Bielsa (Soriguera)
Art romànic
Situació Construcció de gran magnitud, actualment desfigurada i destinada a usos agrícoles i habitatge ECSA - A Roig El castell de Malmercat és situat al capdamunt del poble homònim, situat a uns 7 km de Sort a la riba esquerra de la Noguera Pallaresa ARD Mapa 33-10214 Situació 31TCG455926 Història A diferència de la seva veïna Tornafort, Malmercat no formà part des d’un principi del vescomtat de Vilamur El castell de Malmercat és esmentat topogràficament per primera vegada l’any 1122, en el testament del cavaller Ramon Enard, abans del seu pelegrinatge a Jerusalem Ramon Enard llegà l’alou…
Fortalesa de la Muntanya de les Fonts (el Port de la Selva)
Art romànic
Situació Les ruïnes d’aquest castellot o fortalesa, també anomenat fortalesa de Can Magí, es troben al cim d’un pujol, a poca distància i al nord-oest de Can Magí, masia deshabitada del paratge de la Muntanya de les Fonts, en un planell de la serra de Rodes El nucli rocós és encinglerat pels costats de ponent i de tramuntana i pels altres té un marge alt sobre les terres properes, una mica més baixes Mapa 258M781 Situació 31TEG116869 Per arribar-hi cal agafar, des de la carretera de Vilajuïga a Sant Pere de Rodes, el camí de terra que porta al Mas de la Mata passant per la vora del Mas…
Alexis-Emmanuel Chabrier
Música
Compositor francès.
Fill d’un advocat, rebé les primeres nocions musicals d’un carlí espanyol refugiat, Manuel Zaporta Amb ell assolí ràpidament una gran destresa en el piano i la improvisació En traslladar-se el seu pare a París, el feu estudiar batxillerat amb la intenció que entrés a l’Escola de Jurisprudència Tot i això, continuà estudis musicals de piano amb Edward Wolff, i de composició amb TAE Semet i amb Aristide Hignard El 1861 ingressà al Ministeri de l’Interior, en haver enllestit els estudis de dret, però continuà la seva dedicació a la música, i publicà algunes peces per a piano, com ara Souvenirs…
Despoblat d’Esplugallonga (el Pont de Claverol)
Art romànic
Situació Vista d’un sector de les ruïnes del poblat, on s’observen els murs verticals que dividien els diferents habitatges aixoplugats sota la penya ECSA - A Roig Uns 200 m cap a llevant de la cova de Sorta s’obre a la mateixa cinglera una llarga balma coneguda per la gent del país com a Esplugallonga tot dins encara de l’antic terme de Serradell Mapa 33-11252 Situació 31TCG273828 Per arribar a la balma cal seguir el camí que en diuen de la Serra, i que al principi és el mateix que porta a Sorta, si bé caldrà deixar el trencall que hi mena, i continuar enfilant-nos al peu de la paret de…
cítric

Producció mundial de cítrics
©
Botànica
Economia
Agronomia
Nom donat a cadascun dels petits arbres i arbusts de la família de les rutàcies, i més concretament del gènere Citrus
.
També inclou algun altre gènere molt afí, de fruit en hesperidi, gros i comestible, de polpa compartimentada en grills molt sucosa, àcida i rica en vitamina C, i de pela rugosa, corretjosa i gruixuda proveïda de nombroses glàndules oleíferes Els cítrics més importants són els tarongers, els mandariners i els llimoners, i també els bergamoters, els arangers, els poncemers i els narongers, de tots els quals són conegudes nombroses varietats i híbrids Es tracta, en general, d’espècies originàries de l’Àsia oriental i meridional, conreades des de molt antic algunes, des de 2000 anys…
El llibre de text. Els manuals escolars
Al final del segle XIX els reformadors començaren a qüestionar l’escola tradicional, entre altres coses, la problemàtica plantejada pel programa i l’examen, i també pel llibre de text és possible que la reforma de l’ensenyament que s’estava discutint al Parlament espanyol, i que va quedar en lletra morta, tingués quelcom a veure amb aquest interès Quant al programa, totalment inadmissible en l’ensenyament primari, les seves crítiques anaven principalment encaminades a la concepció generalitzada de dirigir l’educació a l’alumne mitjà, un tipus que, al seu entendre, no existia en el món real…
Sant Martí d’Escalarre (la Guingueta d’Àneu)
Art romànic
Situació Notable església de dues naus, d’interpretació arquitectònica complexa ECSA - JA Corbella L’església parroquial d’Escalarre és al costat del cementiri, als afores del poble, al qual s’arriba per una carretera que surt d’Esterri d’Àneu JAA Mapa 33-9181 Situació 31TCH476199 Història El primer esment conegut del lloc d’Escalarre data dels anys 981-985, quan el comte Ramon de Pallars retornà al monestir de Gerri uns alous, entre els quals figura el lloc d’Escalarre El 1090 el comte Artau II i la seva muller Eslonça donà al mateix monestir un excusatum , a Martí Oriol, de la vila d’…
Santa Maria de Montlleó (Sant Antolí i Vilanova)
Art romànic
Situació Edifici de planta basilical molt alterat, que conserva encara dos dels primitius absis ECSA-JA Adell L’església de Santa Maria presideix el conjunt ruïnós i semiabandonat del poble de Montlleó Mapa 34-15 390 Situació 31TCG637116 S’arriba a Montlleó per una pista de 3 km des del poble de la Rabassa, a la comarca de l’Anoia JAA Història Aquesta església apareix esmentada per primera vegada en les relacions de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, on consta amb el nom de Monteleo El primer llegat testamentari que es coneix adreçat a aquesta església és del 1196, any en què…