Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
Unió de Progrés Municipal de Barcelona
Partit polític
Partit provincial de Barcelona inscrit a l’abril de 1987 i promogut per Dolores Estela Barnet, Alfredo Amestoy i Antonio Almarcha.
La seva creació respongué a l’aparició de divisions internes en el si d’Iniciativa per Catalunya IC, entre membres del Partit dels Comunistes de Catalunya i d’IC a Sant Vicenç dels Horts Finalment, mentre que els primers concorregueren amb les sigles d’IC, elssegons ho feren amb aquest partit i ob-tingueren 1447 vots 15,24% i 3 regidors
Saló d’Octubre
Exposició anual de Belles Arts celebrada a Barcelona entre el 1948 i el 1957.
Organitzat per un grup d’artistes independents —Francesc Boadella, Fornells-Pla, López-Obrero, Jordi i JMde Sucre— sota la iniciativa de Víctor Md’Imbert Se celebrà normalment a les Galeries Laietanes, i al llarg de les seves deu edicions hi concorregueren més de cent trenta artistes, entre els quals es desvetllà la important generació d’avantguarda catalana de la postguerra, que trobà en el Saló la millor oportunitat per a donar-se a conèixer
Plataforma de los Independientes de España
Partit polític
Partit fundat el 1994 a Madrid per la federació de diverses agrupacions (com la Gestora Territorial de Catalunya), fou inscrit a l’abril de 1994 com a Plataforma de los Independientes de España i representat per Ignacio Camuñas i Juan García Sentandreu.
Pretén captar els votants de centre que s’abstenen, amb mesures i demandes molt diverses com la reducció d’impostos, les llistes obertes, una major atenció a la tercera edat, sense estar articulades entorn d’una ideologia concreta Tingué una estreta relació amb la Plataforma Independent Ciutadana de Catalunya PICC , a la qual pertanyien alguns dels seus membres Les dues formacions concorregueren juntes a les eleccions autonòmiques de 1995 1508 vots i es definiren com una coalició “liberal-progressista” Posteriorment la collaboració no es mantingué Dirigents a Catalunya Agustín…
Partit Independent Terres de l’Ebre
Partit polític
Partit supracomarcal sorgit el 1991 a Sant Carles de la Ràpita i presidit per Daniel Bernardo Calduch.
Els seus promotors concorregueren com a Rapitencs Independents a les eleccions municipals de 1987 1000 vots 16,9% i 3 regidors i 1991 1330 vots 22,36% i 4 regidors En les de 1995 ho féu dins la Federació d’Independents de Catalunya , i aconseguí d’expandir-se a diverses poblacions del Baix Ebre, el Montsià i la Terra Alta 3 consellers comarcals al Montsià i 1 al Baix Ebre No va concórrer a les eleccions municipals de 1999 i els seus promotors presentaren una candidatura d’ Esquerra Republicana de Catalunya ERC
gaia ciència
Literatura
Ciència de compondre poèticament, segons la tradició dels trobadors, pel grup de tolosans que el 1323 prentengué de revifar la somorta poesia trobadoresca mitjançant concursos literaris.
El consistori de la Sobregaya Companhia dels set trobadors de Tolosa funcionà, amb intermitències, des del 1324 fins al 1484 i atorgà premis a poesies de caràcter religiós —sobretot marià—, moral i polític, generalment a favor de la corona francesa Bé que el valor literari de les poesies que hi concorregueren era molt baix, aquella institució, per tal de crear una mena de codi i de reglamentació per a jutjar les composicions, suscità la compilació de les extenses Leys d’amors , encarregades a Guilhem Molinier n'hi hagué tres versions, redactades entre el 1328 i el 1355, que seguí…
Bernat Català de Valleriola i Vives de Canyamars
Literatura catalana
Poeta.
Cavaller, net de Guillem Ramon Català de Valleriola El 1591 fundà a casa seva l’ Acadèmia dels Nocturns , de la qual fou president, i adoptà el sobrenom Silencio Hi concorregueren, també, els seus cosins Guillem Ramon Català de Valleriola i de Borja València 1574 — Reposo i Pelegrí Català de Valleriola València — 1634 Cuidado Fou veedor general de la costa marítima del Regne de València, membre de l’orde de Calatrava i corregidor de Lleó 1604 Organitzà tres justes poètiques a València i publicà les millors poesies participants 1602 Deixà escrita una breu autobiografia, en…
Exposició Regional Valenciana
© Fototeca.cat
Història
Exposició celebrada a València del 22 de maig al 22 de desembre del 1909.
Tingué seccions agrícola, comercial, industrial i una exposició d’art retrospectiu Hi concorregueren 110 localitats del País Valencià i 998 expositors valencians Fou installada a la Fàbrica de Tabacs i a diversos palaus adjacents, fets de nova planta En foren els arquitectes principals Vicent Rodríguez 1875-1933 i Carles Carbonell 1878-1933 Promogué el certamen Tomàs Trénor i Palavicino 1864-1913, president de l’Ateneu Mercantil Entre els actes celebrats hi hagué la coronació 14 de setembre de Teodor Llorente i Olivares com a poeta oficial de València L' Himne de l’exposició amb…
pau de Déu
Història
Prohibició eclesiàstica de tot acte hostil contra persones o béns en unes condicions determinades, per tal de pal·liar les guerres privades, freqüents als s. X i XI.
Fou establerta per primera vegada al concili de Charroux 989 i al de Puy 990, on foren dictades normes per a protegir els més desvalguts contra les violències dels poderosos El 977 al sínode de Llemotges, on concorregueren els bisbes i nobles aquitans, s’establí un pacte de pau i justícia recíproca El concili de Potiers 1000 promulgà la pau pública per amor de Déu i prohibí a tothom que es prengués la justícia per la seva mà Aquesta pau de Déu s’estengué per França i Flandes i es convocaren assemblees de bisbes i nobles, a voltes presidides pel rei, a Orleans 1010, Verdun 1016,…
claqué
Música
Tipus de dansa teatral popular sorgida als Estats Units en la qual els ritmes característics de la música són reforçats amb els cops donats amb el taló i la punta dels peus.
Per a augmentar la sonoritat, les sabates dels ballarins van proveïdes d’unes plaques metàlliques anomenades claquetes Es distingeixen dues modalitats de claqué l’americana, en la qual s’utilitza indiferentment el taló i la punta, i l’anglesa, en què només s’empren els cops de taló per a indicar el final de les peces Anomenat en anglès tap-dance , en el seu naixement hi concorregueren influències molt diverses el zapateado andalús, el clog dance irlandès i algunes danses africanes conservades pels esclaus negres dels EUA, que, juntament amb els seus descendents, foren els primers…
escola de Tolosa
Moviment literari format per uns tolosans que intentaren, el 1323, renovar la poesia trobadoresca, en plena decadència, amb la creació de la Sobregaya Companhia dels Set Trobadors de Tolosa
.
Conrearen sobretot temes morals i religiosos, però, en conjunt, no destacaren autèntics poetes ni obres dignes de menció Cal citar, tanmateix, Raimon de Cornet i Joan de Castellnou Als Països Catalans, la seva influència fou molt notable durant els s XIV i XV les Leys d’amors del consistori de Tolosa conegueren una gran divulgació mitjançant còpies manuscrites i foren nombrosos els trobadors catalans que concorregueren a les justes poètiques de Tolosa, entre altres el rossellonès Joan de Castellnou, Joan Blanc, Jaume Rovira, Bernat de Palol i Llorenç Mallol Conseqüència directa d…