Resultats de la cerca

Tingué un paper conciliador en les pugnes entre els classicitzants i els romàntics O Klasyczności i romantyczności ‘Sobre el classicisme i el Romanticisme’, 1818 D’entre els seus poemes fou principalment celebrat l’idilli Wisław 18202

Regí les diòcesis d’Osca 1384-93, de Vic 1393-1400 i de Sogorb 1400-09 Assistí al concili de Perpinyà 1409 Les seves intervencions en el Cisma d’Occident palesen el seu esperit pacífic i conciliador Es féu enterrar al convent de Sant Francesc de Barcelona, on havia professat

Sacerdot romà, tingué fama d’afavorir Pelagi, fet que li valgué rebre una carta de sant Agustí sobre la gràcia prevenient i el lliure albir Ja papa, restà neutral en els afers del pelagianisme i el semipelagianisme i es mostrà conciliador amb els nestorians La seva festa se celebra el 28 de març

Fou mariscal de la Xampanya i de l’imperi Llatí d’Orient Participà en la quarta croada 1200 i negocià amb els venecians el transport dels croats a Síria Després de la presa de Constantinoble actuà de conciliador entre l’emperador Balduí I de Constantinoble i el rei Bonifaci I de Tessalònica És autor de La conquête de Constantinoble , de to justificatiu

Senador 1806-09 i diputat de la cambra de representants 1810-11 Partidari de la guerra dels EUA amb la Gran Bretanya 1812, el 1814 negocià la pau de Gand Posteriorment promogué una política proteccionista encaminada a crear una Amèrica autònoma i independent d’Europa Representà un paper important com a conciliador entre els estats esclavistes i els abolicionistes i fou autor del compromís de Missouri 1820

Advocat 1803, fou senador des del 1821, governador de l’estat de Nova York 1829, secretari d’estat 1829-31 i vicepresident 1833-37 dels EUA Succeí AJackon com a president del país 1837-41 Polític hàbil i conciliador, no resolgué, però, la crisi econòmica del 1837 Això i la seva oposició a l’annexió de Texas el feren impopular Viatjà uns anys per Europa Escriví una autobiografia 1833, publicada el 1920

Cardenal i bisbe de Sabina nomenat vicari d’Innocenci II a Itàlia 1130-31 quan aquest fugí a França Durant el seu curt pontificat es mostrà conciliador entre el poble romà i Frederic Barba-roja protegí l’orde hospitalari de Sant Joan de Jerusalem i renovà la segona croada, que havia proclamat el seu predecessor Eugeni III Amb diverses butlles confirmà els béns de l’església metropolitana de Tarragona assenyalant-ne els límits i establint les diòcesis sufragànies d’aquesta metròpolis restaurada després de la reconquesta

Ambaixador a Roma 1685, abandonà el càrrec i es presentà a Madrid, on fou empresonat al castell de Coca Lloctinent general de Catalunya 1688, es mostrà conciliador davant les protestes dels camperols pels allotjaments, però la seva actuació fou poc afortunada En tornar a la cort aconseguí la destitució del comte d’Oropesa 1691 i polaritzà al seu voltant el partit austriacista, afrontat a Portocarrero Felip V el nomenà ambaixador a París, però de fet es traslladà a Portugal 1702, des d’on preparà la proclamació de l’arxiduc Carles d’Àustria

Deixeble de Gregori I, es mostrà actiu i destre com a conciliador qüestió dels Tres Capítols, administrador i constructor, i s’interessà per les missions anglosaxones Es comprometé amb unes formulacions desgraciades a propòsit de la controvèrsia dels monoteletes i escriví que en Crist hi ha una sola voluntat Per això fou condemnat pel concili II de Constantinoble 680-681, condemna confirmada per concilis posteriors i reconeguda pel papa Lleó II, la qual cosa provocà una greu preocupació entre els teòlegs a causa de la doctrina de la infallibilitat

Monjo de San Millán de la Cogolla 1645, ensenyà teologia al collegi de San Vicente i a la Universitat de Salamanca Conciliador, intervingué en les controvèrsies teològiques quietisme, jansenisme, es mantingué neutral en l’afer de auxiliis DBáñez , molinisme i arbitrà en la controvèrsia monàstica entre Mabillon i l’abat Rancé Com a teòleg, es caracteritzà per un retorn als Pares, i sobretot a Anselm de Canterbury Sancti Anselmi theologia , 1678-81 La seva obra antigallicana li meresqué d’Innocenci XI el cardenalat 1686 És conegut també pel recull que féu dels texts dels antics…