Resultats de la cerca
Es mostren 83 resultats
comprimit

Diferents tipus de comprimits
Farmàcia
Forma farmacèutica obtinguda per compressió de granulats o pols.
Són fets amb premses especials i poden tenir formes molt variades segons la forma dels punxons i les matrius de la premsa Els més corrents són cilíndrics amb bases planes o lleugerament convexes i, a vegades, són fesos per facilitar-ne la partició A fi de fer possible la compressió i de facilitar-ne l’ús com a medicament, hom hi afegeix unes altres substàncies, anomenades excipients , les més importants de les quals són els lubrificants i els disgregants Per a millorar-ne l’aspecte extern i fer-ne més fàcil la deglució, evitant-ne alhora el gust desagradable, hom els pot envernissar amb…
indústria farmacèutica
indústria farmacèutica Producció de comprimits el 1920 en l’ofici farmacèutic Sandoz, a Basilea
© Fototeca.cat
Farmàcia
Sector industrial encarregat de la fabricació de productes farmacèutics.
Aquesta indústria, molt complexa, pot ésser considerada inclosa dins la indústria química, però té unes característiques especials que la'n diferencien Les diverses activitats de la indústria farmacèutica poden ésser esquematitzades en tres grups principals En primer lloc, hi ha la preparació, per extracció i purificació, dels medicaments existents a la natura Aquest és el cas, entre els medicaments relacionats amb el regne vegetal, dels alcaloides, dels glucòsids i dels antibiòtics, i entre els del regne animal, dels sèrums, de les vacunes i de les hormones Tots aquests productes són sovint…
toclasa
Farmàcia
Agent antitussigen d’acció atropínica selectiva sobre els centres medul·lars.
És emprat per via oral, en comprimits o xarop
salofèn
Farmàcia
Substància derivada del salol, que conté el 51% d’àcid salicílic i que es presenta en forma de pólvores blanques, inodora, insípida, poc soluble en l’aigua però soluble en l’alcohol.
És emprat com a antireumàtic, analgèsic i antipirètic a l’exterior és antipruriginós N'hi ha en comprimits
petidina
Farmàcia
Substància que es presenta en forma d’unes pólvores blanques, solubles en l’aigua i d’un sabor amarg.
És emprada com a analgèsic i espasmolític N'hi ha en comprimits i en injectables És anomenada també dolantina
tiroïdina
Farmàcia
Preparat obtingut de la glàndula tiroide d’animals domèstics ovins i bovins prèviament desgreixada, tret el teixit connectiu, dessecada i reduïda a pols.
Conté aproximadament un 20% de iode combinat Forma unes pólvores groguenques, d’olor de carn i de gust salat És emprat, en comprimits, en el tractament del mixedema
cimodocea
Botànica
Planta herbàcia submarina, de la família de les potamogetonàcies, de rizoma llarg i prim, robust, rogenc, que a cada nus té de 2 a 5 fulles linears, graminoides, llargues de 2 a 10 cm.
És dioica, amb flors mascles monandres, grogues tacades de vermell per efecte del taní, i flors femelles sèssils d’ovari bicarpellar ovoide Els fruits són aquenis carinats i comprimits Viu en baixos no lluny de la costa, per tota la mar Mediterrània i part de la costa atlàntica africana
disgregabilitat
Farmàcia
Propietat d’un cos sòlid de trencar-se en parts més petites per la influència d’una causa exterior (pressió, humitat, oxidació,etc).
En el camp farmacèutic, hom parla de la disgregació dels comprimits en mullar-los el suc gàstric o l’aigua Com més ràpida és la disgregació més aviat es presenten els efectes del medicament, de manera que, regulant-ne artificialment aquesta propietat, hom pot aconseguir de retardar-ne l’acció microencapsulació
lactosa

Lactosa
Bioquímica
Disacàrid natural que per hidròlisi lliura d-galactosa i d-glucosa.
Sintetitzada a les glàndules mamàries, és present, com a única font natural coneguda, a la llet dels mamífers Quan la llet és fermentada per bacteris, com ara els lactobacils, es transforma en àcid làctic acidosi làctica És emprada en la preparació de llet polvoritzada per a lactants i malalts i com a excipient en la fabricació de comprimits
forma farmacèutica
Farmàcia
Cadascuna de les varietats en què es pot presentar un medicament per tal de facilitar-ne l’administració al malalt.
Hom les pot classificar, segons la natura física, en sòlides comprimits, càpsules, dragees, píndoles, llapis, líquides xarop, liniment, solucions, injectables i semisòlides pomades, cremes, conserves Segons la via d’administració, hom les classifica en orals, rectals supositoris i ènemes, injectables si hom les aplica per dessota de la pell i tòpiques si hom les aplica al damunt de la pell
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina