Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
feina
Electrònica i informàtica
Unitat de treball, considerada bàsica i independent, que pot ésser duta a terme per un ordinador.
És una unitat bàsicament comptable, pròpia del departament d’explotació de procés de dades Se sol dividir en passos , generalment ordenats per ordre d’execució, com ara una compilació o un muntatge de programes La multiprogramació permet d’executar concurrentment diversos passos de diverses feines
entorn d’un procés
Electrònica i informàtica
Conjunt de dades que defineixen les condicions en què s’ha d’executar un procés.
En el context d’un sistema operatiu multitasca que pot executar diversos processos concurrentment, fa referència a les dades d’un procés com el contingut dels registres del processador que en un moment determinat de la seva execució han d’ésser guardades perquè el planificador del sistema operatiu ha d’assignar la CPU a un altre procés, i han d’ésser restaurades quan se li torna a assignar la CPU
era hispànica
Cronologia
Era que comença l’any 38 aC, i sembla que té l’origen en un còmput local antic, que féu coincidir aquest any amb la pacificació de la península Ibèrica per August.
El seu ús es difongué a partir del segle V Tingué una durada variable als regnes peninsulars nord-occidentals fou abolida gradualment, el 1383 a Castella, i a Portugal el 1422 A Aragó es mantingué fins el 1350 concurrentment amb l’any de l’Encarnació A Catalunya l’era fou substituïda pels anys dels reis de França des de la reconquesta fins al segle IX només apareix en alguns documents solemnes posteriors com a element erudit al costat de l’any de l’Encarnació al segle X, l’era a Catalunya comença 39 anys aC L’era hispànica penetrà, bé que esporàdicament, fins a Occitània,…
sistema operatiu
Electrònica i informàtica
Conjunt dels diferents programes que controlen el funcionament d’un ordinador.
Les seves funcions, entre d’altres, consisteixen a gestionar les transferències d’informació internes, procurar la comunicació de l’ordinador amb els operadors, controlar l’execució dels programes amb la detecció dels errors, encadenar automàticament les feines, optimitzar els recursos memòria, unitat aritmètica, etc, carregar i descarregar automàticament els programes en funció de l’espai de memòria i dels diferents perifèrics, etc Els sistemes operatius actuals permeten el treball en xarxa, l’execució de diversos processos concurrentment multitasca, i disposen d’una interfície…
multiprogramació
Electrònica i informàtica
Tècnica que permet d’executar concurrentment dos o més programes.
La simultaneïtat és possible gràcies a l’acció del sistema operatiu , que intercala l’execució dels programes per mitjà de les tècniques del procés de prioritat amb l’objectiu de fer màxim el volum de treball realitzat per interval de temps i, en general, de fer un ús òptim del sistema La multiprogramació permet, per exemple, la concurrència de programes funcionant en temps real i d’altres en temps diferit els primers solen tenir prioritat en l’ús de recursos i formen el primer pla en relació amb els segons, que formen el fons
corrutina
Electrònica i informàtica
Programa que s’executa concurrentment o simultàniament amb d’altres.
Diverses corrutines poden fer-se crides mútues Cada crida fa que l’execució de la corrutina cridada es reprengui des del punt en què s’havia interromput Aquesta manera d’operar contrasta amb la de la subrutina , l’execució de la qual comença sempre en un punt d’entrada únic cada vegada que hom la crida
programació paral·lela
Electrònica i informàtica
Ús i desenvolupament de programes o conjunts de programes que poden ésser executats concurrentment o simultàniament (per exemple, corutines)
.
multiaccés
Electrònica i informàtica
Fenomen o circumstància que es dóna quan dos o més usuaris fan servir concurrentment un ordinador o sistema informàtic, especialment quan el procés és conversacional.
França
Estat
Estat de l’Europa occidental que limita al N amb Bèlgica i Luxemburg, al NW amb la mar del Nord i la Mànega, a l’W amb l’Atlàntic, al S amb Espanya, Andorra i la Mediterrània, a l’E amb Suïssa i Itàlia i al NE amb Alemanya, inclou Còrsega i territoris d’ultramar; la capital és París.
La geografia física El relleu De forma semblant a un hexàgon, França té 950 km de Dunkerque a Perpinyà, uns 1100 de Brest a Menton i menys de 950 de Brest a Estrasburg, i és àmpliament abocada a la mar 2100 km de costa, és a dir, el 38% del seu perímetre Vista dels Alps Marítims, al departament de Var França és sobretot un país de planes, de baixos altiplans i de serralades mitjanes gairebé quatre cinquenes parts del territori no assoleixen els 500 m, i menys del 10% ultrapassa els 1000 m Segons una línia que uneix el País Basc i Alsàcia, la meitat NW és la de les terres baixes, mentre que…