Resultats de la cerca

Bé que era protestant, amb la seva actitud conciliadora contribuí poderosament a l’acord de la pau d’Augsburg 1555 Contribuí també a establir la fórmula de concòrdia entre els protestants el 1580

Cardenal-bisbe d’Òstia i conseller de Calixt II, participà en el concordat de Worms 1122 Com a papa, superada la resistència de l’antipapa Celestí II, menà una bona política conciliadora amb Alemanya, França i Anglaterra

Diputat del partit conservador des de l’any 1884 i senador vitalici 1889, fou batlle de Madrid 1896 i 1907 i ocupà diversos ministeris 1900-04 i la presidència del consell d’estat 1904 i la del senat 1913 i 1920 Cap del govern 1919, intentà una política social conciliadora, però fracassà i dimití És autor de diverses obres

Diputat conservador 1918, collaborà amb Stanley Baldwin en la reunificació del partit 1924 Ministre de finances 1931, desenvolupà una política social avançada i participà en els acords d’Ottawa El 1937 fou elegit primer ministre A fi de conservar la pau internacional, cedí sovint a les exigències de Hitler i de Mussolini Durant la crisi germanotxeca 1938 signà l’ acord de Múnic , però l’ocupació de Txecoslovàquia pels alemanys significà el fracàs de la seva política conciliadora Envaïda Polònia 1939, declarà la guerra a l’Eix El maig del 1940 cedí el poder a Winston Churchill

Fracassat el projecte de matrimoni amb el duc Joan de Neuburg, fill segon del rei Robert I de Germània 1401, es casà 1407 amb Jaume d’Urgell, que el 1408 esdevingué sobirà del comtat Jaume II En produir-se la revolta d’aquest 1413, adoptà, sense èxit, una actitud conciliadora obtingué que Ferran I no el condemnés a mort Els seus béns, però, entre els quals el dot, de 50000 lliures, li foren confiscats 1413 Des del 1414 residí a Saragossa, Sixena i Alcolea de Cinca, població que li fou lliurada 1417 per Alfons IV en retornar-li els béns que hom li havia segrestat

Filla de Pere II de Catalunya-Aragó i reneboda de la reina Elisabet d’Hongria El 1282 fou promesa a Barcelona amb el rei Dionís I de Portugal les noces se celebraren el 1288 El 1320 visità Catalunya, i visqué un quant temps a Poblet Sostingué sempre una actitud conciliadora en les lluites que degeneraren en guerra civil entre el seu fill, el futur Alfons IV , i el seu marit 1322-23, fins al punt que, acusada d’afavorir el seu fill, fou exiliada a Alenquer i confiscada la seva senyoria de Leiria però fou després rehabilitada Vídua 1325, feu un altre viatge a Catalunya es retirà…

Fill natural de Ramon, senyor de Timor, el qual l’encomanà al seu germà Pere II de Queralt per tal que el fes entrar a l’orde de l’Hospital o al Cister, o li donés el lloc de Rauric Es féu hospitaler, fou comanador de Sanper de Calanda, Casp i Amposta, i també fou un important diplomàtic Pere II l’envià al papa Martí IV per a demanar les dècimes, necessàries per a la campanya d’Àfrica 1282 Fou nunci d’Alfons II a Castella per a tractar una aliança o obtenir-ne la neutralitat 1286 Com a membre de la comissió conciliadora, ajudà a la concòrdia entre els unionistes aragonesos i el…

El seu germà Santiago li confià la direcció dels afers familiars filatures Rusiñol Germans de Manlleu Fundador i president de l’Associació de Fabricants del Ter, el 1899 fou elegit president del Foment del Treball Nacional S’enfrontà al govern Silvela-Polavieja, però mantingué una actitud conciliadora durant el Tancament de Caixes Encapçalà una campanya a favor del concert econòmic i fou vicepresident de l’Assemblea de Cambres de Comerç d’Espanya i delegat del govern a l’Exposició Universal de París del 1900 Diputat liberal per Vic 1893, l’any 1901 formà part de la candidatura…

Ordenat de sacerdot el 1956 i doctor en dret canònic 1964, fou consagrat bisbe de Warmia el 1979 El 1981 fou nomenat arquebisbe de Varsòvia i primat de Polònia, càrrec en el qual succeí Stefan Wyszyński , i que ocupà fins l’any 2009 President de la Conferència Episcopal de Polònia durant 23 anys fins el 2004, l’any 1983 fou nomenat cardenal, i el 2005 formà part del conclave en el qual Joseph Ratzinger fou elegit papa Malgrat el ferm suport del papa Joan Pau II a l’oposició anticomunista polonesa representada pel sindicat Solidarność que liderava Lech Wałesa, adoptà una actitud …

Graduat en lleis a Estrasburg i a l’Institut d’Études Politiques de París, el 1961 entrà a l’administració de l’estat Secretari general 1972-74 i president 1974-82 del partit socialcristià, en 1972-74 fou secretari d’estat per als afers culturals El 1984 fou elegit primer ministre, càrrec en el qual fou reelegit el 1989 Diputat al Parlament Europeu des del 1975, en fou vicepresident 1975-77 i president del grup democratacristià 1987-89 Del 1994 al 1999 fou president de la Comissió Europea Assumí aquest càrrec en un moment clau de la UE, ja que l’any 1996 tingué lloc la revisió del Tractat de…