Resultats de la cerca

Les concòrdies o unions unió sovintejaren molt i foren l’arma més eficaç durant els s XVI i XVII, al Principat de Catalunya, per lluitar contra els bandolers

Assistia o assessorava el senyor jurisdiccional o el seu representant o batlle en actes arbitrals i pericials o com a testimoni en donacions, vendes, concòrdies, etc, i adquirí aviat un caràcter de representativitat de la població en el període incipient del seu règim municipal

Cosí de Ponç de Vilamur, bisbe d’Urgell Donà la regla del Cister al monestir de Lavaix 1223, convocà un concili a Lleida 1229 i assistí a una assemblea eclesiàstica a Tarragona 1235 Conseller de Jaume I de Catalunya-Aragó, fou testimoni de la pau entre el rei i el vescomte de Cabrera a Montsó, 1217 i intervingué en diverses concòrdies entre nobles, com la dels Montcada amb el comte Nunó I de Rosselló 1224 Fou un dels qui declararen nul el primer matrimoni del rei 1228 Participà en el setge de Borriana 1233 i donà una sentència arbitral entre el rei i Ramon de Peralta sobre Montmagastre 1234

Senyor de Voltrera i Olesa Fill de Guillem III de Castellvell Era canonge de la catedral quan fou elegit bisbe S'esforçà a apaivagar els nobles de la comarca establint moltes concòrdies per tutelar els drets de l’església El 1176 dividí el patrimoni de la catedral en dotze prepositures regides pels canonges Consagrà moltes esglésies, entre elles la de Sant Joan de les Abadesses, la de la Redona de Vic i la de Santa Eugènia de Berga El 1179 assistí al concili III del Laterà i el 1183 rebé al seu palau el rei Alfons I Les necrologies el recorden com a pacífic i amant de la justícia

El nom li fou donat al s XVII perquè hom creia que el document més antic era de Carlemany Actualment es conserva a l’Arxiu Diocesà de Girona Conté preceptes dels reis francs i documents dels comtes de Barcelona i d’altres personatges privilegis reials, concòrdies, testaments, donacions, compres relacionats amb el patrimoni de l’església de Girona La part més antiga 380 folis fou escrita al començament del s XIII Els amples marges i els espais en blanc foren aprofitats per a copiar-hi nous documents dels s XII i XIII La segona part, relligada posteriorment, fou escrita al s XVI i presenta…

Fou praefectus urbis i menà vida monàstica al mont Celio Roma Apocrisiari de Pelagi II a Constantinoble, el succeí en la seu de Roma Teòleg i místic dins la línia alexandrina és anomenat “doctor egregi”, fou també un home d’acció, que s’ocupà dels afers teològics i politicoeclesiàstics de l’Església universal Cercà una bona avinença amb els llombards a través de pactes i de concòrdies 592 Tendí cap a un centralisme administratiu i una uniformitat litúrgica Els seus escrits homilies, cartes i els Diàlegs , el llibre segon dels quals constitueix la Vida de sant Benet foren molt populars durant…

Fill segon del comte Gastó I de Foix i de Joana d’Artois, heretà del seu pare les possessions catalanes de la família, llevat d’Andorra i el Donasà feu del rei de Mallorca, assignats amb els dominis ultrapirinencs a l’hereu Gastó II de Foix Participà, al costat del seu germà i al servei del rei de França, Felip VI, en la guerra contra els anglesos a Flandes 1337-38 i al Llemosí 1345 i l’acompanyà també en la campanya andalusa d’Alfons XI de Castella contra els benimerins 1443 Topà amb el bisbe d’Urgell, Arnau de Llordat, i amb els habitants de la Seu 1332-34 i tingué també dificultats amb la…

Del castell es conserva una gran torre rectangular amb grans murs de 16 m d’alçada i alguns arcs ogivals a l’interior, a la qual hi ha adossada una pagesia Prop seu hi ha l’església de Sant Martí, refeta totalment al segle XVIII la portada té gravat l’any 1793, i la rectoria algunes llindes, sarcòfags i osseres d’època medieval es troben al Museu Diocesà de Solsona Foren senyors del terme del castell de Riner els primers membres del llinatge dels Cervera, senyors també de Castellfollit de Riubregós, que ben aviat esdevingueren vescomtes de Bas a la meitat del segle XI eren els…

Aquest territori no apareix mai com a terme de castell és esmentat només com a terme de Navarcles Creiem, tanmateix, que inicialment deuria estar comprès en el terme de Calders, ja que aquest terme comprèn els dos vessants del riu Calders fins a Navarcles Amb tot la segregació es degué fer molt aviat, segurament en passar Navarcles a una família diferent de la dels Calders, ja que el 940 ja apareix el terme de Navarcles Tot i essent petit deuria tenir el seu castell, del qual no ha quedat més que el topònim Castellet, i tenia una estructura feudal completa Els senyors alodials eren els…

Rebé una certa instrucció fins a tretze anys, gràcies als seus avis materns El seu pare, Antoni Joan Casanovas, un decidit partidari austriacista durant la guerra de Successió, malbaratà bona part del patrimoni del mas Casanovas de Palau-saverdera, i Sebastià hagué de treballar de jornaler i fer grans esforços per restaurar el patrimoni familiar En el dietari, Casanovas dona als seus hereus, Isidre i Sebastià, consells per a regir la casa esmenta adreces de parents, de notaris i advocats de confiança per si els han de menester els informa sobre les persones de les quals es poden refiar i…